Crític Cerca
Opinió
Eduard Soler Lecha

Eduard Soler Lecha

Investigador del CIDOB i doctor en Relacions Internacionals

Deu temes que marcaran l’agenda global el 2021

És possible o, fins i tot, desitjable tornar a la normalitat perduda? Aquest interrogant impregna l'anàlisi del que pot passar aquest any en l'àmbit global

08/01/2021 | 06:00

WIT LAB

Traslladem-nos mentalment al 2030. Quan d’aquí a 10 anys intentem explicar com funciona, és molt probable que ho fem referint-nos a la crisi sanitària del 2020 i a les decisions que es prendran el 2021. Mentre que el 2020 ha estat un any de perplexitat i de confusió, el 2021 serà un any d’acció, de decisions individuals i col·lectives i en què l’impacte anirà molt més enllà d’aquest any. L’any 2021 seria si fa no fa una mena de bifurcació, una conjuntura crítica, un moment ple de riscos, però també d’oportunitats que poden aprofitar-se o no. En aquest exercici de (re)construcció a múltiples nivells ens trobarem amb una pregunta recurrent: és possible o, fins i tot, desitjable tornar a la normalitat perduda? Aquest interrogant s’impregna en cada un dels 10 temes que marcaran l’agenda internacional aquest 2021.

Sistema internacional: cooperació o conflicte?

La pandèmia de la Covid-19 ha deixat al descobert les disfuncions de la governança global. Només cal recordar que es van necessitar 3 mesos de deliberació i 10 milions de casos registrats, perquè el Consell de Seguretat de les Nacions Unides fos capaç de superar els vetos i d’arribar a una resolució. En termes generals, podríem dir que l’emergència sanitària ha donat peu a dues respostes contradictòries. D’una banda, ha reactivat reflexos cooperatius, recordant que la pandèmia és un dels molts reptes que només es poden abordar globalment. El 2021, aquesta cooperació tindrà el seu reflex amb les campanyes de vacunació en països menys desenvolupats a través d’iniciatives com COVAX.

D’altra banda, la pandèmia ha generat reaccions proteccionistes i ha donat un nou caire a una competició geopolítica preexistent entre potències globals i regionals. El 2021 ja no parlarem de la diplomàcia de la mascareta, sinó de la geopolítica de la vacuna. A tot això, cal afegir-hi que un dels efectes de la pandèmia és l’agreujament d’altres crisis, com les humanitàries a causa de l’augment de la pobresa, la disminució de l’ajuda internacional o les dificultats logístiques per fer-la arribar.

El candidat demòcrata, Joe Biden, i la seva dona, Jill Biden, durant la compareixença després dels primers recomptes electorals. REUTERS/Brian Snyder

Biden: restauració o reorientació?

Políticament parlant, l’any 2021 comença el 20 de gener amb la presa de possessió del tàndem Biden-Harris. O dit d’una altra forma, caldrà contenir la respiració fins que Trump abandoni el despatx oval. Fora i dins dels Estats Units ressonaran tres debats: és possible despolaritzar els Estats Units? Està el trumpisme derrotat o s’està rearmant? Aspira la nova Administració a restaurar o a reorientar els Estats Units com a potència principal del sistema? La pulsió restauradora es farà visible amb el compromís amb el multilateralisme, la diplomàcia i la recuperació d’una agenda normativa en clau democràtica, cap a fora però també cap a dins.

Però també hi haurà processos de reorientació, fruit dels canvis interns i també del nou equilibri de forces a escala global. En aquest sentit, Biden no serà menys ferm que Trump en la defensa dels interessos nord-americans davant la Xina. La diferència respecte al seu antecessor és que Biden serà molt més actiu a l’hora de buscar aliances per abordar aquest desafiament tant en clau transatlàntica com a l’Indopacífic.

Acció contra el canvi climàtic: ajornament o anticipació?

La pandèmia ha estat una mena d’assaig general per a futures crisis i un recordatori de la inadequació de les capacitats anticipatòries. La pandèmia ha generat un sentiment de vulnerabilitat compartida i també ha demostrat que, davant de circumstàncies excepcionals, es poden alterar les pautes de mobilitat i de consum.

L’altra cara de la moneda és que s’han generat més residus i que alguns plans d’estímul —el Pla verd de la UE n’és l’excepció— no han integrat suficientment la dimensió climàtica. Una de les grans cites internacionals de l’any és la COP26 de Glasgow al novembre, amb el retorn dels Estats Units a la lluita contra l’escalfament global com a gran novetat. Les noves tecnologies són l’altra gran esperança, i el 2021 sentirem a parlar molt sobre el potencial de l’hidrogen com a energia neta.

Recuperació: global o parcial?

De recuperació econòmica n’hi haurà el 2021. Però en aquest tema és més rellevant l’adjectiu que el substantiu. Aquesta recuperació serà fràgil —en el sentit que dependrà del fet que no arribin males notícies de l’àmbit sanitari— i sobretot serà desigual. Si l’impacte de la pandèmia ha estat desigual, també ho serà la recuperació si no es fa res per corregir-ho. L’ortodòxia econòmica ha discutit durant el 2020 si la recuperació serà en forma de V, de U o de W.

No obstant això, la lletra de l’alfabet que millor il·lustra el comportament econòmic del nou any serà la K, aprofundint en la idea de bifurcació. Alguns països, sectors i individus hauran recuperat el perdut, estaran aprofitant els plans d’estímul i s’hauran adaptat a la nova manera de produir i de consumir. D’altres ho tindran pitjor. Per a aquests, la recuperació serà molt feble o potser inexistent. Això ens recorda l’efecte túnel entès aquí com la frustració d’aquells que es troben detinguts, mentre que veuen com els del carril esquerre avancen i comencen a sortir del túnel de la pandèmia.

Model de vida: retorn a la normalitat o nova normalitat?

Seguint amb l’analogia, els del carril esquerre són els que tenen la capacitat per adaptar-se a les noves maneres de treballar, de viatjar, de consumir i de relacionar-se. En clau internacional, un dels grans temes és l’economia del núvol. Hi haurà una forta competència entre grans companyies per aconseguir una part del negoci de l’emmagatzematge de dades, es reforçarà el debat sobre la sobirania digital i augmentarà la vulnerabilitat digital als ciberatacs i a l’espionatge industrial.

Durant la segona meitat del 2021, podrem intuir si s’està en procés de tornar a la situació prepandèmica pel que fa a viatges de negocis, grans fires o esdeveniments esportius o si es tendeix a viatjar menys o a organitzar aquestes activitats d’una manera diferent. La celebració (o no) dels Jocs Olímpics de Tòquio serà un bon indicador. I això ens porta a parlar del turisme, un dels sectors més afectats per la pandèmia. El 2021 es discutirà sobre la necessitat de revisar models, però també augmentarà la preocupació per la situació d’aquells territoris més dependents d’aquesta activitat com Tailàndia, els països de la conca mediterrània o del Carib.

Gegants digitals: expansió o exposició?

La digitalització és una megatendència difícilment reversible, i el 2020 ha viscut un procés sobtat d’acceleració. El 2021, els grans gegants com Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft seguiran gaudint d’una posició dominant, però els processos de creixement més ràpids els protagonitzaran tant els seus rivals xinesos com les noves companyies, sorgides gairebé del no-res.

Tanmateix, aquest procés d’expansió digital implica una major exposició i, per tant, un major escrutini per part de l’opinió pública i dels governs. El 2021 veurem com aquesta exposició es reflecteix en tres àmbits: la fiscalitat, la competència i la sobirania. L’agenda digital pot ser un tema de concertació transatlàntica però també un punt de friccions. Pel que fa a la Xina, la paraula clau serà competició, i entre les novetats d’aquest any caldrà estar atents als plans d’expansió del iuan digital, que, a diferència de les criptomonedes, tindrà menys fluctuació i tindrà el suport d’un banc central, i la popularització d’aquesta moneda donaria a la Xina moltíssima més informació sobre preferències i pautes de consum dins i fora de les seves fronteres.

Protestes a la plaça Tahrir (al Caire), focus de la 'primavera àrab' a Egipte / HELENA OLCINA

Ciutats: més habitables o més desiguals?

La irrupció de la pandèmia ha tensat el model urbà. Autoritats locals i moviments socials exigeixen ciutats més habitables, més saludables i amb una mobilitat individual i col·lectiva més sostenible. En molts països, la pandèmia ha reforçat la innovació social (com ja va succeir després de la crisi del 2008), multiplicant les iniciatives de solidaritat i els esforços comunitaris i veïnals.

Però, juntament amb les oportunitats, també sorgeixen nous riscos en forma de malestar social com a conseqüència de l’aprofundiment de les desigualtats. L’espai urbà, tant en els centres com en els barris perifèrics més castigats per la crisi, serà l’escenari preeminent de l’expressió del malestar o fins i tot de la indignació. En clau territorial, cal afegir-hi que, en un context postpandèmic, la bretxa digital ha crescut i es reforçarà encara més la desigualtat entre els territoris connectats i aquells que, metafòricament, segueixen a les fosques.

Migrants: salut pública o salut nacional?

Pel que fa a les migracions internacionals, l’any 2021 no serà gaire diferent dels anteriors: mala gestió, curt termini, deshumanització, crisis esporàdiques, securitització, erosió de drets i intent de traslladar la frontera real cada vegada més lluny de l’oficial. En canvi, sí que es plantejarà una disjuntiva a l’hora d’abordar l’encaix en la societat dels estrangers residents, estiguin o no en una situació irregular. És un debat que no es produirà en termes morals, o no solament, sinó també en termes d’interès i de racionalitat.

Amb la pandèmia ha crescut la visibilitat de col·lectius que donen feina a molta població migrant com el personal de la neteja, les cuidadores, els repartidors a domicili, els botiguers o els temporers del sector agrícola. Es traduirà això en polítiques més inclusives? D’altra banda, la pandèmia intensifica la discussió sobre els riscos per a la salut pública de tenir una part de la societat desatesa i fora dels canals oficials. La previsió de processos de vacunació massius el 2021 ho posarà encara més de manifest, contraposant dos models de salut i de societat.

Malestar: individual o col·lectiu?

Es compleixen 10 anys de les primaveres àrabs i africanes, dels indignats a Espanya i també del moviment occupy. Tocarà fer balanç i preguntar-se si s’han abordat les causes del malestar. També serà el moment en què es desconfini el malestar que va emergir amb força el 2019 i que va prendre els carrers de mig món, de Hong Kong a l’Amèrica Llatina, passant per Bagdad, Alger i Beirut.

Una de les característiques de les dinàmiques de protesta el 2021 és que, al costat de les expressions de malestar col·lectiu i fins i tot global, una part d’aquest malestar es manifestarà en forma de reivindicacions grupals: minories contra la majoria, majories contra la minoria, greuges de caràcter territorial, generacional o fins i tot gremial. En paral·lel, una part d’aquest malestar tindrà una dimensió individual, amplificat per mesos de confinament, una disminució de la interacció social i la seva substitució per contactes virtuals en el que és un terreny fèrtil per a la desinformació i, en els casos extrems, per a processos de radicalització violenta.

Unió Europea: recuperada o bloquejada?

La disjuntiva de recuperació o bloqueig es trasllada a dos fronts. El primer és la preservació de l’essència, de la seva identitat i la seva raó de ser. La UE és, entre moltes coses, una unió de democràcia, d’estats de drets, de justícia social i de llibertat de moviment. I el segon front és transformacional. La Unió Europea sempre ha aspirat a transformar-se a si mateixa, els països de l’entorn i fins i tot a assentar estàndards aplicables per a la resta dels components del sistema internacional. La pandèmia ha donat l’impuls i fins i tot un significat al Pla verd i a l’agenda de digitalització. A la intersecció entre l’agenda de preservació del que som i la de la transformació del que volem ser hi ha dos reptes més: la recuperació econòmica i l’autonomia estratègica. El projecte i la voluntat hi són. El que genera dubtes és la capacitat per fer-ho, pels bloquejos interns, pel risc de desestabilització dels països del seu entorn i per les relacions complicades amb tres poders europeus més: Turquia, Rússia i el Regne Unit.

Hi ha un punt de convergència en la reflexió sobre les perspectives per al 2021 per al sistema internacional i per a la construcció europea: la pandèmia ha deixat al descobert debilitats i contradiccions, però també ha estat un recordatori potent dels alts nivells d’interdependència i de la necessitat de solucions cooperatives i solidàries. El 2021 apareix com una oportunitat que pot aprofitar-se o no. En un any de múltiples bifurcacions, la perplexitat deixa de ser una opció i la força dels processos de canvi obliga a escollir camí.

* Aquest article és una versió reduïda de la Nota Internacional publicada pel CIDOB l’11 de desembre de 2020. Aquesta Nota Internacional és el resultat de la reflexió col·lectiva de l’equip de recerca del CIDOB en col·laboració amb ESADEgeo. Coordinada i editada per Eduard Soler i Lecha, en el procés de redacció ha comptat amb aportacions de Hannah Abdullah, Anna Ayuso, Jordi Bacaria, Ana Ballesteros, Pol Bargués, Moussa Bourekba, Anna Busquets, Carmen Claudín, Carme Colomina, Emmanuel Comte, Carlota Cumella, Anna Estrada, Francesc Fàbregues, Oriol Farrés, Agustí Fernández de Losada, Blanca Garcés, Eva Garcia, Andrea G. Rodríguez, Sean Golden, Berta Güell, Marc Ibáñez, Esther Masclans, Óscar Mateos, Sergio Maydeu, Pol Morillas, Francesco Pasetti , Oriol Puig, Enrique Rueda, Olatz Ribera, Héctor Sánchez, Ángel Saz, Cristina Serrano, Eloi Serrano, Casa Vandendriessche i Martina Valls, així com de socis individuals del CIDOB en els treballs preparatoris.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu a casa el llibre 'Aliment', de Martí Sales, i la revista 'Crisi o vida' 

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies