09/05/2023 | 06:00
A les portes de les eleccions municipals del 28 de maig, un dels debats més presents a l’agenda mediàtica gira al voltant de les grans transformacions urbanes del projecte Superilla Barcelona. De totes les actuacions, la de l’Eixample és la que genera més declaracions i titulars. Però, al contrari del que es pugui pensar si només s’escolta els seus detractors, el concepte Superilla Barcelona defineix un model per a tota la ciutat, amb actuacions a la Meridiana; al carrer de Pi i Margall; al marge dret del Besòs; al Port Olímpic; protegint escoles; o a l’antiga fàbrica Mercedes-Benz. Paradoxalment, els mateixos que obvien aquestes transformacions arreu de la ciutat i volen centrar el debat en l’Eixample ens acusen d’haver oblidat els barris de la ciutat. Un argument que, en boca de qui va destinar grans inversions a canviar les llambordes de la Diagonal o de qui s’oposa a la unió del tramvia, que connectaria molts d’aquests barris de punta a punta de la ciutat, és una mica ridícul. Perquè alhora, a part de la multitud d’actuacions per tota Barcelona en la gestió pública ordinària, el govern d’Ada Colau ha impulsat el Pla de barris, un projecte extraordinari amb una dotació de 300 milions d’euros amb l’objectiu de reduir les desigualtats territorials a la ciutat davant l’augment evident dels factors de vulnerabilitat als barris amb rendes més baixes de Barcelona durant les darreres dècades.
La identitat de barri
En un món en què parlem de metròpolis o extenses regions metropolitanes, on és difícil posar límits geogràfics a la ciutat, està renaixent la identitat de barri, l’espai urbà del qual encara coneixem els contorns, amb un paisatge que ens és familiar, i amb aquella sensació tan agradable de passejar per un espai a mig camí entre el territori domèstic i la gran ciutat.
A la importància que el barri ha pres en la vida de qualsevol gran ciutat del planeta s’hi superposa la segregació territorial, la forma en què la desigualtat aterra a la ciutat producte del preu del sòl. A Barcelona, només en esperança de vida hi ha una diferència de sis anys entre Sarrià i la Trinitat Nova, i la diferència de renda disponible és entre els 8.000 euros de mitjana anual per habitant a les zones més vulnerables i els 40.000 a les més benestants. Als barris, que són la geografia on es construeix comunitat, relacions i capital social, l’excés de segregació territorial pot acabar provocant un procés de replegament i d’exclusió.
Prioritzem els àmbits socials, el treball comunitari i l’ampliació de la lògica de la participació ciutadana
Tenint en compte aquestes dues tendències, el 2016 s’inicia el Pla de barris de Barcelona, hereu de la Llei de barris del Govern tripartit. A diferència d’aquella primera experiència, les actuacions del Pla de barris transcendeixen les intervencions urbanes i prioritzen els àmbits socials, el treball comunitari i l’ampliació de la lògica de la participació ciutadana per buscar la màxima coproducció amb el veïnat, garantint l’adaptació de les actuacions a les necessitats dels barris. D’aquesta manera, ha actuat en les dues dimensions: incrementant la pertinença, el capital social i l’orgull de barri, i enriquint els serveis i les polítiques públiques per evitar que el codi postal sigui el condicionant del projecte vital de qualsevol barceloní.
El Pla de barris
El Pla de barris ha actuat en 23 dels 73 barris de Barcelona, on viuen 385.000 persones, el 23% de la població. En sis anys ha desenvolupat 1.167 accions, que han beneficiat 250.000 persones, el 65% del veïnat d’aquests barris. Amb aquesta trajectòria podem dir, rotundament, que és un projecte consolidat i robust amb impactes indiscutibles en els barris on actua. De fet, un primer estudi de l’Agència de Salut Pública de Barcelona va constatar que en els barris on actuava el Pla hi havia hagut un impacte positiu en la salut, sobretot de les dones, amb xifres tan esperançadores com que l’efecte positiu en la salut mental de les dones s’havia incrementat un 15,5% respecte a altres barris similars i que la xifra ascendia al 21,7% en la salut percebuda.
Per la seva vocació de transversalitat, ha desenvolupat les seves intervencions en cinc àmbits estratègics: educació i cultura; drets socials, equitat de gènere i acció comunitària; habitatge; ocupació i activació econòmica, i espai públic.
En educació i cultura, la inversió de 65 milions d’euros ha beneficiat 29.600 alumnes. El Pla de barris ha millorat centres i ha enriquit les plantilles d’escoles i instituts, dotant-los de 92 professionals psicosocials i 52 tècnics d’integració social per afrontar la complexitat dels centres. A través del programa Caixa d’Eines, hem incrementat les hores d’ensenyaments artístics en l’horari lectiu i hem creat, fora de l’horari lectiu, 2.300 places d’extraescolars artístiques i científiques gratuïtes.
En l’àmbit dels drets socials s’han desplegat 446 accions, amb un pressupost de 48 milions d’euros, amb actuacions destinades a la millora de la salut, programes contra la feminització de la pobresa, projectes de recuperació de la memòria popular, com el recentment inaugurat Museu de l’Habitatge a les Cases Barates del Bon Pastor, i programes de reforç comunitari, com el de nous lideratges per capacitar persones dels barris a construir teixit social i promoure propostes col·lectives. El programa d’atenció i suport als àmbits digitals (XARSE), tan necessari amb el desplegament digital postpandèmia, ha atès 16.000 persones.
Les polítiques per garantir el dret a l’habitatge han estat una prioritat del govern de Colau durant els dos mandats, i s’han reforçat en els barris on ha actuat el Pla amb un pressupost de 43 milions d’euros. Fins al 2022 s’havien rehabilitat 86 finques, que arribaran a 166 quan finalitzi el programa i hauran millorat 2.776 habitatges. La gran innovació ha estat el programa de rehabilitació de finques d’alta complexitat, per acompanyar aquelles finques que, tot i reunir les condicions per rebre ajudes públiques per a la rehabilitació, mai no les havien demanat i no ho farien sense aquest acompanyament.
Hem destinat 31 milions d’euros a fomentar l’activitat econòmica i l’ocupació de qualitat als barris a través de 99 cursos de formació ocupacional, assessorament per a l’ocupabilitat i 10 projectes de millora del comerç. Gràcies a això, 5.500 persones s’han beneficiat dels programes d’ocupació i hi ha hagut 2.500 usuaris dels serveis d’assessorament per l’ocupabilitat.
Finalment, en l’espai públic, l’àmbit tradicional en les polítiques de millora als barris, hem invertit 113 milions d’euros. S’han fet 87 obres de millora o d’accessibilitat, pacificant entorns escolars, veïnificant espais i, fins i tot, impulsant un autobús a demanda a Torre Baró, que s’està estenent per tots els barris de muntanya.
El Pla de barris ha generat una manera de treballar singular, que premia el risc i la innovació
Laboratori d’innovació en polítiques urbanes
Si avaluéssim una política pública convencional, utilitzaríem totes aquestes dades per fer-ho. Però el Pla de barris s’ha convertit en un autèntic laboratori d’innovació en polítiques urbanes. Si en l’àmbit privat la innovació persegueix millorar la productivitat, en l’àmbit públic vol aconseguir resultats allà on les polítiques tradicionals s’han estavellat en el passat. El Pla de barris ha generat una manera de treballar singular, tot configurant un estil de treball que premia el risc i la innovació.
La seva metodologia ha tingut dos components essencials: esborrar fronteres departamentals, i activar la cooperació entre l’Administració local i moviments socials i entitats, esdevenint un exemple de coproducció de les polítiques públiques, de manera que la decisió respecte a les actuacions a emprendre, el seguiment i la mateixa realització constitueixin una tasca conjunta de l’Ajuntament i de la ciutadania de cadascun dels barris. D’aquesta manera hem passat de la participació al treball comunitari, en 41 processos on han participat quasi 10.000 veïns i veïnes i 534 entitats, la qual cosa ha permès que el 41% de les accions hagin estat coproduïdes.
Qui segueixi l’actualitat política barcelonina poques vegades s’haurà trobat amb un gran titular sobre el Pla de barris. No hem fet grans obres faraòniques, ni cap projecte ampul·lós i sempre que n’hem de parlar constatem que és difícil explicar-ho amb dades, perquè no hi ha cap xifra que sigui capaç de resumir i revelar el que s’ha produït entre els equips tècnics de cada barri i els veïns i les veïnes organitzats. Són milers de petites històries, moltes de les quals provoquen un somriure o, fins i tot, fan saltar una llàgrima.
Més enllà de la seva continuïtat a Barcelona, el Pla de barris necessita una mirada metropolitana. No té sentit que el que estem fent en una llera del Besòs no tingui continuïtat a l’altra banda del riu. Per això no ens cansarem de demanar, des de l’Ajuntament, però també des del grup parlamentari d’En Comú Podem, que la Generalitat convoqui novament la Llei de barris que el Govern de Mas va arraconar obviant la intervenció necessària en centenars de barris, de tot Catalunya, però especialment de l’àrea metropolitana.
