Crític Cerca
Opinió
Irene González

Irene González

Membre d'Enginyeria sense Fronteres

L’impacte de la precarietat energètica sobre la infància i l’adolescència

S'han d'abordar les causes estructurals de la precarietat energètica: preus abusius, opacitat en els costos de les factures, mal estat dels habitatges i manca de manteniment de les xarxes de distribució

04/05/2020 | 06:00

Fa aproximadament 40 dies que els infants i adolescents de l’Estat Espanyol estan confinats a l’interior dels seus habitatges diversos a causa d’una de les mesures imposades per fer front a la pandèmia de la COVID-19. Sense entrar a valorar els fonaments científics de la mesura –no disposo de les eines per a fer-ho– hi ha tres qüestions objectives que cal considerar: en primer lloc, altres països –la majoria– han permès la sortida controlada i amb precaucions de nens i nenes al carrer amb l’objectiu de respectar-ne els drets. En segon lloc, no tots els menors viuen en habitatges on disposin de mínimes condicions d’habitabilitat per a afrontar el confinament amb garanties. Finalment, la mesura implica relegar el benestar dels infants de nou a l’esfera privada i a les possibilitats de la seva família, obviant els drets específics de la infància com a col·lectiu.

Actualment, a la ciutat de Barcelona, el 15% de llars amb infants no es poden permetre mantenir l’habitatge a una temperatura adequada els mesos freds i un 13,4% ha patit endarreriments en el pagament de subministraments vinculats a l’habitatge. Tot i ser prou altes, aquestes dades són mitjanes que amaguen fortes desigualtats entre districtes i realitats com la de Nou Barris, on un 35% de llars no poden mantenir una temperatura adequada i prop del 29% pateix endarreriment en les factures. Les dades ens mostren, també, que la correlació entre aquests dos indicadors és més aviat baixa; és a dir, les famílies que tenen dificultats en assolir una temperatura adequada a l’habitatge no coincideixen, necessàriament, amb les que tenen factures pendents de pagar. A aquest fet li hem de sumar, també, que el confinament incrementarà substancialment les factures de subministraments i posarà, encarà més, les famílies vulnerables contra les cordes.

Les dades es tornen encara més alarmants quan entrem a considerar col·lectius més estigmatitzats i invisibilitzats com són les famílies amb subministraments irregulars: a les 160 famílies enquestades per l’Aliança contra la Pobresa Energètica hi havia almenys 145 menors. Aquest menors viuen permanentment en una situació d’inseguretat i risc d’incendi i/o electrocució a causa de la negativa de les empreses subministradores d’instal·lar comptadors d’emergència en llars en situació d’ocupació.

La manca de serveis energètics dignes durant els primers anys de vida pot tenir impactes irreversibles en la salut

Tot i l’evidència, tradicionalment el focus de la precarietat energètica no s’ha posat en la infància i adolescència i, per tant, hi ha poques dades al respecte i un dèficit de polítiques públiques específiques. Diversos estudis i entrevistes amb persones expertes i famílies afectades indiquen, però, que l’exposició a carències com la manca de serveis energètics dignes durant els primers anys de vida pot tenir impactes irreversibles en la salut física, cognitiva i social futura de les persones.

Aquests impactes poden ser sobre la salut física, amb alta incidència d’asma, bronquitis i d’altres malalties de vies aèries recurrents i difícils de curar, i també desnutrició a conseqüència de la mala alimentació que sovint pateixen les famílies que han de decidir si menjar bé o pagar les factures. D’altres factors poden tenir greus efectes sobre la salut mental d’infants i joves com els relacionats amb una possible manca d’higiene corporal, estigma, aïllament, estrès familiar a causa de la impotència de no poder proveir els menors de condicions dignes i de l’assetjament vinculat a deutes impagats, culpabilització, etc. És especialment delicada la situació dels adolescents que demanden més intimitat, accés a les tecnologies, prioritzen la relació entre iguals i poden buscar diferenciació i/o confrontació amb la família. De fet, un estudi dut a terme pel National Children Bureau del Regne Unit apunta que un de cada quatre adolescents vivint en precarietat energètica està en risc de patir problemes de salut mental (en altres adolescents la proporció és 1 de cada 20).

No hem de menystenir tampoc els possibles impactes de la precarietat energètica en la dimensió educativa, que es tradueixen en absentisme degut a la recurrència de malalties, falta de concentració, dificultats d’estudi a casa, possibles situacions de bullying, estigma o manca de descans nocturn. Finalment, cal considerar els impactes sobre la seguretat de nens i nenes derivats de connexions irregulars als subministraments. El 2014, quatre menors perdien la vida al Vendrell en un habitatge precari del que havien estat desnonats per Bankia i que havien ocupat posteriorment punxant-hi el subministrament de la llum. El 2016, els bombers de la UGT alertaven sobre l’increment d’incendis i els riscos elèctrics derivats d’instal·lacions defectuoses, de preses d’escomeses sense les proteccions adequades, de sobrecàrregues d’instal·lacions i d’electrocucions.

Existeix un discurs criminalitzador i generat en base a algunes falsedats al voltant dels subministraments punxats. La realitat és que les dades demostren que només un 1% del que les companyies anomenen “frau elèctric” prové de les famílies vulnerables, que la majoria de famílies en situació d’ocupació voldrien regularitzar el subministrament i pagar el servei, que l’accés a l’energia és imprescindible per a la dignitat humana i que l’interès superior de l’infant hauria de, automàticament, proveir d’un subministrament segur aquestes llars. És imprescindible comprendre que, donades les necessitats energètiques que impliquen les tasques de cura i sosteniment de la vida, les famílies buscaran la manera de proveir-se de serveis energètics encara que siguin insegurs i és necessari, de manera urgent, revertir aquesta situació.

Menció apart mereixen situacions com la que es viu al barri de la Font de la Pólvora, a Girona, on tot i el context de confinament i prohibició de desconnexions es succeeixen els talls massius diaris emparats de nou pel relat del “frau elèctric”. Un 80% de les 462 famílies es veuen obligades a tenir generadors que paguen –igual que les factures de llum–, han patit 7 incendis en 4 anys, han tornat a l’ús del gas butà i les estufes de llenya, els menors no poden seguir tasques escolars,…etc. L’estiu passat, en plena onada de calor, van disposar de 20 minuts de llum en 48 hores i neveres i congeladors van deixar de ser funcionals.

Calen ajudes que no paternalitzin les famílies i combatin les situacions de vulnerabilitat severa

Vistes les conseqüències que pot tenir per als menors viure en precarietat energètica, cal emprendre mesures transversals per a combatre aquesta situació. Des d’entitats com Enginyeria sense Fronteres i l’Aliança contra la Pobresa Energètica proposem ampliar la detecció de situacions de risc, ja que moltes famílies queden fora dels circuits oficials: treballar, per exemple, una proposta de protocol de detecció als centres educatius. Cal establir ajudes dirigides a la infància i adolescència que no paternalitzin les famílies i que combatin les situacions de vulnerabilitat severa des d’una perspectiva de justícia social. Les assignacions per fill/a han provat ser efectives a altres països per a disminuir el risc de pobresa en llars amb menors a càrrec.

És necessari treure el focus de la precarietat energètica de la capacitat econòmica de les llars i abordar-ne les causes estructurals: preus abusius, opacitat en els costos de les factures, mal estat dels habitatges, manca de manteniment de les xarxes de distribució i una gestió orientada a maximitzar el benefici econòmic de les companyies enlloc d’assegurar els drets energètics de la població. Perquè el primer pas que hem de fer és començar a parlar de drets energètics i qüestionar-nos la mercantilització de serveis com els subministraments bàsics.

Si des de la perspectiva dels dret dels infants proporcionem educació i sanitat, i la precarietat energètica les vulnera totes dues, per què no hauríem de pensar en una habitabilitat digna i aigua i energia suficients per a no comprometre la seva salut física i mental? De quina manera esperem que funcioni la igualtat d’oportunitats si dins de les provisions bàsiques a la infància no estem incorporant els subministraments bàsics i la seguretat residencial?

Cal trencar la mirada segons la qual la infància és un trànsit a l’edat adulta i no un col·lectiu amb drets específics. És urgent que com a societat abandonem postures individualistes que vinculen la sort dels infants a les condicions materials de les persones adultes amb qui conviuen i assumim col·lectivament el repte de la igualtat d’oportunitats real. L’interès superior de la infància va més enllà de qüestionar-se la custòdia en casos de violència, maltractament o desatenció, també es tracta de vetllar pels drets econòmics, socials i culturals dels nostres nens, nenes i joves per a garantir-los unes condicions de vida dignes i la possibilitat real d’escollir un futur.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena pandèmia, volem continuar fent un periodisme rigorós i que aposti per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el llibre 'Principi de realitat', de Jordi Muñoz (L'Avenç), i la revista 'Crisi o vida' 

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les cookies. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies