22/04/2020 | 07:00
Tots els mitjans artístics reflecteixen l’època en la qual han estat creats i el còmic no n’és una excepció. És impossible negar el vincle entre la Gran Depressió dels Estats Units i el naixement dels superherois o el que existeix entre el boom del còmic adult a Espanya i el final de la dictadura franquista. Més enllà dels falsos estereotips que tracten de reduir el còmic a la condició de mitjà només infantil; a les darreres dècades, les vinyetes han mostrat la seva capacitat per articular discursos madurs i complexos sobre el món que ens envolta.
A CRÍTIC us proposem una selecció de 10 novel·les gràfiques publicades els últims anys que destaquen pel seu esperit crític i que heu de llegir si us interessa la història, el periodisme, els conflictes socials o les històries biogràfiques.
-
'Maus'
Autor: Art Spiegelman | Editorial: Reserv
oir Gráfica ‘Maus’ és, indiscutiblement, un dels còmics més importants de la història. La seva influència ha estat enorme a molts nivells: en el reconeixement cultural del mitjà (primera i única vegada que un còmic ha guanyat un premi Pulitzer), en la creació de multitud d’obres directament inspirades en el seu argument i, fins i tot, en la necessitat de recuperar la memòria històrica. A més, el treball d’Art Spiegelman és una gran reivindicació de la tradició pròpia del còmic i de l’especificitat i riquesa del seu llenguatge.
Spiegelman narra la vida dels seus pares, víctimes del nazisme que van sobreviure a Auschwitz i ho fa mitjançant animals que representen a cadascun dels pobles que hi apareixen – ratolins pels jueus, gats pels alemanys o porcs pels polonesos – fet que va generar una gran polèmica quan l’obra va ser publicada per primera vegada. L’autor novaiorquès reflexiona sobre la memòria i la seva construcció, sobre l’antisemitisme i l’Holocaust i sobre la capacitat de l’art per reflectir aquesta etapa tan fosca de la humanitat. ‘Maus’ és una obra amb infinits matisos, amb infinits detalls i amb una complexitat difícilment reproduïble en un altre mitjà. És impossible no commoure’s profundament quan es llegeix el que Spiegelman ens relata i de la manera com ho fa. És una lectura imprescindible.
Del mateix autor: Metamaus, Sense l’ombra de les torres | Si t’agrada ‘Maus’ també t’interessarà: Berlín, Por nuestra cuenta, Irmina.
-
'Persépolis'
Autora: Marjane Satrapi | Editorial: Reservoir Gráfica
L’autora iraniana Marjane Satrapi, establerta a França des de fa molts anys, amb ‘Persèpolis’ va crear una obra cabdal per al còmic als primers anys del segle XXI. Seguint la potent tradició del còmic autobiogràfic, Satrapi va parlar de la seva infantesa i de la seva adolescència, però el mateix temps va dur a terme un retrat precís de la Revolució d’Iran de 1979 i de l’evolució del règim dels aiatol·làs. La combinació de la seva pròpia vida amb un esdeveniment històric tan important, adobada amb un gran sentit de l’humor i amb profundes reflexions filosòfiques i vitals, van conformar una obra que va obtenir un gran èxit a escala mundial.
L’autora, nascuda a una família progressista de classe mitjana-alta contrària al Xa, veu com l’integrisme del nou règim cada vegada és més opressiu, especialment en relació amb les dones. Els seus pares decideixen enviar-la a estudiar a Viena, on passarà la seva adolescència. Gràcies a la seva esmolada capacitat d’observació i d’anàlisi és capaç de mostrar les contradiccions entre les noves llibertats i les dificultats per preservar la seva pròpia cultura. El seu marcat blanc i negre, influència directa de David B., fa que l’obra sigui totalment reconeixible. Sense cap mena de dubte, ‘Persèpolis’ és un dels còmics que tothom hauria de llegir.
De la mateixa autora: Brodats, Pollastre amb prunes, Ajdar | Si t’agrada ‘Persèpolis’, també t’interessarà: El piano oriental, Intisar en el exilio, Así calló Zaratustra.
-
'Palestina'
Autor: Joe Sacco | Editorial: Planeta Cómic
Joe Sacco és considerat el pare de l’anomenat còmic periodístic i ‘Palestina’ és la seva primera gran obra. Entre els anys 1991 i 1992, en plena primera Intifada, el dibuixant nascut a Malta va visitar Gaza i Cisjordània per tal d’explicar què estava succeint allà. Ho va copsar mitjançant el còmic i va establir les bases d’un nou gènere, tot mostrant de forma evident la seva subjectivitat. Sacco s’inclou al còmic, de forma que som plenament conscients que allò que ens explica és la seva personal visió del conflicte.
El segon element innegociable per al dibuixant d’origen maltès és l’obligació de donar veu als qui generalment no la tenen als mitjans de comunicació tradicionals. El còmic enllaça de forma molt encertada una gran quantitat d’entrevistes a palestins i palestines que narren en primera persona la seva experiència, de forma que allò que construeix Sacco és un extens retrat coral del conflicte. Palestina, juntament amb l’antiga Iugoslàvia, són els dos grans àmbits d’interès d’un autor inquiet i compromès que també ha parlat d’altres zones en conflicte, de la desigualtat socioeconòmica dels Estats Units o de música als seus còmics.
Del mateix autor: Gorazde. Zona Segura; Notas al pie de Gaza; Reportajes | Si t’agrada ‘Palestina’, també t’interessarà: Crónicas de Jerusalén; Barcelona. Los vagabundos de la chatarra; Cuadernos rusos.
-
'El arte de volar'
Autors: Antonio Altarriba i Kim | Editorial: Norma Editorial
El pare d’Antonio Altarriba, guionista del còmic, es va suïcidar l’any 2001. Aquest fet va marcar profundament el seu fill i va generar el desig d’explicar la seva vida. Finalment, de la mà del dibuixant Kim va publicar ‘El arte de volar’ el 2009. És un dels còmics espanyols més importants de les darreres dècades i així ho demostren el seu reconeixement per part de la crítica i del públic i l’obtenció l’any 2010 del Premi Nacional de Còmic; però encara més important és la influència que ha tingut en molts autors i autores de còmic que han portat la història de les seves famílies al món de les vinyetes.
Antonio Altarriba Lope, el protagonista de l’obra, va néixer l’any 1910 a Peñaflor, un petit poble de la província de Saragossa. Com tota la seva generació, va viure en primera persona els grans esdeveniments històrics que van marcar el segle XX: la proclamació de la Segona República, la Guerra Civil, l’exili, la Segona Guerra Mundial, la dictadura i la transició a la democràcia. El seu compromís polític i el seu desig de construir un món millor van xocar frontalment amb la crua realitat històrica, però la seva vida esdevé un sentit homenatge a tota una generació d’espanyols i espanyoles (llegiu ‘El ala rota‘ per conèixer la història de la mare). La memòria és més necessària que mai i és difícil de trobar una millor manera de recordar el nostre passat.
Dels mateixos autors: El ala rota; Nieve en los bolsillos (Kim en solitari); Yo, asesino (Altarriba amb el dibuixant Keko). Si t’agrada ‘El arte de volar’, també t’interessarà: Jamás tendré 20 años, Esperaré siempre tu regreso, Estamos todas bien.
-
'El fotógrafo'
Autors: Guibert, Lefèvre i Lemercier | Editorial: Astiberri
El 1986 el fotògraf francès Didier Lefèvre va decidir acompanyar una missió de l’ONG Metges Sense Fronteres al nord de l’Afganistan, en plena guerra afganosoviètica. La primera etapa del viatge s’inicià al Pakistan, des d’on havien de travessar la frontera travessant la serralada de l’Hindu Kush, amb muntanyes de fins a 6.000 m d’altitud. L’expedició va ser duríssima a causa del fred, la neu, els bombardejos soviètics i les disputes entre els diversos clans afganesos i Lefèvre així ho va reflectir a les seves més de 4.000 fotografies.
Amb aquest material, el dibuixant Emmanuel Guibert va crear un còmic ple de patiment, de crueltat i de misèria, però també de creixement personal, de companyonia i d’èpica. Dibuix i fotografia es complementen a la perfecció, i així, mentre el pes narratiu recau en les vinyetes dibuixades, la fotografia et transporta immediatament a l’interior del conflicte. És impossible no embadalir-se amb la grandiositat dels paisatges i no aturar-se en els petits moments que va capturar l’objectiu de Lefèvre. És un còmic pioner gràcies a aquest ús combinat d’imatges reals i dibuixades, però sobretot és una gran història.
Del mateix autor: La guerra de Alan, La infancia de Alana, Un viaje entre gitanos | Si t’agrada ‘El fotógrafo’, també t’interessarà: Cuadernos ucranianos, La mala gente, Chernóbil. La zona.
-
'Oscuridades programadas'
Autor: Sarah Glidden | Editorial: Salamandra Graphic
Glidden narra el viatge que va realitzar el 2010 a l’Orient Mitjà amb dos periodistes amics seus del diari digital Seattle Globalist i amb un exmarine nord-americà que havia combatut a la guerra d’Iraq. L’objectiu del viatge és conèixer el gran èxode de refugiats iraquians provocat per la invasió dels Estats Units i per la cruenta guerra civil que assolava el país. Per tal de fer-ho, Glidden i els seus companys van visitar Van, a prop de la frontera entre Turquia i Iran; Suleimaniya al kurdistan iraquià i Damasc. Com indica el subtítol de l’obra ‘Crónicas desde Turquía, Siria e Iraq’, la dibuixant originària de Boston retrata aquests tres països i ho fa tot just abans de l’esclat de les primaveres àrabs.
‘Oscuridades programadas’ té dos eixos essencials: per una banda fa un retrat molt fidel de la crisi humanitària que vivien centenars de milers de persones; i per l’altra, reflexiona de forma exhaustiva sobre l’ofici del periodisme. La realitat és complexa i poques vegades encaixa amb les idees preconcebudes que tenim lectors i periodistes, menys encara en una situació tan crítica com la que viuen els refugiats iraquians. El còmic de Sarah Glidden és una lectura exigent, no pel que fa a l’apartat gràfic de l’obra, però sí per la profunditat i el valor de les idees que presenta.
De la mateixa autora: Una judía americana perdida en Israel, webcòmics a The Nib | Si t’interessa ‘Oscuridades programadas’, també t’interessarà: Escapar de la guerra y de las olas, Los mejores enemigos, El juego de las golondrinas.
-
'Los surcos del Azar'
Autor: Paco Roca | Editorial: Astiberri
L’exili republicà al final de la Guerra Civil es fonamenta en milers d’històries tràgiques, però entre elles en destaquen algunes pel seu compromís inesgotable amb la lluita antifeixista. L’autor valencià Paco Roca va conèixer la història de ‘La Nueve’ a una conferència a París i es va quedar esfereït perquè era un relat pràcticament desconegut a Espanya. Ràpidament es va posar a treballar en ‘Los surcos del azar’, que acabaria esdevenint un dels còmics espanyols més importants de la darrera dècada.
El còmic narra les vivències dels exiliats republicans que van acabar lluitant a l’exèrcit de la França Lliure dirigit per Charles de Gaulle. Entre altres fites, van participar en l’alliberament de París o a la conquesta del Niu de l’Àliga, la residència de Hitler als Alps bavaresos. Paco Roca crea un relat amb dues línies temporals: per una banda ell mateix s’inclou al còmic i viatja a França per conversar amb un excombatent fictici, en Miguel Ruiz, i per l’altra, narra els fets que van viure els membres de la companyia des del final de la guerra al port d’Alacant, fins al final de la Segona Guerra Mundial. El joc entre realitat i ficció, entre història i memòria, és fascinant i l’autor valencià mostra la seva gran habilitat com a narrador i els motius pels quals és possiblement l’autor de còmic espanyol més important de l’actualitat.
Del mateix autor: Arrugas; La Casa; El invierno del dibujante. | Si t’agrada ‘Los zurcos del azar’, t’interessarà: Doctor Uriel; El fotógrafo de Mauthausen; Degenerado.
-
'La grieta'
Autors: Carlos Spottorno i Guillermo Abril | Editorial: Astiberri
Carlos Spottorno i Guillermo Abril, fotògraf i periodista respectivament, treballen junts a El País Semanal. Després de realitzar un gran nombre de reportatges sobre les fronteres exteriors de la Unió Europea van reunir aproximadament 25.000 fotografies. ‘La grieta’ és un còmic construit a partir d’una selecció d’aquestes imatges que recorre alguns dels llocs fonamentals per comprendre la deriva europea dels darrers anys: la frontera de Melilla; el mont Gurugú, al Marroc; les fronteres de Bulgària i Grècia amb Turquia; la illa de Lampedusa; les fronteres d’Hongria, Croàcia o Eslovènia i, per últim, les zones limítrofs amb Rússia. És una obra de 2016, però tot allò que explica és encara plenament vigent.
La tesi dels autors és que la Unió Europea té diverses esquerdes i mitjançant les fotografies i els textos de suport les van analitzant una a una. El text, elaborat per Abril, conforma una mena de diari de camp i permet donar veu als protagonistes de les situacions que ens relaten. ‘La grieta’ és un còmic especialment valuós i original per l’ús que en fa de la fotografia, ja que a diferència de la resta d’obres que inclouen fotografies reals a les vinyetes, en aquest cas, totes les vinyetes són fotografies. Visualment, amb un tractament totalment diferent del blanc i negre i del color, les imatges recorden a fotografies antigues a les quals s’ha afegit color posteriorment. El resultat és encisador.
Dels mateixos autors: Palmira. El otro lado (a El País Semanal). Si t’agrada ‘La grieta’, també t’interessarà: Rural, Patria,
Los hijos de octubre. -
'Sally Heathcote. Sufragista'
Autores: Mary Talbot, Bryan Talbot i Kate Charlesworth | Editorial: La Cúpula
La lluita per aconseguir els drets polítics de les dones a l’Anglaterra d’inicis del segle XX, el moviment de les sufragistes, és el protagonista col·lectiu de Sally Heathcote. Sufragista. Mary Talbot, acadèmica experta en temes gènere, és la guionista d’un còmic dibuixat pel seu marit, Bryan Talbot, en col·laboració amb Kate Charlesworth. Mitjançant la creació d’un personatge fictici, la protagonista que dóna nom a l’obra, les autores reconstrueixen la lluita de tantes dones per obtenir el dret a vot a una Anglaterra que les menyspreava, atacava i engarjolava.
Tot i fer servir la ficció com a eix de la narració, el context històric és molt precís i les líders més conegudes del moviment, com Emmeline Pankhurst, hi tenen un paper destacat. És interessant com mostren l’evolució de la lluita, des del pacifisme a l’acció directa i com influeix la Primera Guerra Mundial en el seu èxit. L’argument, ple de flashbacks i flashforwards, no només inclou fets històrics, també ens fa reflexionar sobre el que és realment la igualtat, sobre els sacrificis que tota lluita comporta i sobre el cost humà que va tenir un dret que avui donem per fet. Cal destacar la gamma cromàtica emprada com a mecanisme per a fer reconeixibles els personatges i per mostrar els colors emblema – blanc, verd i violeta – de la Women’s Social and Political Union i també la recreació de cartes i diaris de l’època que doten el còmic d’encara més valor.
Dels mateixos autors: La virgen roja, La niña de sus ojos, El cuento de una rata mala. Si t’agrada ‘Sally Heathcote. Sufragista’, també t’interessarà: La mujer rebelde, Miss Davis, March.
-
'El día 3'
Autores: Cristina Durán, Miguel A. Giner Bou i Laura Ballester | Editorial: Astiberri
El 3 de juliol de 2006 es va produir el fatídic accident del metro de València, que va provocar 43 víctimes mortals i 47 ferits. Tot just uns dies després visitava la ciutat el Papa Benet XVI i tant les autoritats autonòmiques com les municipals, ambdues del Partit Popular, van intentar que l’accident quedés en un segon pla informatiu. Tot i això, alguns periodistes van mantenir el seu compromís amb la veritat, especialment Laura Ballester, qui va publicar un llibre sobre l’accident i la lluita de les famílies de les víctimes per aclarir els fets. El tàndem creatiu format per Cristina Durán i Miguel Ángel Giner va conèixer aquesta lluita i en col·laboració amb Ballester va crear ‘El día 3’.
El còmic aborda l’accident de forma global, des del mateix succés i com aquest va truncar tantes vides fins a la denúncia de la corrupció política i de la conxorxa entre les administracions i bona part dels mitjans de comunicació, passant per la lluita de les famílies per tal que la societat valenciana no oblidés els fets. Els autors fan servir recursos gràfics molt potents, com els cucs que substitueixen els caps dels polítics i que de mica en mica es van estenent per tota la societat, i es recolzen en un color ple de força, conformen una reconstrucció gràfica punyent d’uns dels accidents ferroviaris més tràgics de la història d’Europa. Així mateix, ‘El día 3’ és una crida al compromís ètic i a la lluita social i una reivindicació de la importància del periodisme d’investigació.
Dels mateixos autors: Una posibilidad entre mil, La máquina de Efrén, Cuando no sabes qué decir | Si t’agrada ‘El día 3’, també t’interessarà: Mandela i el general, Basura, La levedad.
