15/01/2020 | 10:43
Una persona morta, vuit ferides i una desapareguda és el trist balanç negatiu fins ara de l’explosió que va tenir lloc, a les 18.41h d’aquest dimarts 14 de gener, a l’empresa Industria Químicas del Óxido de Eliteno (EQOXE) situada a la Canonja. L’explosió va originar un fort incendi que va obligar a confinar milers de veïnes i veïns dels voltants, tot i que cap a les vuit del vespre es va poder reduir el confinament en constatar-se que el núvol de fum que s’havia generat no era excessivament tòxic i no contenia productes químics que hagessin pogut provocar encara més mal. Les sirenes del Plaseqta no van sonar fins a 45 minuts després de l’accident. Si l’explosió hagués originat un incident químic, el balanç hagués estat molt pitjor.
Avui, l’endemà de l’explosió, 15 de gener de 2020, ens aixequem un cop més amb la por al cos. A Tarragona, ressona sovint la cançó dels Pets i la por torna a ser present. Una por sorda que intentem fer fora cada dia quan en sortir de casa a primera hora del matí l’aire fa molta pudor i pensem coses que ens han ensenyat i que hem après dòcilment del tipus: “No pateixis que els productes més tòxics que et poden matar, de pudor no en fan”.
Vivim damunt d’un polvorí, damunt d’un productor d’aire irrespirable sobre el qual ho desconeixem gairebé tot, construït a tocar de les cases, de la gent. Una gent que, tot i que molta d’ella treballa a la petroquímica, quan pot, se’n va dels barris de Ponent cap a altres indrets de la mateixa ciutat. Sí, a Tarragona, els barris més propers a la química són habitats per la gent amb rendes més baixes, malgrat la propagandada que els diversos manaires fan de l’aire que en surt.
Com pot ser que algú fes un immens polígon petroquímic a tocar de les cases de la gent? Eren altres temps. El franquisme feia el que volia amb l’ordenació urbana. I la democràcia, què ha fet? El mateix o pitjor, ha facilitat el creixement dels polígons tant com ha pogut perquè donaven feina i punt i final.
I la salut? Silenci. No en sabem res? Silenci. Pot ser perillós tot això? Silenci. S’hi produeixen productes perillosos? Silenci. Hi ha empreses que fabriquen explosius per a la indústria armamentística? Silenci.
Silenci, feina i propaganda. Perquè cada any, els dos mitjans de paper de la ciutat, ‘Diari de Tarragona’ i ‘Més Tarragona’, encarten diversos reportatges especials sobre la petroquímica pagats per l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT) on tot són lloances i desplegament de bones fotografies i excel·lents textos. És llarga la llista de periodistes en nòmina o que han treballat per a la petroquímica en algun moment de la seva vida laboral. I què hi fan tants periodistes en nòmina o amb treballs pagats per aquesta gent? Silenci. Silenci, feina i propaganda.
He estat tres anys regidor de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona. En la primera reunió del nostre grup municipal amb l’exalcalde Josep Fèlix Ballesteros, del PSC, després d’escoltar-nos i deixar-nos dir, ens va mirar i ens va dir, sens dubtar: “L’estudi de l’aire no es farà”. És el darrer cop que es va reunir amb gent de la nostra assemblea i s’ha de dir que Ballesteros tenia raó: l’estudi no s’ha fet i el seu Govern va fer tot el possible per tal que no es fes. No sé quins interessos hi tenien però és clar que no el de la salut de la població de la ciutat.
En el ple de constitució de l’Ajuntament vam facilitar que entressin diverses activistes de la Plataforma Cel Net per repartir ‘kits’ per sobreviure a l’aire de Tarragona, uns ‘kits’ que incloïen mascareta i que volien conscienciar la gent que a Tarragona ens fa falta un estudi sobre la qualitat de l’aire. El març de 2019, sí que es va fer un estudi a la població del Morell, que es troba a 17 quilòmetres de l’explosió de la Canonja, amb resultats inquietants per les altes quantitats de benzè: verí pur. La Plataforma Cel Net va lamentar “les puntes d’elements que són carcinògens” com són el benzè o l’1,3-butadiè. L’estudi proposat per a Tarragona i el seu entorn, que estaria fet per una universitat neutral com la Universitat Politècnica de Catalunya i per tant científic, recolliria tants components tòxics en l’aire com fos possible, no com els medidors que la Generalitat té al territori que estan reduïts a pocs elements.
Durant aquests anys, en cada ple que hem posat damunt la taula demanar que el Govern fes un estudi de l’aire de la ciutat per les conseqüències que la petroquímica hi podia tenir han passat diverses coses: PP i PSC s’hi han oposat sempre com a primera forma d’impedir-ho (quan manava, també Convergència i Unió, i Ciutadans ara sí i ara no). Quan han vist que els era impossible aturar que es guanyés una moció per fer-lo s’hi han acabat afegint i intentant rebaixar-ne el contingut. Quan han vist que s’aprovaria tal com s’havia presentat l’han aprovat i no han fet ni un pas per tirar-la endavant.
Així va passar amb el segon ple de la legislatura. Després de treballar-ho molt i aconseguint que tots els grups menys PP i PSOE, formats per gent nova i per tant no subjecta a interessos d’altri a priori, es posicionessin a favor de l’estudi, el PSC va intentar, amb missatges de matinada de la regidora Begoña Floría, que canviéssim la moció. I no ho vam fer, entre altres coses perquè no era nostra sinó de Cel Net i no es mercadeja amb aquests temes. El PSC va decidir votar-hi a favor també per no trencar la foto però mai va fer res per tirar-la endavant. Sí que va promocionar, defensant-la al ple i votant-hi a favor, una altra moció presentada per l’entitat que es diu ecologista Mediterrània, una entitat amb l’incombustible Juárez al capdavant que mereixeria un llarg estudi que algú algun dia em consta que farà. Ara, per fi, l’actual govern de Tarragona, liderat per ERC, va aprovar una partida de 200.000 euros als Pressupostos per licitar un estudi sobre la qualitat de l’aire, que tindrà el suport el suport d’En Comú Podem i la CUP.
Em diran que ara no toca dir això però avui mateix, l’endemà de l’explosió, ja podem veure en marxa el gran festival del cinisme. I no penso callar davant dels que són responsables, des de la part que ens toca més a prop, que no sabem avui encara ni tan sols què respirem. Ells s’han negat sempre a fer res que no sigui ventar-se amb els ventalls de Repsol per Santa Tecla (els regalen al ple de festa major), agrair-los que ens paguen les festes i dir-me cridant en un ple que no parlés de la prohibició de la Universitat Rovira i Virgili de presentar la campanya Repsol Mata a la ciutat perquè no es podia barrejar el nom propi “Repsol” amb el verb “matar”.
No vaig callar aleshores i no callo ara. Volem saber-ho tot: què respirem, quines conseqüències té sobre la salut de les persones, qui se’n beneficia, quins productes valdria més no fabricar tenint en compte les tarragonines i els tarragonins i al seva salut i no només les interessos dels propietaris de la fàbriques… tot el que sempre ens han amagat i que continuaran amagant-nos si no els ho exigim amb mobilització i fermesa.
Addenda. Escrit i publicat l’article, assistirem a dues reaccions segures: d’una banda, la total indiferència i el silenci absolut; ara bé, si l’article corre, el llegeix força gent i se’n parla no dubteu que passaré a ser titllat d’enemic del benestar de milers de persones que treballen a la petroquímica; ras i curt, enemic de Tarragona. Són les armes dels mentiders, els manipuladors de l’opinió pública i els manaires al servei dels amos. Els amos ja sabeu qui són.
Jordi Martí Font és activista social, membre de CGT i exregidor de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona.
