Internet, d’oportunitat col·laborativa a eina capitalista

Internet ja no és una eina accessòria de l’economia, ans al contrari: l’economia s’ha adaptat al seu ritme frenètic. Quan Tim Berners-Lee va crear l’anomenada World Wide Web el 1990, va reconèixer que hauria estat impensable patentar-la o exigir-ne una tarifa per utilitzar-la; sorgia amb una raó de ser molt específica, la de compartir per al bé comú. Així ho recorda Robert W. McChesney a ‘Desconexión digital’. Han passat dues dècades i la tensió entre l’ús mercantil d’Internet i la seva funció més col·laborativa ja ha passat a la història: tot i que continuen existint iniciatives que aposten per a un ús no comercial, la primera línia s’ha imposat.

Hem triat dos llibres que expliquen aquesta evolució amb quasi una dècada de diferència per desactivar així la creença que les publicacions sobre noves tecnologies queden desactualitzades ràpidament (segur que no ho fan al ritme de tants i tants aparells electrònics, dissenyats sota la política de l’obsolescència programada). Els dos títols tenen una altra similitud: se centren sobretot en el context nord-americà.

‘La riqueza de las redes. Cómo la producción social transforma los mercados y la libertad‘ (Icaria Editorial, 2015), del professor de Dret Yochai Benkler, va ser publicat originalment el 2006. Ara, arriba en castellà gràcies a un projecte col·laboratiu de traducció de la Universitat de Màlaga. És un llibre imprescindible per entendre l’economia de la informació en xarxa i el potencial creador dels usuaris d’Internet, amb capacitat de producció per al comú. És un assaig-punt de partida on l’autor bolca la seva tesi que ha anat desenvolupant en successius estudis posteriors. Es pot accedir al text complet a través del web d’Icaria Editorial.

Molt més recent, l’obra ‘Desconexión digital. Cómo el capitalismo está poniendo a Internet en contra de la democracia‘ (El Viejo Topo, 2015), de l’acadèmic Robert W. McChesney, elabora de quina manera s’ha produït el segrest d’internet per part de les grans corporacions (Google, Apple, Facebook, etcètera). Aquest professor de la Universitat d’Illinois està especialitzat en història i economia política de la comunicació i va co-fundar l’organització Free Press, un ‘lobby’ centrat en aconseguir un major paper de l’administració en la regulació d’Internet.

El segrest d’Internet

McChesney inicia el llibre amb una demostració dels seus vastos coneixements en historiografia, teoria crítica, economia política i estudis dels mitjans. Fins al segon terç de ‘Desconexión digital’ no entra plenament en el tema d’Internet. Ho fa després d’haver comentat les dues posicions principals sobre el poder de la xarxa: la dels optimistes, que creuen que contribuirà a la democràcia i al progrés de la innovació, i la dels escèptics, que consideren que fa disminuir la creativitat, converteix les relacions en superficials i fa perdre, al capdavall, humanitat. Cap dels dos grups té en compte l’economia política, segons l’autor. Tot i que en certa mesura ell mateix sembla defensar una posició més aviat escèptica, al final del llibre enumera propostes de reforma que podrien fer d’Internet un bé comú.

Fer memòria sempre és necessari. W. McChesney recorda que a mitjan dels anys 90 es va produir la privatització formal d’Internet, sense massa soroll. El grup d’observació de les cobertures als mitjans Project Censored va col·locar aquesta entrega de la xarxa al sector privat en el quart lloc de la llista de notícies més censurades de 1995.

L’objectiu de l’obra d’aquest professor i alhora activista és argumentar com l’origen no comercial (o fins i tot anticomercial) d’Internet ja no existeix. La desregulació impulsada als anys 90 va permetre que les grans empreses maximitzessin beneficis a partir de diferents models (des d’oligopolis a fins i tot càrtels). Els gegants com ara Google o Apple, defensa McChesney, han seguit polítiques de mitjans comercials, no democràtiques. I la tecnologia digital només ha potenciat, a parer seu, els vells problemes del periodisme: manca de models econòmics que funcionin, pèrdua del seu rol fiscalitzador dels poders. Un punt millorable del llibre, reconegut pel mateix autor, és que se centra excessivament en els EUA. Aquest sedàs, però, és comprensible: és el país que McChesney coneix millor i també és un bressol ineludible per seguir l’evolució d’Internet i per entendre les conseqüències del capitalisme més dur.

Una obra de referència del present i del futur

McChesney cita en diverses ocasions un assaig clàssic de Yochai Benkler, professor de Dret a Harvard. ‘La riqueza de las redes’, publicat sota una llicència Creative Commons, va ser el primer llibre de referència que explicava què era l’anomenada producció col·laborativa emergent i oferira recursos per interpretar-la i entendre el seu potencial. La producció basada en el pro-comú, segons la tesi de Benkler, implica un accés obert, no exclou les corporacions però determina que la interacció entre els individus no estigui mediatitzada pel diner. A diferència d’altres autors, l’estatunidenc no té en compte el model de governança pel qual opta cada productor de continguts o serveis, si aquest és o no és mercantil.

Benkler organitza les 530 pàgines del llibre en tres grans blocs. Al primer, descriu l’emergència de “l’economia de la informació en xarxa” i el creixement protagonisme del pro-comú. El segon bloc examina les propostes democratitzadores que apareixen en paral·lel a l’anomenada “esfera pública en la xarxa”. L’enciclopèdia Wikipedia, iniciada al 2001 i amb 70.000 voluntaris que editen en 100 llengües, és una d’aquestes propostes “pures” de pro-comú. Pensada inicialment com un recurs per gestionar a través d’ordinador, lliure de publicitat, la fundació que la gestiona es troba ara en el dilema de com adaptar-la al creixent trànsit provinent dels mòbils, com s’evidenciava fa uns dies en un article a ‘The New York Times’.

A més de Wikipedia i del software lliure, Benkler també assenyala altres iniciatives en les quals participen les corporacions però que també contribueixen a compartir coneixement. I detalla les principals crítiques al sistema de mitjans convencional: el seu excessiu mercantilisme, les limitacions alhora d’obtenir informació (ja que, segons assegura Benkler, només recull dades un grup relativament petit de persones) i l’enorme poder mediàtic assignat a una minoria poderosa.

Finalment, el tercer bloc aprofundeix en les posicions i capes d’una batalla al voltant de l’ecologia insititucional de l’entorn digital. L’autor constata: “La llei i la regulació conformen una esfera important en què es disputen aquestes batalles sobre la configuració del nostre sistema emergent de producció informativa”.

Vist amb perspectiva, després de les revelacions de Wikileaks, de les Primaveres àrabs o del moviment Occupy Wall Street, ‘La riqueza de las redes’ posa sobre la taula elements clau sobre l’esfera pública, les formes d’acció col·lectiva i el futur dels mitjans de comunicació social. Inclogui o no una certa sobredosi d’optimisme, l’assaig és cabdal per entendre les potencialitats d’Internet. Segons Benkler, ofereix més autonomia a les persones, més democràcia a les comunitats polítiques, i més oportunitats d’autoreflexió cultural i connexió humana a les societats.