21/12/2015 | 08:00
A l’Espai Contrabandos hem preparat un llistat de títols que recomanem ara que s’acosta la fal·lera consumista, i potser l’eufòria de regals, pròpia de la temporada hivernal. Hi incloem quaranta llibres d’assaig i narrativa, tots ells sota el paraigua de pensament crític, publicats per les editorials independents que conformen aquesta llibreria singular. Són, òbviament, volums que trobareu físicament al nostre local situat al barri del Raval de Barcelona. També els podreu trobar, a més, a una parada de l’Espai ubicada a la primera Fira de Consum Responsable, organitzada per l’Ajuntament en plena plaça Catalunya, allà on els últims hiverns apareixia una pista de gel artificial.
Pensament polític, econòmic i drets
A Por qué las cosas pueden ser diferentes (Clave intel·lectual), la jutge i ara alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, ofereix el seu punt de vista compromès amb la justícia social.
La izquierda ausente (El Viejo Topo), de l’intel·lectual marxista italià Domenico Losurdo, suposa una crítica a l’absència d’alternatives d’esquerres als països occidentals, en un món castigat per la crisi i les guerres.
A Per què la crisi no acabarà mai (Laertes), els autors Jordi Solè i Francesc Sardà expliquen didàcticament la relació directa entre la producció de l’energia global amb la crisi socioeconòmica mundial, i vaticien els futurs que ens esperen.
Defender a quién defende (Icaria editorial) és un llibre coral dirigit per David Bondia. Analitza els mecanismes legals de criminalització de la protesta que s’han aprovat recentment a l’Estat espanyol.
A Adiós al capitalismo (Ned Ediciones), Jérôme Baschet repassa els trets més complexos del capitalisme financer. Coma alternativa, proposa un balanç crític del zapatisme a Mèxic.
Elogio del conflicto (Tierra de Nadie Ediciones), de Miguel Benasayag i Angélique del Rey, és un assaig que explora la tendència de les societats occidentals a evitar els conflictes i fa una anàlisi d’aquesta metodologia des de les seves arrels fins als seus efectes.
Marx intempestivo. Grandezas y miserias de una aventura crítica (Herramienta ediciones), de Daniel Bensaïd, és un inventari del Karl Marx que va trencar amb cànons científics i polítics, d’un Marx polèmic i polifònic que va viure en permanent discussió.
El dossier La Batalla mundial por la vivienda (número 30 de la revista Alternativas económicas) inclou un reportatge sobre l’impacte social de les accions dels fons d’inversió de Wall Street en el mercat de l’habitatge, en concret als Estats Units, l’Estat espanyol i Brasil.
Gènere, cos i sexualitats
Con voz propia: la economía feminista como apuesta teórica y política, coordinat per Cristina Carrasco, proposa sortir dels marges del paradigma econòmic dominant i donar resposta a les necessitats fonamentals de les persones (feina, cures, fiscalitat, etcètera).
Pol Galofre i Miquel Missé han editat Políticas trans (Egales), un recull de textos i discursos d’activistes, sobretot de l’àmbit nord-americà, al voltant de polítiques trans (transexuals, transgènere, tranvestits).
A Maternidades subversivas (Txalaparta), l’activista i mare Maria Llopis fa aflorar les imposicions i contradiccions del model imperant de maternitat, inscrit en el context capitalista i patriarcal. Parteix d’entrevistes a mares, pares, MaPes, parteres, i un llarg etcètera de persones.
La prolífica filòsofa Rosi Braidotti urgeix, en Lo Posthumano (Gedisa), a l’actualització de les definicions d’identitat i els fenòmens socials arran de la superació de l’anomenat Humanisme. I desenvolupa un neohumanisme que neix dels moviments ecologistes i dels estudis de gènere i postcolonials.
Africana. Aportacions per a la descolonització del feminisme (Oozebap) entreteixeix, a partir d’entrevistes, les veus de deu dones que han lluitat a l’Àfrica en les darreres dècades.
Mi mamá y yo (Bostezo) és un diari de bebè adreçat a dones que volen ser mares, un record de la maternitat des del punt de vista d’una família monoparental.
Memòria històrica i altres històries
Una cata de poder (Ediciones del Oriente y del Mediterráneo) és un llibre de les memòries trepidants de l’activista Elaine Brown, antiga membre dels Black Panthers. L’obra traça una panoràmica de les tensions racials als Estats Units, ara que s’acosta el cinquantè aniversari de la fundació del partit on milità l’autora.
A Atraco a la memoria (Akal), Julio Anguita respon a les incisives preguntes de l’historiador Juan Andrade sobre la seva trajectòria política i el context que li va tocar viure.
La memoria histórica (Pamiela Etxea), de José Ignacio Lacasta-Zabalza, aborda l’actitud negativa que han tingut els poders públics espanyols i la Conferència episcopal vers la recuperació de la memòria. A més, problematitza la memòria des de tres fets històrics: la colonització d’Amèrica del segle XVI, l’esclavatge i els camps nazis.
El franquisme que no marxa (Saldonar), de Lluc Salellas, és un viatge al cor mateix de les famílies responsables del franquisme. Posa la lupa en els pesos pesants de la dictadura que van sobreviure la Transició i van continuar manant.
Anarquismo y acción directa (Descontrol Editorial) s’endinsa en les lluites anarquistes a l’Uruguai entre el 1968 i el 1973. Amb la lluita va arribar la repressió, la tortura, i també l’autorganització.
Diagrama sobre el Estado español (Potlatch Ediciones) és un opuscle fruit del treball d’investigació realitzat per l’Equipo de Análisis del Estado (EAE). Vol copsar l’envergadura real de les estructures de l’Estat espanyol.
Conflictes
Enric Luján proposa a Drones (Virus editorial) una anàlisi exhaustiva d’aquests objectes sacralitzats, símbols d’una suposada “guerra neta i quirúrgica” i alhora exaltats en la lògica neoliberal per les seves possibilitats mercantils.
Paz para la paz. Prolegómenos a una filosofía contemporánea sobre la guerra (Horsori), coordinat per Fernando Quesada, reflexiona sobre el concepte de pau i analitza els trets preocupants de les guerres del segle XXI.
Educació i intervenció social
Jaume Carbonell Sebarroja recull a Pedagogías del siglo XXI (Octaedro editorial) les idees i els fonaments teòrics de la pràctica educativa, les pedagogies alternatives que estan marcant el rumb de la innovació educativa.
El primer número de la revista Art Social és la materialització en suport paper d’un projecte que dóna veu a les associacions, grups i persones que fan un treball social i transformador mitjançant les arts, siguin escèniques, plàstiques, visuals, sonores o aplicades.
Narratives
La novel·la gràfica Transito, escrita per Ian Bermúdez i il·lustrada per David Cantero (Bellaterra Edicions), és la història d’un trànsit d’una persona transsexual, els obstacles i sobretot les oportunitats que brinda aquest procés, únic per a cada persona. El llibre també es pot trobar en català.
El poemari Santuaris (Denes Editorial), d’Imma López Pavia, fa un passeig vital pels temples grecs i els santuaris de l’antiguitat, reflexiona a través dels seus poemes sobre el pas del temps i la vivència del present. El llibre va rebre el XXXII Premi Manuel Rodríguez Martínez Ciutat d’Alcoi.
Los perros y los cuchillos (Ediciones del Serbal) és la darrera novel·la negra d’Alicia Estopiña Amela, una trama d’acció que, escrita amb sentit de l’humor, s’enreda entre persecusions i morts. Un pintor, un gos assassí o una parella d’advocats poc convencional són alguns dels personatges de l’obra.
Enlloc, mai (Godall Edicions), d’Iban Zaldua, és un llibre de relats de l’escriptor basc, que per primer cop es tradueix al català. L’autor ha treballat àmpliament en l’àmbit del conte i altres gèneres.
Secretos. Relatos de mucha gente pequeña (Pol·len edicions) és el nou llibre de Gustavo Duch, un compendi de relats sobre la terra, els feminismes, la sobirania alimentària, les cures. Un veritable mirall de petites realitats, amb pròleg de la periodista de Píkara Magazine June Fernández.
La Torre de la Serra (Tigre de Paper), del conegut activista Joni D, és un relat sincer i proper sobre el costat humà de la subversió armada.
A Taormina en invierno (Yulca editorial), Antonello Carbone presenta un subtil relat ‘noir’. Tracta de la investigació de la mort de Efre Vazzini, hereva d’una poderosa família, a càrrec del periodista Giacomo Cassisi.
L’escriptora que ha rebut el Nobel de Literatura aquest any, Svetlana Aleksiévitx, escriu Temps de segona mà. La fi de l’home roig (Raig verd). A través de multitud d’entrevistes, l’autora parla dels últims vint anys de la història de Rússia i de com el final del règim soviètic ha afectat les persones que creien fermament que aquest règim era l’única forma ètica de vida.
L’hostal vermell (L’Avenç), d’Honoré de Balzac, data del 1831. L’autor francès recorre la història de dos joves estudiants de medicina que coincideixen una nit, en l’hostal vermell, amb un negociant alemany, carregat de diners i diamants. Un dels dos joves somia que mata l’home i l’endemà, en despertar-se, descobreix que el negociant és mort i el seu company ha fugit.
L’autor pakistanès Mohsin Hamid publica L’integrista reticent (Edicions del periscopi), un terratrèmol literari decidit a radiografiar el món on vivim. A través d’un monòleg captivador i vertiginós, el protagonista exposa les claus que expliquen la fractura actual entre orient i occident.
Distrito federal. Historias de un secuestro (Alrevés), de Francisco J. Cortina, és un ‘thriller’ d’inici explosiu situat a Mèxic, Distrito Federal. Un espai on vint milions de persones viuen i entrecreuen constantment les seves vides en un viatge a voltes inversemblant.
L’autora alemanya Marie Luise Kaschnitz recull dotze dels seus millors relats en La niña gorda (Hoja de Lata), incloent-hi el que dóna títol a l’obra, un dels seus preferits. Són contes ambientats en l’Alemanya de la postguerra.
Apte per a criatures
Únics (Los Cuscusianos) és un llibre-objecte creat per un col·lectiu d’artistes. El resultat, per la canalla i també per adults, fa una al·legoria sobre la diversitat i la singularitat de les persones a partir de mitjons de diversos colors i mides.
Formigues a la cuina (Piscina un petit oceà) és un conte infantil sobre l’arribada d’un grup de formigues en la cuina d’una casa, i les conseqüències d’aquesta visita. L’autor és Joan Camises.
Ana Burgos Baena escriu la història de Furinuka (Veus amb veu), una nena que té la pulsió d’escriure però sovint es troba amb un inconvenient: quan es posa furiosa, s’arrenca els cabells.
