23/04/2023 | 23:10
La situació que viu Barcelona en l’accés a l’habitatge és d’una gravetat extrema. És una evidència: no estem descobrint pas la sopa d’all. Els preus, tant de lloguer com de compra, estan disparats, i la dificultat per accedir a un habitatge digne ha esdevingut el problema més greu de la ciutat. Davant d’aquesta situació, només és adient una resposta: actuar amb la màxima urgència per garantir el dret a l’habitatge, avui tan explícitament vulnerat a la ciutat. Les veïnes i els veïns de Barcelona no poden esperar més.
L’Ajuntament de Barcelona ha d’impulsar de forma immediata polítiques valentes i innovadores en matèria d’habitatge. Tenim el deure d’esgotar totes les eines al nostre abast per garantir el dret a un habitatge digne i assequible. No hi ha excuses que valguin, tot i que algunes s’esforcin sempre a centrifugar les responsabilitats pròpies.
Des d’Esquerra Republicana hem demostrat reiteradament el nostre compromís ferm i la nostra solvència. Des de tot arreu, amb tots els mitjans que teníem a l’abast, hem impulsat, i ho continuarem fent, mesures per tal de millorar l’accés a l’habitatge. Som els qui hem regulat el preu del lloguer per primera vegada a Catalunya i al conjunt de l’Estat. I ho vam fer de bracet del Sindicat de Llogateres. Vam posar límits a l’especulació en el mercat de lloguer d’habitatges amb la Llei de contenció de rendes. Una norma que s’ha demostrat útil i que, mentre va estar en vigor, va fer que els lloguers de Barcelona i d’arreu del país baixessin sense que es reduís l’oferta d’habitatge. Lamentablement, tant el Partit Popular com el Govern espanyol, format pel PSOE i per Unides Podem, van recórrer contra la norma al Tribunal Constitucional, que la va tombar, després d’un any i mig impedint que els preus dels lloguers pugessin.
També ho hem demostrat recentment, desencallant la tramitació del Projecte de llei d’habitatge al Congrés dels Diputats. Un projecte del Govern espanyol que feia molt de temps que dormia el somni dels justos. Clarament, no és la llei que nosaltres hauríem impulsat; pensem que cal anar molt més enllà. Tanmateix, gràcies a la generositat d’Esquerra Republicana i d’EH Bildu, després de mesos de negociació, hem capgirat, de dalt a baix, un text inicial que era inassumible. La llei aprovada garanteix un accés digne i assequible a l’habitatge i combatre l’especulació. Regulem els lloguers, prohibim els desnonaments sense data i hora predeterminada, aconseguim que les despeses i els honoraris immobiliaris produïts pel lloguer d’un immoble siguin sempre a càrrec del propietari i que s’estableixi un límit d’actualització anual del preu del lloguer en els contractes.
Barcelona no pot continuar expulsant els joves i els no tan joves; no hi ha excuses que valguin
La crisi de l’habitatge a Barcelona afecta tothom, però no afecta igual a tothom. Barcelona no pot continuar expulsant els joves i els no tan joves. No hi ha excuses que valguin, ni de qui va venir a solucionar el problema i vuit anys després tenim un problema agreujat, ni de qui governava abans promovent l’especulació. L’Ajuntament de Barcelona ha de liderar la solució del problema de l’accés a l’habitatge; ho ha de fer urgentment, sense defugir responsabilitats, amb noves propostes.
En primer lloc, esprémer al màxim l’eina del tanteig i retracte creada per ERC, que permet comprar habitatge a preus assequibles. Volem impulsar una aliança metropolitana per crear i rehabilitar habitatges assequibles i buscar la complicitat amb el sector privat perquè s’impliqui a crear parc d’habitatge públic.
En segon lloc, no podem continuar dissuadint i paralitzant la inversió privada en habitatge. El sector privat també s’ha de comprometre a garantir el dret a l’habitatge. En un moment de màxima urgència per garantir l’accés a l’habitatge a Barcelona, hem d’aspirar al màxim de construcció a la ciutat que té el seu pic en 5.000 habitatges l’any, el 30% dels quals ha de ser destinat a habitatge protegit. Compartim la reserva del 30% avui en vigor, però no funciona. El 30% de 0 és 0. Construir 20.000 nous habitatges en quatre anys ha de suposar construir entre 6.000 i 8.000 habitatges protegits.
En tercer lloc, cal recuperar habitatge ara destinat a oficines o altres usos en planta pis, i guanyar espai amb remuntes, que no és una altra cosa que construir un pis –o més– extra al damunt dels existents.
Pel que fa als desnonaments, cal un canvi d’estratègia: hem d’anar a les causes i no perseguir conseqüències
Finalment, hem de crear un fons de prevenció de desnonaments i per a l’allotjament digne i sostenible en situacions d’emergència. Cal un canvi d’estratègia, capgirar la lògica imparable dels desnonaments judicials i constituir un fons econòmic de garantia que permeti que no s’arribin a consumar previ acord amb propietaris i llogaters. És a dir, hem de canviar la despesa per inversió; anar a les causes i no perseguir conseqüències. Avui destinem 27 milions d’euros en hotels per acollir persones que han estat desnonades i 22 milions per acollir sensellarisme. Hem de moure aquests recursos i canviar l’estratègia: nosaltres proposem crear un fons de 25 milions d’euros per combatre els desnonaments.
La situació del mercat de l’habitatge a Barcelona és crítica, amb uns preus que s’han disparat, i la dificultat per accedir a un habitatge digne ha esdevingut un problema greu per a la ciutat. És necessari actuar amb urgència per garantir el dret a l’habitatge, i l’Ajuntament de Barcelona ha de liderar la solució del problema. Esquerra Republicana ha demostrat el seu compromís i la seva solvència per garantir el dret a l’habitatge. Entre un govern de Trias que ho privatitza tot i la inacció del govern de Colau-Collboni, apostem per un acord publicoprivat al servei de la ciutat. Estem preparats per continuar impulsant mesures valentes i innovadores per abordar l’actual situació d’emergència habitacional a Barcelona. Garantir el dret a l’habitatge és garantir tots els altres drets.
