Crític Cerca
Opinió
Jordi Foz

Jordi Foz

Secretari de Transparència i Govern Obert de la Generalitat de Catalunya

La confiança ciutadana, un pilar necessari de la qualitat democràtica

Tenim un problema de confiança? Sí. Segons el Baròmetre de l'Oficina Anticorrupció de 2018, un 71,9% de la ciutadania de Catalunya considera que existeix bastant o molta corrupció

08/12/2019 | 19:00

Les Nacions Unides i la Unió Europea han recollit els efectes nocius de la corrupció en el desenvolupament social i econòmic, i determinen que suposa un risc per a la seguretat i alenteix alhora el creixement econòmic, a més de contraposar-se als principis de l’estat del benestar. En aquesta línia, es fa imprescindible una acció política que passi per la transparència i la implicació de la ciutadania. Aquesta implicació necessària, però, es veu afectada per la manca de confiança en les institucions.

Tenim un problema de confiança? La resposta a aquesta pregunta és clara: sí. Segons el Baròmetre de l’Oficina Anticorrupció de Catalunya de 2018, un 71,9% de la ciutadania de Catalunya considera que existeix bastant o molta corrupció. Aquesta percepció té un impacte sobre la confiança ciutadana de les institucions. Ara bé, aquest mateix Baròmetre posa en relleu que la sensació de corrupció no és deguda al fet que els ciutadans hagin estat testimonis directes de corrupció. De fet, diferents estudis internacionals assenyalen que la situació en aquest terreny a Catalunya, i també a l’Estat espanyol, està per sota de la mitjana europea. Tot i això, la sensació de corrupció de la ciutadania és elevada, degut a la poca confiança de la ciutadania cap a les seves institucions públiques.

És necessari implementar programes per lluitar contra la corrupció per part dels governs

La manca de confiança en les institucions, per tant, és un fre per a la qualitat de la nostra democràcia, per a l’estat del benestar i per a la justícia social. És per això que ens cal impulsar polítiques públiques per assolir-la de forma decidida i continuada en el temps. Això passa per una jerarquia forta, control exhaustiu, repressió i penes severes? No, si prenem com a exemple el cas danès. L’economista Gert Tinggaard determina, en el seu llibre Trust, que per garantir la confiança de la societat és necessari un nivell de participació ciutadana, voluntariat i associacionisme alt i un sistema institucional de qualitat. Segons Tinggaard, l’èxit de Dinamarca rau en la confiança dels seus ciutadans.

Un informe científic sobre estratègies internacionals contra la corrupció i el frau, elaborat per I’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (IVALUA), arriba a la mateixa conclusió que Tinggaard i defensa la necessitat d‘implementar programes per lluitar contra la corrupció per part dels governs.

Un tret important que destaca aquest mateix estudi és que no és possible traslladar un model d’un país a un altre sense tenir en compte les particularitats del context polític, econòmic i social i que, per tant, cal ser prudents. Tanmateix, assenyala algunes mesures que han demostrat tenir efectivitat en la lluita contra la corrupció: simplificar els processos burocràtics i reduir les regulacions; l’ús de les tecnologies de la informació per potenciar l'”e-government”; la protecció dels mitjans de comunicació; la separació de carreres entre funcionaris i polítics; revisar els sous públics; potenciar les motivacions intrínseques dels treballadors i seleccionar-los d’acord amb el mèrit i l’accés a la informació, o la protecció dels denunciants també formarien part d’una bona estratègia per reduir el frau i la corrupció.

El Govern prepara una estratègia contra la corrupció i d’enfortiment de la integritat pública

L’aposta catalana en la defensa de la qualitat democràtica té en compte aquests estudis internacionals, recomanacions d’organismes i professionals independents i els trasllada en polítiques i actuacions, com ara l’acord de Govern per a l’elaboració d’una estratègia contra la corrupció i d’enfortiment de la integritat pública que s’aprovarà pròximament.

L’elaboració d’aquesta estratègia vol generar confiança centrant-se en la participació ciutadana, i s’inspira sobre la base científica d’altres accions exitoses. D’una banda, amb l’estratègia disposarem d’una de les peces necessàries per gaudir d’institucions de qualitat a Catalunya, i de l’altra, haurem garantit la participació ciutadana en la seva elaboració. No només és important dotar-se d’una estratègia transversal per lluitar contra la corrupció i d’enfortiment de la integritat pública, sinó que també compta els mecanismes emprats per elaborar-la. Incloure la deliberació ciutadana prèvia a la presa de decisió fa que les polítiques siguin més adequades a la realitat.

Tenint en compte les conseqüències que es deriven de les pràctiques opaques, la posició ha de ser clara: o corrupció, o democràcia.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena pandèmia, volem continuar fent un periodisme rigorós i que aposti per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC 'Crisi o vida' (novembre 2020)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les cookies. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies