Antoni Trilla vs. Oriol Mitjà, dos estils comunicatius antagònics

Oriol Mitjà i Antoni Trilla. Si hagués de visitar-se amb un d’aquests metges, a quin dels dos demanaria hora? Quin li genera més confiança? La Covid 19 ha posat en l’escena mediàtica a aquests dos reconeguts epidemiòlegs amb estils molt diferents de comunicar i de posicionar-se. Són com l’aigua i l’oli. Podríem dir que si Mitjà és la rauxa, Trilla és el seny. Mitjà té un perfil ideal per formar part de l’esfera politicomediàtica i Trilla per passar a la història com un metge humanista.

En un moment de crisi com l’actual es requereix molta prudència, humilitat i empatia. Sobretot per part d’aquelles figures que tenen un altaveu davant, siguin metges, periodistes o opinadors, per no parlar dels polítics. Les informacions que posen sobre la taula i el to amb el qual les transmetem tenen un pes molt important per generar estats d’ànims en la ciutadania. En són conscients?

Jutjar amb duresa a companys de professió?

Mitjà va entrar en escena amb força fa mesos, va detectar ràpidament el que “funcionava” als mitjans i s’ha sumat al joc. A més sortides de to, més repercussió. Per això no ha dubtat en jutjar amb duresa companys de professió que estan fent front a la pandèmia des de primera línia. De Fernando Simón va dir: “No està a l’altura. No té habilitats, ni el currículum per gestionar una crisi com la del coronavirus”.

També ha criticat a polítics, com la consellera Vergés, amb qui el 16 de març va fer una roda de premsa, publicitada com un gran esdeveniment de país, per anunciar el primer assaig clínic a Catalunya contra la Covid 19. El temps passa i les relacions i els interessos canvien. De Vergés la setmana passada va dir “li falta coneixement i humiliat” i va titllar al Govern de “perillosament incompetent”.

Tampoc dubta en entrar al drap sigui a la ràdio o a Twitter per a respondre qualsevol persona que qüestioni els seus posicionaments, com va passar la setmana passada amb l’editorial de la periodista Laura Rosel.

Quina l'editorial @laura_rosel❗ "Segur que no ajuda gens PERO GENS les intervencions com les del Dr O Mitja"

Més crítica, més informació i més transparencia per a millorar les mesures de contenció

M'atreveixo a dir que això no ho has escrit tuhttps://t.co/9DsSjJDfvc

— Oriol Mitjà (@oriolmitja) October 16, 2020

Les semblances entre Mitjà i Sala-i-Martin

És evident que Mitjà com a expert en salut té molts coneixements per analitzar les dades i valorar les mesures que s’estan prenent per frenar la pandèmia però, què aporten frases com aquestes dirigides a persones com Fernando Simón? Se sent identificat la resta del personal sanitari amb aquesta manera de fer? És el paper que ha de jugar una especialista? Quin objectiu persegueix?

El perfil de Mitjà té certes similituds amb el de l’economista Xavier Sala-i-Martin. Dues persones intel·ligents i brillants, amb prestigi per la feina feta i amb una gran seguretat en si mateixos. Això sí, amb una forma de comunicar força bel·ligerant, que sovint pot arribar ofendre. Per què opten per aquesta manera de fer? Els cal?

Comunicar sense competir

Antoni Trilla està a l’altre extrem. Defuig el protagonisme, aposta per la discreció. Presència mediàtica i discreció, encara que no ho sembli, són compatibles. I Trilla n’és un bon exemple. Parla i escriu com un expert en la matèria. No té com a objectiu convertir-se en una estrella mediàtica tot i que, com Oriol Mitjà, ja ha aparegut a Polònia.

Trilla no ha tingut males paraules contra cap company de professió ni cap periodista. Tampoc utilitza el seu compte de Twitter per polemitzar. És molt conscient que la situació és complexa, incerta i volàtil i que, per tant, és molt difícil de gestionar. Parla com si pensés que si ell estigués al capdavant del gabinet de crisi potser no ho faria millor. Quan fa crítica és respectuós i constructiu i aporta valor sense fer soroll. No competeix amb ningú quan exposa els seus arguments.

En el moment en què la gestió del Departament de Salut passava per hores baixes, Trilla va dir: “Cal un lideratge a Salut Pública que pugui posar les coses en ordre i muntar una bona resposta”. I afegia: “Ajudarem tots. Potser no ens hem coordinat prou bé i el resultat no és l’òptim”. Va utilitzar la primera persona del plural, és a dir, es considerava part del “problema” i volia ajudar en la solució.

Els trio de l’experiència: Trilla, Simón i Argimon

Trilla té un perfil similar al de Josep Maria Argimon, el nou secretari de Salut Pública, i Fernando Simón. A diferència de Mitjà, són persones més grans i potser l’edat els dóna un punt més de seny i de saviesa relacional.

Argimon, des que què va agafar el timó de la gestió sanitària en ser nomenat al juliol, ha demostrat tenir un tarannà respectuós, ha comunicat de forma clara i ha transmès més sensació de control de la situació.

Argimon, com Simón, no ho han fet tot bé. Sense anar més lluny va donar una entrevista el passat diumenge 11 d’octubre on va llençar un globus sonda (molt típic de la política) anunciant unes possibles mesures sense que els principals implicats estiguessin al cas i per anar “preparant” la ciutadania. Però, qui ho ha fet tot bé durant aquests mesos? Qui garanteix que Mitjà ho faria millor que Argimon o Simón?

Sempre és positiu fer crítica, però no de la fàcil i oportunista que no resol problemes. I encara menys en moments com els actuals.