04/02/2018 | 18:13
Com a lector i subscriptor de Crític he llegit amb sorpresa dues preguntes que es fan al diputat Ruben Wagensberg en una entrevista publicada el 31 de gener. Són aquestes:
“Creus que hi ha un intent de l’independentisme de modernitzar-se i buscar nous referents? És a dir, simplificant barroerament, menys sardana i Pi de les Tres Branques, i més ‘indepes’ al Primavera Sound i caps de setmana a Berlín”
“Creus que el nacionalisme català ja ha fet el pas de modernitzar-se?”
Deixant de banda l’ús indistint dels termes independentisme i nacionalisme, estrany en l’autor, (i més quan Wagensberg diu unes ratlles més amunt que es considera “zero nacionalista”), dels dos enunciats se’n desprèn una concepció que em sembla molt poc ajustada al que és l’independentisme i, de fet, al que és la mateixa societat catalana.
L’entrevistador emmarca aquestes preguntes en el debat sobre la necessària estratègia independentista per estendre’s més enllà dels seus feus tradicionals. Aquest debat l’entenc, aquest ampli marge de creixement l’entenc, però el que no entenc ni puc compartir és la definició d’aquest procés com “un pas de modernitzar-se”. Què hi té a veure, la modernitat? Sumar complicitats o tenir presència a barris perifèrics és modernitzar-se? Tindre visibilitat al Primavera Sound és modernitzar-se? Fer escapades a Berlín és modernitzar-se?
Diríem el mateix per referir-nos a l’afany d’expansió d’altres espais polítics? Hi ha molts indrets a Catalunya, per exemple, on els Comuns no existeixen. Si engeguessin una temporada de campanyes per ser-hi i arrelar-hi, ho qualificaríem de procés modernitzador? Sospito que no. O anem als fets consumats: el creixement real de Ciutadans a molts racons del país li és un pas modernitzador? No, no?
Per tant, em temo que el rerefons de tot això no és altre que la clàssica dicotomia Barcelona/resta del país. Per què Primavera Sound (ple de guiris i gent de pobles, per cert) i no Festival de Cambrils? O, a la inversa, per què Pi de les Tres Branques i no Fossar de les Moreres? Per què sardana i no Sant Medir? Per què Berlín i no Alemanya? La ciutat, sempre la ciutat. Segurament són exemples posats sense pensar, inconscientment, i aquest és el tema, l’assumpció acrítica de què és allò modern i on es fa, i donar a entendre que l’independentisme, o els seus referents, són arnats. Com podem mantenir aquests esquemes quan mig país és independentista, de totes les condicions, edats i procedències? Com podem pensar que un moviment tan ampli i divers té uns únics referents?
Quan érem molt pocs era fàcil establir patrons i fer la caricatura però avui això és impossible. En un món on antic i modern, tancat i obert, són un a tocar de l’altre, a la porta del costat i a la vorera del davant, toca espolsar-se tòpics (començant pels que pesen sobre les sardanes) i obrir la mirada més enllà de l’urbs, i amb més motiu si fem periodisme. Wagensberg ho respon: “tot és molt barrejat”.
