29/07/2024 | 06:00
L’article 3 de la Llei de transparència en vigor, aquella que va aprovar l’insigne “M. Rajoy”, diu que els agents socials estem obligats a ser transparents. Però realment transparentem el que hauríem de transparentar? Si donem un cop d’ull a les diferents webs de patronals i de sindicats, arribem ràpidament a la conclusió que no: els agents socials no transparenten el que haurien de transparentar i, és clar, això no fa sinó alimentar les frases fetes del “tots són iguals” i del “tots venen a aprofitar-se’n”, ja que la manca de transparència és inversament proporcional a l’augment de la suspicàcia.
La Llei de transparència espanyola, que hauria d’obligar-nos a assegurar que els ciutadans i les ciutadanes poden mirar tots els calaixos d’aquells que tenim un precepte constitucional de sosteniment de la democràcia —és a dir, partits polítics, sindicats, patronals i administracions públiques i organismes vinculants—, en realitat aspira a una altra cosa. La llei espanyola no posa el focus sobre aquells que hauríem de transparentar, sinó que “estableix la manera com els ciutadans i les ciutadanes podem sol·licitar l’accés a la informació pública“. D’aquesta manera, trasllada el focus de l’Administració a l’administrat, del que ha de proveir al que ha de ser informat. És una bona estratègia.
La llei espanyola no posa el focus sobre aquells que hauríem de transparentar, sinó en el dret d’accés a la informació dels ciutadans
Segurament per això es va constituir un subgrup de treball per a la reforma de la Llei de transparència, les conclusions del qual es van presentar el gener del 2023 i que encara no ha motivat cap tràmit parlamentari o text de reforma, i ni tan sols és al calendari.
D’acord amb aquest informe, podem fer algunes consideracions sobre com les conclusions posen un nou focus: els obligats a transparentar han de ser actius, els qui volen ser informats no han de generar grans requeriments i s’ha de fer complir la llei per al que demana recursos per al seguiment de les polítiques generades i l’aplicació d’aquestes. Finalment, amplia les descripcions d’entitats susceptibles de tenir-hi l’obligatorietat. Però ho reiterem: no tenim calendari per a la reforma de la llei actual.
A banda, a Catalunya comptem amb una llei pròpia de transparència que desplega com s’aplica al nostre país. La nostra llei entra de manera força exhaustiva en el que han de transparentar les administracions públiques, però no en el que hem de fer entitats amb caràcter o principis públics o constitucionals. Va mancar valentia en el moment de la seva redacció. Hem de fer valer com la nostra llei entra a regular d’una manera oberta i intenta transparentar els grups d’interès, que entén que són totes aquelles institucions, empreses, etc., que exerceixen control, fiscalització o pressió davant els poders públics. Gens malament. És una llàstima que trobar la llista de tots els grups d’interès sigui realment complicat i poc transparent.
Aprofitem per reforçar la transparència i, de passada, per posar llum també al món de les finances i les empreses
Des del sindicat CCOO, com un dels agents afectats, us hem de dir que, a hores d’ara, l’aplicació de més o menys rigor en la transparència que oferim als ciutadans i a les ciutadanes del país sembla més una qüestió opcional que realment quelcom de regulat que ens hi obliga. A CCOO, què voleu que us hi diguem, en aquest sentit estem tranquils: tenim un bon portal de transparència i anualment duem a la Sindicatura de Comptes de Catalunya els nostres comptes auditats. Per cert, només ho fem nosaltres. Ara bé, com a part implicada, fa temps que demanem a les administracions competents que ens hi obliguin: no volem fer política de màrqueting amb això, volem fer democràcia participativa i sabem del cert que el dret d’accés a la informació ha de ser una assignatura obligatòria.
A l’època de les fake news, dels pseudomitjans i dels influencers que posen en risc el model democràtic, cal que protegim sense cap mena de dubte aquesta fórmula, que és la que ha donat millors estàndards de qualitat de vida a la classe treballadora del nostre país. Hem d’assegurar mecanismes que facin de la participació i de la confiança en el bon govern pilars bàsics de la convivència, i un d’aquests és, per descomptat, la transparència.
Si bé actualment la dada no mata el relat, sí que el condiciona, i tenir accés a tota la informació rellevant de l’esfera pública és fonamental. La llei ha de ser respectada i ha de fer-se respectar, de manera que aprofitem aquesta tendència d’aprofundiment democràtic per reforçar la transparència i, de passada, posar llum també al món que realment és opac: el de les finances i les empreses, on la democràcia mai no va entrar. Posem llum a la foscor.
