Crític Cerca
Opinió

Ell escriu articles sobre sexe conscient i feminisme. Jo, aquest text

14/06/2018 | 18:55

“No et diré ‘calentapolles’, però… “; “que em convidis a casa teva és un escalfament”; “també podies dir que no volies abans de venir a casa meva”. Són frases tretes de context. El context era una relació d’amistat amb un home que parla en femení genèric. Amb un home que escriu articles sobre sexe conscient i feminisme en publicacions d’esquerres.

El context d’aquestes frases és també una cultura en la qual el sexe, en moltes ocasions, és alguna cosa que s’ha d’aconseguir, de guanyar i, sobretot, quelcom que es mereix. Si fem alguna cosa com: fer-nos un petó, dormir en el mateix llit, beure massa, coquetejar, fer-nos un massatge, ser parella…; ja no és tan important si volem tenir sexe. En situacions així el sexe es dóna per fet i passa a ser gairebé un dret = un deure.

En la nostra cultura, encara no està mal vist insistir, culpabilitzar o coaccionar per tal d'”aconseguir el sí”. Encara pensem que no és tan greu fer-ho, tot i notar la resistència, la por o la incomoditat de l’altra persona.

Això, és clar, també passa en els moviments socials.

Al cap d’un temps, l’home que m’havia dit les frases que obren aquest article, me’l vaig trobar en una festa. Nerviosa, vaig cordar-me instintivament els botons de la camisa per no deixar veure el meu escot. “Ja que no deixes tocar almenys deixa’ns mirar, no?”, em va dir.

Últimament estem parlant molt sobre el consentiment. M’emociona molt viure aquest moment de canvi de consciència social. Però estic molt d’acord amb aquelles que diuen que parlar de consentiment només val si, alhora, revisem a fons la cultura del sexe que tenim. Hem de revisar tots aquests comportaments:
Penso que si algú em fa un petó, no m’hauria de “deixar a mitges”?
Penso que si una dona coqueteja amb mi i després “no vol res” és una ‘calentapolles’?
Penso que és lícit pressionar per tenir sexe?
Penso que un “no” es pot convertir en un “sí” si insisteixo, si em mostro enfadat o decebut, si li faig veure subtilment que m’ho deu, que tocaria fer-ho?

El consentiment no és quelcom que hem de guanyar, com si es tractés d’un document firmat. El sexe no és un dret ni un fi que justifiqui qualsevol mitjà. Hauria de ser desitjat i, sobretot, lliure, que les eleccions no han estat pressionades, manipulades o amenaçades.

De vegades em pregunto si és massa utòpic això que estem exigint. I després m’adono que el fet de dubtar d’una llibertat i un benestar tan bàsics en les relacions sexuals ens demostra tot el que queda per fer. Jo també vull aprendre més i canviar.

La grandíssima part dels abusos passen entre persones conegudes. Totes hem viscut moltes relacions íntimes on el nostre cos no ens pertanyia. Estem il·lusionades per no callar més. I això està fent i farà que les històries de por que hem viscut es destapin. Estiguem preparats, perquè aquí sota encara hi ha molta, molta merda.

Ell escriu articles sobre sexe conscient i feminisme. Jo he escrit aquest text perquè m’agradaria que es parlés de totes les històries que encara guardem en silenci, tancades sota pressió. Com la del desconegut que t’ataca en un portal. Com la de la parella que no accepta un no. Com la del col·lega que et pressiona per aconseguir un ‘polvo’, tot i saber i notar que tu no vols o no vols així. Històries, històries, històries mil.

Els abusos i el silenci són molt mals amics. En la nostra cultura, encara no hem desterrat ni un ni l’altre.

Carlota Morera és educadora i a estones cuinera.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebràs el llibre 'Tres dies a la presó'

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació