23/06/2016 | 00:05
23 de juny de 2016. Any 8 després de l’inici de la crisi. A l’estat espanyol, cada dia tenen lloc 184 desnonaments, 43 dels quals a Catalunya. Aquest diumenge se celebren eleccions generals al Congrés dels Diputats i els partits polítics passegen des de fa setmanes per ciutats i platós per oferir les seves propostes i promeses. D’habitatge, alguns en parlen més que els altres.
Durant la campanya electoral, de la mateixa manera que ho va fer abans de les eleccions del 20D, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) ha interpel·lat tots els partits perquè es comprometin amb les ‘5 de la PAH’, cinc mesures de mínims per garantir el dret a l’habitatge: dació en pagament retroactiva; lloguer assequible; aturar els desnonaments; habitatge social i subministraments bàsics garantits. Desgranant els programes electorals dels quatre partits amb més possibilitats de governar l’estat espanyol els propers anys davant les reclamacions de la PAH, hem trobat postures ben diferents.
El programa del Partit Popular és el que planteja menys mesures per afrontar l’emergència habitacional i la pobresa energètica, cosa no del tot sorprenent si tenim en compte que, tres dies abans de convocar les eleccions, el govern en funcions del PP va presentar el recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei 24/2015, ara suspesa per l’admissió a tràmit del Tribunal Constitucional. En canvi, la resta dels 12 grups parlamentaris del Congrés es van comprometre, després de reunir-se tots amb el grup promotor de la ILP d’Habitatge, impulsor de la llei, que la defensarien i retirarien el recurs en cas de formar govern, així que aquest compromís es podria convertir en un tema clau per als possibles acords.
Per la seva banda, Units Podem fa directament al·lusió a les 5 de la PAH i especifica els mitjans per dur-les a terme, i Ciutadans inclou també algunes mesures, però ho fa de forma vaga, sense concretar com ho aplicaran i oblidant alguns punts clau. Per la seva part, el PSOE no es defineix gaire, sinó que apunta titulars i alguna mesura en algun àmbit.
Dació en pagament retroactiva. Com alliberar les famílies del deute?
Units Podem proposa un mecanisme de segona oportunitat que planteja la dació en pagament, explicitant que sigui retroactiva, a més d’incloure també l’eliminació automàtica de les clàusules abusives. Pel que fa a Ciutadans, el seu programa la menciona en una reforma de la Llei de segona oportunitat, però no en recull la retroactivitat, cosa que deixa fora 700.000 famílies que ja han perdut el seu habitatge i a qui queda pendent un deute impagable de per vida.
El PSOE, com Ciutadans, parla de dació en pagament, però no menciona la retroactivitat, el que implica un retrocés respecte el suport que va donar a la ILP presentada al congrés el 2013. Com el partit d’Albert Rivera, davant els deutes que tenen les famílies, proposa un pla de pagament que no sigui superior al 30% dels ingressos familiars, quelcom inassumible per les famílies amb pocs recursos. Els socialistes també proposen alliberar els avals i eliminar les clàusules abusives.
El Partit Popular no menciona cap mesura, així que s’entén que dóna per bona la legislació que ha dut a terme, com el Codi de Bones Pràctiques, que s’ha demostrat absolutament insuficient per donar una segona oportunitat a les famílies.
Com aturar els desnonaments?
Al programa de Ciutadans no apareix ni una sola mesura per frenar els desnonaments, encara que sí proposen reconèixer el dret de les famílies desnonades a un habitatge en règim social, sense concretar els mecanismes. Units Podem vol prohibir els desnonaments forçosos quan no hi hagi una alternativa habitacional per llei i el PSOE proposa permetre al jutge la paralització del procés d’execució per mediar i acordar la dació en pagament. No obstant això, els socialistes només ho contemplen en habitatges de propietat, i no en els desnonaments de lloguer, que representen un 60% de la problemàtica.
Fer front a la pobresa energètica garantint els subministraments bàsics
Pel que fa a la pobresa energètica, Ciutadans llança un titular però no concreta com evitar els talls de subministraments. Units Podem, per la seva banda, diu que prohibiran els talls en situacions de vulnerabilitat. El PSOE indica que els talls, abans d’executar-se, s’han de comunicar a l’administració per poder mediar, i proposa la creació d’un fons social de gestió pública destinat a combatre la pobresa energètica.
Revertir la infradotació d’habitatge públic i mobilitzar habitatge buit
A diferència del programa per a les eleccions de desembre, Ciutadans no ha gosat fer propostes sobre l’habitatge buit dels bancs i altres entitats financeres, i el PSOE continua sense mesures concretes per mobilitzar-lo. Units Podem ampliaria el parc públic amb els habitatges buits que es troben en mans dels bancs, la SAREB i els fons d’inversió. A més, aposten per fer una definició concreta del que és un gran tenidor i proposen sancions per incomplir la funció social de l’habitatge aplicant impostos quan estiguin buits. Per últim, també prohibirien la privatització de l’habitatge públic. Aquestes mesures estan contemplades a la Llei Catalana de l’Habitatge de 2007, encara vigent.
Com fer del lloguer un tema de tinença estable i segur?
Davant les dificultats per aconseguir un lloguer assequible i estable, Units Podem proposa la modificació de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) per ampliar els contractes de lloger a un mínim de cinc anys, amb una pròrroga automàtica en els casos de grans propietaris i famílies en situació de vulnerabilitat. El PSOE també proposa ampliar el període de lloguer mínim, en aquest cas per quatre anys. El programa de Ciutadans, en canvi, no recull mesures per donar seguretat al lloguer com a règim de tinença.
Malgrat que la competència en matèria d’habitatge és exclusiva de les comunitats autònomes, els recursos davant el Tribunal Constitucional de les normes autonòmiques denoten la gran importància d’una llei estatal en aquesta camp. Esdevé clau, doncs, la postura de cadascun dels partits. Arribarà, per fi, la fi de l’emergència habitacional?
