Les assignatures pendents de la Barcelona diversa: de la diagnosi a la pràctica

Una de les principals transformacions socials que ha viscut la ciutat de Barcelona els darrers anys ha estat el gran increment de la diversitat d’origen i dels contextos culturals diversos dels veïns i de les veïnes, fins al punt que el 30% de les persones que viuen a la ciutat actualment han nascut en un país estranger. Avui els ciutadans i les ciutadanes de Barcelona provenen de 187 països diferents. Aquesta diversitat no només es manifesta en la procedència de les persones, sinó també en les 300 llengües que són parlades a la ciutat. El 13% de les veïnes i dels veïns de Barcelona tenen una llengua materna diferent del català o del castellà. A més, prop de 7.000 ciutadans de Barcelona afirmen que pertanyen al poble rom (ètnia gitana). Pel que fa a la religió i les conviccions, hi ha prop de 1.000 comunitats religioses i 28 confessions diferents.

Mentre que a la ciutat de Barcelona el 30% de les persones empadronades són nascudes a l’estranger, entre el col·lectiu de persones que treballen a l’Administració municipal barcelonina només l’1,8% són nascudes a l’estranger. Aquesta bretxa que no és exclusiva de l’Ajuntament de Barcelona, sinó que, dissortadament, també existeix a la Generalitat, a la Diputació de Barcelona i a l’Administració de l’Estat. Es tracta de tot un sistema jurídic i polític (l’obtenció de la nacionalitat, la Llei d’estrangeria, l’homologació de títols, entre d’altres) que dificulta l’accés i discrimina de forma implícita i explícita l’accés d’algunes veïnes i veïns a la funció pública. No és un aspecte trivial. Hi ha un ampli consens internacional (Consell d’Europa, Carta de la diversitat a les ciutats europees…) que un dels indicadors fonamentals de representativitat de l’Administració és la composició dels seus treballadors. I és que la diversitat dels empleats dels serveis públics és essencial per garantir els valors bàsics de la funció pública, com ara l’equitat, la mobilitat social, la representativitat, la transparència, la imparcialitat i la justícia social.

És per aquest motiu que la superació d’aquesta bretxa ha esdevingut una prioritat política per a l’Ajuntament de Barcelona aquests darrers dos anys, i, en conseqüència, s’ha construït un conjunt d’instruments i de mesures per avançar cap a una Administració que sigui el reflex de la ciutadania. En primer lloc, s’ha creat un servei tècnic específic i de caràcter intern per promoure la diversitat cultural i lingüística del personal que treballa a l’Ajuntament. D’altra banda, s’han introduït els coneixements culturals diversos i altres llengües maternes (l’àrab, l’urdú, el xinès, l’italià, etc.) com a mèrits a les convocatòries d’oposició i borses d’interinatge de l’Ajuntament. Un canvi que va acompanyat de campanyes informatives per arribar a col·lectius infrarepresentats en les diferents categories professionals.

En relació amb les licitacions, s’ha aprovat una instrucció per la qual es fixaran condicions especials d’execució en els plecs de clàusules dels contractes públics per tal que les empreses licitadores tinguin personal amb coneixements culturals i lingüístics diversos. Per impulsar aquestes actuacions, hem creat un nou perfil professional amb coneixements lingüístics i de contextos culturals diversos per facilitar l’accés a diferents serveis, equipaments i programes municipals. Igualment, es promourà que persones d’origen divers facin pràctiques a l’Ajuntament de Barcelona.

Finalment, hem creat un servei tècnic especialitzat que donarà continuïtat, seguiment, impuls i avaluarà els resultats d’aquest pla. Som conscients que els resultats esperats no seran immediats, però per primera vegada s’han dut a terme iniciatives concretes i s’han dedicat recursos per revertir la bretxa existent i que el consistori pugui arribar a ser el reflex de la ciutadania a la qual serveix. Cal remarcar, però, que hi ha reformes necessàries, com ara la modificació de la Llei de la funció pública i de la Llei d’estrangeria, que són imprescindibles per a l’avenç en aquesta direcció, però que desborden el marc competencial de l’Ajuntament.

De tota manera, les assignatures pendents de la Barcelona diversa no acaben aquí: també existeix una gran desproporció pel que fa a la representació política. Si contrastem aquest 30% de veïns nascuts en altres països amb la configuració del Ple de l’Ajuntament, observem que els representants polítics amb altres bagatges culturals hi representen el 0%. De la mateixa manera que és inconcebible un espai on no existeixi la paritat, encara normalitzem la no presència d’una part important de la nostra ciutadania en els espais de màxima representació i participació política. Algú podria dir que és una qüestió de temps, però no és del tot cert. El poble rom fa més de 600 anys que és a Catalunya i, tot i això, pràcticament no hi té representació política. Per tant, calen mesures concretes i un compromís polític per avançar en aquesta assignatura, també, pendent. Per fer front als reptes d’una societat cada vegada més complexa, necessitem una intel·ligència col·lectiva diversa, representativa i imaginativa.