Crític Cerca
Opinió
Jéssica Albiach

Jéssica Albiach

Presidenta del grup d'En Comu Podem al Parlament de Catalunya

Catalunya: un abric de drets i llibertats

Les dades desmenteixen les ‘fake news’ sobre immigració de l’extrema dreta: els estrangers representen només el 15% dels usuaris dels serveis socials i el 9,7% dels que cobren l’atur

26/01/2024 | 06:00

Acció de l'entitat Stop Mare Mortum a la platja de Barcelona pel dret a vies legals i segures que evitin les morts a la Mediterrània, a l'abril del 2021 / STOP MARE MORTUM – ACN

Fa unes setmanes que estem escoltant amb més força del que és habitual alguns partits polítics relacionar immigració amb inseguretat. Un discurs propi de l’extrema dreta, basat en el racisme, la xenofòbia, l’odi de classe i, també, l’electoralisme.

Abans de res, una evidència: fer les polítiques de l’extrema dreta no et dona els seus vots; l’enforteix. I és que els discursos que sistemàticament deshumanitzen grups poblacionals definits són un perill en si mateixos per la legitimació subjacent de la violència i l’exclusió que fan en traçar una línia divisòria entre quines vides són mereixedores de drets i quines no.

Per això, davant de tots aquells que practiquen la deshumanització, fem que Catalunya sigui terra i sostre democràtic, abric de drets i llibertats i un país on la seguretat sigui l’ordre dels de baix i no els privilegis dels de dalt. Comunitat davant d’individualisme.

En aquest context cal reivindicar amb força que migrar és un dret humà i que cap persona no és il·legal. No és il·legal qui arriba en un jet privat, qui té el seu iot amb bandera de les illes Caiman al port de Barcelona o qui juga al Barça, igual que tampoc no és il·legal aquella persona que es juga la vida en una pastera, fugint de la fam o de les violències diverses, i per a qui seguim reclamant vies legals i segures.

La Llei d’estrangeria és racista i injusta; treballarem per derogar-la, també des del Govern de l’Estat

I, en aquest sentit, és innegable que la Llei d’estrangeria és una llei racista contra la qual treballem i treballarem des de tot arreu, també des del Govern de l’Estat, per derogar-la. Racista i injusta. Sembla que a alguns s’obliden que moltes de les persones migrants són les qui estan sostenint la vida al nostre país, que ara també és el seu. Persones que tenen cura de la gent gran i dels infants, que s’encarreguen de les llars, que tiren endavant sectors com la construcció, la collita de la fruita o l’hostaleria; persones com les del Sindicat de Manters, que durant la pandèmia van fabricar més de 15.000 mascaretes i bates per als hospitals… Persones que aixequen els serveis essencials de Catalunya.

Deia la gran escriptora Toni Morrison que “el racisme no és natural; el racisme és polític”. Així que no depèn de ningú més que de nosaltres que Catalunya continuï sent un gran país, un país d’emigrants i un país d’acollida. I, davant dels qui volen una Catalunya petita i estreta, estic segura que triomfarà, com sempre, la Catalunya mestissa, oberta i plural.

La realitat social diversa de Catalunya ha de ser l’eix de la construcció d’un nou projecte de present, on obrir les finestres de la catalanitat és un imperatiu si volem tornar a ser un sol poble. Sense aquesta actualització no existeix cap viabilitat d’afrontar un procés d’ampliació de què vol dir ser catalana ara. Parle d’actualitzar la catalanitat a les realitats de classe i de referencialitats culturals del nostre temps, que ha de passar per lluitar contra el mal principal del nostre temps, la desigualtat, i per tornar a empeltar el catalanisme amb tots els elements de democratització i de transformació social.

I mentrestant… desmuntem algunes mentides

A Catalunya hi ha 1.271.810 persones migrants. Són el 16,3% de la població catalana, representen el 17,5% dels inscrits al règim de Seguretat Social i contribueixen activament i com qualsevol ciutadana al sistema. Encara més: des de l’any 2000, el nombre de persones estrangeres s’ha multiplicat per 7, mentre que la taxa de criminalitat s’ha reduït. Això demostra que la relació entre immigració i delinqüència no és causal.

Hi ha una relació causal entre immigració i pobresa: la taxa de risc d’exclusió de les persones migrades de països de fora de la UE és del 54,2%

Però, en canvi, sí que hi ha una relació causal entre immigració i pobresa. I és que la taxa de risc d’exclusió de les persones migrades procedents de països extracomunitaris és del 54,2%, davant del 18,1% de la població nascuda a l’Estat espanyol i del 19,5% de la nascuda en altres països de la Unió Europea.

Una altra: s’ha dit molt que les persones migrades reben més ajudes que la gent nascuda a Catalunya, però la realitat és ben diferent. I és que només el 15% dels usuaris dels serveis socials són estrangers, i, en concret, si mirem els beneficiaris de prestacions per desocupació, només el 9,7% dels que en cobren ho són. I, per posar un altre exemple, també es pot mirar qui rep beques de menjador a Catalunya, i s’hi observa que només 3 de cada 10 d’aquestes són per a fills i filles de famílies vingudes de fora, segons el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Però és que aquesta realitat encara es fa més evident si centrem la nostra mirada en les pensions, perquè el que hi veiem és que menys de l’1% de les persones pensionistes són estrangeres.

I, a l’últim, un debat imaginari. Sembla que els qui parlen d’expulsions no s’han llegit el Codi penal, que ja preveu l’expulsió de persones estrangeres (article 89), si tenen condemnes superiors a un any de presó, així com igualment regula de manera específica el fenomen de la reincidència múltiple. Ara bé, per poder aplicar aquesta mesura, òbviament hi ha d’haver una condemna; si no, parlaríem d’una il·legalitat flagrant.

En definitiva, davant les fake news, carreguem-nos d’arguments; davant dècades fallides de gestió de les migracions des de les polítiques de seguretat i control de fronteres, tornem als bàsics, als drets humans, i, davant les ments més obtuses, pensem que qualsevol nit pot sortir el sol.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'No puc més' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies