Crític Cerca
Opinió

Els infants compten, votin o no votin

Els pobles i ciutats juguen un paper decisiu a l'hora de fer efectius els drets de la infància i l'adolescència

23/05/2019 | 18:57

A Catalunya, prop d’un milió i mig de persones, amb noms i cognoms, tenen menys de 18 anys. Tots aquests infants i adolescents, fills del segle XXI, coincideixen en una cosa: no votaran a les eleccions municipals del pròxim 26 de maig. Però que no votin no vol dir que hagin de ser invisibles, sinó tot el contrari. Allò que els afecta ha d’estar ben present en els programes electorals, en els debats i, sobretot, en l’agenda política local. No en va són el 18% de la població catalana.

En aquest món fet pels adults i per als adults, sovint ens referim a ells i elles com a “menors”, “fills i filles”, “alumnes”, “usuaris i usuàries”, “beneficiaris i beneficiàries”, però és menys habitual considerar-los com a persones que són. Quantes vegades hem sentit a dir allò que els nois i les noies són el futur? Però no només són el futur, sinó que també són persones ara, amb capacitat d’exercir, defensar i exigir els seus drets. Així ho estableix la Convenció sobre els Drets de l’Infant (CDI), que enguany compleix 30 anys i que obliga totes les administracions a apostar pels drets dels infants, també als 947 municipis de Catalunya.

L’aposta pels infants i adolescents demana que els ajuntaments pensin i actuïn en clau d’infància

Els pobles i ciutats juguen un paper decisiu a l’hora de fer efectius els drets de la infància i l’adolescència. La seva posició és idònia per identificar les mancances i els reptes a què s’enfronten els nens i nenes en el seu dia a dia i així adoptar les mesures necessàries perquè cap d’ells es quedi enrere i avançar cap a una societat més justa i sostenible, precisament el que estableix l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides.

Encara que no votin, l’aposta pels infants i adolescents demana que els ajuntaments pensin i actuïn en clau d’infància i que aquesta perspectiva sigui tinguda en compte per totes i cadascuna de les persones de les seves àrees i departaments. Perquè parlar d’infància és parlar d’educació o de salut, cert, però també d’urbanisme o medi ambient, per posar-ne dos exemples.

Incorporar la perspectiva d’infància implica fer un esforç perquè tothom conegui la CDI i de què parlem quan parlem dels drets dels infants. També per conèixer al màxim la realitat dels nois i noies. Disposar de més i millor informació i dades és el que permet comptar amb les evidències necessàries per prendre decisions que donin resposta efectiva als reptes detectats. I com ho podem fer? Doncs articulant aquestes evidències i respostes polítiques a través de plans locals d’infància i adolescència dotats dels diners necessaris, en els que cada poble i ciutat fixi les seves prioritats i les fites a aconseguir, amb especial atenció cap als nois i noies més vulnerables i sempre prenent com a referència la perspectiva de drets de la CDI.

Cal establir ajudes o rendes municipals: a Catalunya hi ha 410.000 infants en risc d’exclusió

Per contribuir a aquest exercici, a UNICEF Comitè Catalunya hem elaborat el document Eleccions municipals 2019. Propostes per la infància i l’Agenda 2030 que recull qüestions que considerem prioritàries per la infància i els seus drets, com són:

  1. L’establiment d’ajudes o rendes municipals per als infants i una fiscalitat que respongui a les necessitats de les famílies amb nens i nenes en situació vulnerable. No oblidem que segons les darreres dades disponibles, a Catalunya 410.000 infants -el 29,9%- es troben en risc de pobresa o exclusió social.
  2. Prioritzar l’educació 0-3 anys per tal que cap infant en quedi exclòs, així com l’educació 3-16 anys perquè tothom tingui les mateixes oportunitats, parant atenció a la segregació escolar i l’abandonament dels estudis, que a Catalunya arriba al 17%, gairebé 7 punts més que al conjunt de la UE-. També el que passa fora de l’horari escolar, per tal que tots els nois i noies puguin fer activitats de qualitat.
  3. Garantir que els infants visquin en cases i pisos a preus assequibles i en condicions òptimes.
  4. Que els nois i noies puguin moure’s sense barreres, en un entorn lliure de contaminació i amb zones verdes, en uns pobles i ciutats on puguin jugar.
  5. Mesures per combatre la violència contra els infants i campanyes per fer front a l’assetjament i les actituds masclistes i violentes.
  6. Fer tot el que estigui a l’abast per a la inclusió social dels nois i noies migrants no acompanyats veïns del poble o de la ciutat, a través de la seva participació en activitats de lleure, esportives i culturals, així com per combatre els discursos d’odi i discriminació.

Cal fomentar la participació en activitats de lleure, esportives i culturals de menors migrants no acompanyats

Encara que no votin, tot això s’ha de fer escoltant la veu dels nois i noies. No podem construir pobles i ciutats sense ells i elles, sense comptar amb els seus punts de vista, amb el que saben, amb el que senten i el que volen. És fonamental promoure l’associacionisme dels nois i noies i buscar espais perquè s’involucrin, adaptant els temps i els mecanismes perquè se sentin a gust. I com a adults, és important que fugim de temors i d’estereotips i acceptar que la veritable participació infantil pot resultar incòmoda per a les nostres estructures adultocèntriques.

I quin ha de ser el resultat? La transformació dels nostres pobles i ciutats en comunitats inclusives per als infants i adolescents. Els nois i noies no són una qüestió menor, no són només un assumpte de les famílies, sinó del conjunt de la societat. Som conscients que els municipis no són els únics responsables i que no poden fer-ho tot sols, però sí que és cert que el seu compromís és clau. És una qüestió de drets. Per això, encara que no votin, el 26 de maig les nenes i els nens s’hi juguen molt. Totes i tots ens hi juguem molt.

** Quima Oliver és coordinadora d’Unicef a Catalunya

Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el llibre 'Insubmissió!', de Joan Canela

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació