22/09/2015 | 07:00
Les lluites populars per fer efectiu el dret a l’habitatge no vénen d’ara, amb l’esclat de la bombolla immobiliària. Podem trobar referents arreu del món, des de la vaga de llogaters a la Barcelona del 31 a l’experiència del MST del Brasil, passant per les mobilitzacions als bidonvilles de Kenya, o fins i tot a l’Europa del nord per aconseguir lleis protectores dels habitants.
Tanmateix, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) ha esdevingut un fenomen clau i un exemple de lluita a l’estat espanyol els darrers sis anys. Partint de l’auto-organització de la pròpia gent afectada i el treball des de la base, la força de la PAH ha permès que el darrer juliol s’aprovés la llei 24/2015 “de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica”.
L’Observatori DESC, com a entitat de drets humans que hem treballat el dret a l’habitatge i a la ciutat àmpliament, vam aportar el nostre granet de sorra amb l’experiència jurídica i idees i propostes de redactat. L’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) era la tercera peça del grup promotor de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP), incidint especialment en els talls de subministraments. El trident promotor hem treballat en una comissió conjunta pensant estratègies de comunicació, campanyes de suport i visibilització, incidència i debat sobre la ILP.
Després de 148.000 signatures recollides, la ILP va arribar al Parlament el passat mes de juliol i es va tramitar amb urgència extraordinària. De les negociacions amb els grups polítics -dignes d’un altre article per sí soles-, vam aconseguir un resultat molt positiu: la ILP s’aprovava per unanimitat al Parlament de Catalunya conservant l’esperit de tots els articles proposats i regulant un dret fonamental com és el dret a l’habitatge. Argumentàvem que, amb les actuals competències de la Generalitat, ja es podien fer grans avenços en la protecció d’aquest dret. Així, s’hi articulaven mesures per evitar desnonaments per impagament d’hipoteca o de lloguer i assegurar el reallotjament; un mecanisme de segona oportunitat per cancel·lar deutes contrets per habitatge habitual; s’establia el principi de precaució per als talls d’aigua, llum i gas; i es consolidava la cessió obligatòria dels pisos buits en mans d’entitats financeres i grans empreses.
La lluita no s’ha acabat
I… l’alegria del juliol s’ha convertit en estrès un cop passat l’estiu. La llei va entrar en vigor el 6 d’agost, però com que aquest és l’únic mes sense desnonaments -els jutjats tanquen-, és amb la “vuelta al cole” que en comencem a albirar els resultats. Érem conscients que, un cop aprovada, hauríem de fer esforços perquè l’aplicació de la llei fos efectiva. Per això les PAHs, l’APE i ‘el DESC’ ens hem posat les piles, començant a treballar conjuntament amb la Generalitat i amb els municipis per a la posada en marxa de les diferents mesures. Resulta imprescindible que les administracions coneguin i difonguin les potencialitats de la llei per tal que les persones en situació d’exclusió residencial s’hi puguin acollir.
A més, hem entrat en contacte amb actors que són clau per a la implementació de la llei, com ara el Consell de l’Advocacia Catalana, el col·legi de treballadores socials, o els jutges degans. En aquest sentit, dimecres es va fer una presentació col·lectiva d’escrits als jutjats sol·licitant l’aplicació de la llei i la suspensió dels desnonaments en base a aquesta.
Els primers casos de desnonaments aturats gràcies a la nova llei ja estan arribant. Esperem amb cautela, però amb il·lusió i esperança, els resultats que aquesta nova norma pot donar. L’objectiu no era dissenyar un model d’habitatge ideal, sinó fer front a la situació d’emergència que pateixen moltes famílies. D’aquesta manera, de ben segur hi ha aspectes que hi manquen -com ara la dignificació de les ocupacions o una possible regulació del mercat privat de lloguer- i les quatre mesures apuntades són insuficients.
Tanmateix, costa de creure que, això que semblava tan difícil, unes mesures de xoc per aturar els desnonaments i la pobresa energètica, i fer front als deutes de per vida en perdre la llar, ho haguem hagut de resoldre des de les entitats socials i les mateixes persones afectades. I no només des dels carrers, on fa anys que les negociacions de la PAH i l’APE amb les entitats financeres i les empreses subministradores donen petites grans victòries, sinó des de l’exercici popular del poder legislatiu.
També costa de creure que, malgrat successius tocs d’atenció del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, de la Relatora pel Dret a l’Habitatge i d’altres instàncies internacionals, el govern espanyol només hagi aprovat “Codis de Bones Pràctiques” amb requisits impossibles per poder-s’hi acollir.
Costa de creure que, tenint una llei pel Dret a l’Habitatge de Catalunya vigent des de l’any 2007, no s’hagi posat en pràctica la gran majoria d’eines que recull.
I sobretot, costa de creure que una llei redactada des de baix, sense recursos ni especialistes, sense assessors ni consultories, estigui canviant la realitat habitacional de la societat catalana. Agraïm que el govern i els grups parlamentaris hagin estat a l’alçada de la situació, però volem destacar que aquesta és la força de les lluites, de les organitzacions i moviments que empenyem per sota, i que seguirem fent-ho per defensar els drets humans. Una bona lliçó de contrapoder que esperem sigui un canvi històric en les lleis del Parlament i, per damunt de tot, en moltes llars de Catalunya.
