05/06/2020 | 20:46
La situació que travessa la fàbrica de Nissan Motor Ibérica després de l’anunci de tancament és angoixant per l’incert desenllaç que pot tenir tot plegat, especialment per les persones treballadores i també pel país en general. Hi ha esperança que la possible negociació amb la Direcció a Yokohama trobi alguna solució de continuïtat en els sí de l’aliança amb els socis de Renault i Mitsubishi. No obstant, els treballadors i CCOO tenim clar que no hi ha una altra sortida que no sigui un projecte industrial amb futur per a les tres plantes afectades a l’àrea metropolitana de Barcelona. Aquesta convicció, que ens portarà en les properes setmanes i mesos a esmerçar tota l’energia i més en la recerca i l’exigència de viabilitat, parteix d’un principi que ve presidint l’acció d’aquest sindicat des de fa anys: l’únic futur viable per l’economia catalana és un futur industrial. I el sector de l’automòbil és ara mateix estratègic a Catalunya pel seu pes en PIB i llocs de treball, i perquè el sector és candidat preferent a la reconversió de la sostenibilitat.
A diferencia de la reconversió neoliberal que fa dues dècades va encoratjar a governs i empreses a privatitzar i deslocalitzar les fàbriques amb el pretext de que la digitalització i les TIC ens assignaven un rol exclusivament terciari, amb llocs de treball de bata blanca, ara sabem que sense indústria no hi ha futur. Els països que no han abandonat la seva indústria com Alemanya són els menys afectats per les crisis, i els que han abusat de negocis curterministes, amb treball menys qualificat i sense inversió en R+D+i són els més vulnerables i amb majors índex d’atur.
Mobilitat i energia són dos estrelles entorn les quals gravita la galàxia de les indústries d’aquest segle. Reinventar la forma de desplaçar-nos de manera eficient, i fer-ho amb una altra energia barata i inesgotable com la del sol, són els nous components d’una renascuda indústria de l’”automobilitat”. Barcelona té les millors condicions com bressol de les tecnologies que canviaran el món i la forma de viure en les properes dècades. La ciutat creu en un futur més verd i més net, amb menys cotxes però amb millors solucions de mobilitat elèctrica per a les mercaderies i els serveis urbans, per al transport i per les persones. Els vehicles que es fabricaran en els propers anys seran més sofisticats, més nets, silenciosos, eficients. Es podran fer a la Zona Franca i a múltiples factories de components repartides pel país. Caldrà però fabricar també bateries de liti i piles d’hidrogen, no només pels cotxes, els autobusos, els tramvies, els escúters, i també per l’autoconsum domèstic i les instal·lacions fotovoltaiques de la ciutat. Tot això es pot fer a Catalunya perquè hi ha expertesa, hi ha indústria, iniciativa i creativitat suficient.
Potser només falta una cosa: que tots anem a la una. Que les institucions es posin d’acord, la Conselleria d’Empresa i Coneixement, el Ministeri d’Indústria i els ajuntaments de Barcelona, Montcada i Reixach i Sant Andreu de la Barca, amb les empreses i els sindicats per no malmetre el llegat de gairebé un segle d’història des que Ford va aterrar a Europa els anys vint, a l’avinguda d’Icària de Barcelona que amb el temps esdevindria Motor ibèrica. Del mític Ford-T al Nissan Live, hi ha cent anys d’indústria i treball que avalen el patrimoni de la modernitat industrial de Catalunya, que va fer la primera revolució industrial, i ara vol fer també la quarta, la de la Indústria 4.0. No hi ha millor aval que el de la història per demostrar que a Barcelona es pot continuar fabricant per sobre dels avatars i pandèmies que amenacen ara la salut i el treball. Barcelona ha de continuar sent una de les fàbriques d’Europa. Els treballadors lluitarem per aquest futur industrial.
