Crític Cerca
Opinió

La pantalla que hi ha rere l’article que llegeixes segurament conté liti xilè

L’explotació de liti atia el conflicte de l’aigua al desert més àrid del món, situat a Xile. El teu ordinador Apple, telèfon Samsung o cotxe elèctric molt probablement conté liti d’aquest país.

28/08/2020 | 00:10

No és casualitat que el petroli d’Aràbia Saudita es compari amb el liti xilè. Durant els últims vint anys, el país ha subministrat gairebé el 40 % de la demanda global d’aquest metall argentat, essencial per poder fabricar les bateries recarregables dels nostres ordinadors, telèfons i cotxes elèctrics.

Es considera que el liti és una peça fonamental de la transició energètica verda cap a una tecnologia baixa en carboni. Però l’augment de les extraccions atia conflictes relacionats amb la manca d’aigua que afecten els pobles indígenes del desert xilè d’Atacama, on hi ha una de les reserves mundials més importants d’aquest metall.

Danwatch ha analitzat memòries anuals, dades d’enviaments i comunicats de premsa amb l’objectiu d’esbrinar quines empreses estan comprant liti xilè. Tot i que moltes no revelen els noms dels seus proveïdors, podem assegurar que la majoria de fabricants de productes electrònics i cotxes elèctrics adquireixen bateries a companyies que fan servir liti procedent d’aquest país llatinoamericà.

Les principals marques mundials compren liti de Xile

Tal com Danwatch ha explicat, dues de les principals empreses extractores de liti d’Atacama són Albemarle (EUA) i SQM (amb capital xilè i xinès).

Cap de les dues no ha volgut revelar a Danwatch qui els compra el liti que extrauen. Però la memòria anual 2017 d’Albemarle esmenta Panasonic, Umicore i Samsung com a clients destacats. A més, segons les consultores que analitzen el mercat, les tres es troben entre els deu principals productors mundials de bateries i, segons alguns informes, Panasonic lidera la fabricació de bateries per a cotxes elèctrics. Pel que fa a la memòria 2018, aquest apartat és gairebé idèntic al de 2017, però sense esmentar els clients.

En ser preguntada si tenia els mateixos compradors, la responsable xilena de l’empresa, Ellen Lenny-Pessagno, va respondre a Danwatch que Albemarle “continua venent liti als principals productors de materials i bateries per a vehicles elèctrics”, i que intenta seguir “una estratègia de vinculació a llarg termini amb els clients”, sense esmentar cap empresa en concret.

Tot i que SQM no difon públicament informació sobre els seus clients, segons les dades d’enviaments dels EUA analitzades per Danwatch ven liti a l’empresa britànica Johnson Matthey Battery Systems i a altres fabricants de bateries. Johnson Matthey és el dissenyador i fabricant independent de bateries de liti més important d’Europa, tal com esmenta el seu web. Segons les dades consultades per Danwatch, aquesta empresa ven bateries a marques d’electrònica de consum com l’alemanya Bosch, a LG Chem (Corea) i a A123 Systems (Xina), que formen part de la llista dels deu principals productors mundials de bateries.

Per intentar corroborar aquesta informació, Danwatch es va posar en contacte amb grans fabricants de bateries, com ara Panasonic, Umicore, LG Chem, Johnson Matthey i Samsung, però únicament Umicore va respondre.
 
“Per raons de política comercial, Umicore no facilita noms d’empreses ni quines relacions manté amb proveïdors o clients específics”, va afirmar en un correu electrònic la cap de premsa i relacions externes de l’empresa, Marjolein Scheers.

Els iPhone i els cotxes Tesla contenen liti xilè

Danwatch també va consultar molts fabricants de vehicles elèctrics per comprovar si les seves bateries contenien liti xilè, però la majoria, com Umicore, no han aportat dades sobre clients per motius de confidencialitat. KIA i Hyundai han respost dient que no volen revelar quins són els seus proveïdors. BMW tampoc, tot i que reconeix que fa servir liti procedent de Xile.

“El liti dels nostres productes ve d’Amèrica del Sud (Xile) i Austràlia, i es processa a la Xina. Però, malauradament, no podem difondre públicament informació sobre la distribució de les nostres adquisicions de matèries primeres per motius de competència”, va explicar Dominic Stoiber (BMW) en un correu electrònic enviat a Danwatch.

Tesla no ha volgut respondre. Amb tot, segons un document publicat l’any 2014, la marca de vehicles elèctrics va arribar a un acord amb Panasonic per construir una gigafàbrica a l’Amèrica del Nord i començar a produir massivament bateries per als seus motors. Tesla també ha encarregat bateries a una fàbrica gegantina ubicada a Xangai, propietat de LG Chem, que alhora és proveïdora de Volkswagen. L’empresa alemanya tampoc no ha volgut fer comentaris.

A més d’impulsar el ràpid creixement del cotxe elèctric, gran part d’aquest liti també serveix per fabricar els aparells electrònics més consumits a Europa.

Samsung i Panasonic produeixen la majoria de telèfons intel·ligents i ordinadors del mercat. Segons es pot extreure de la llista de proveïdors de 2019, Apple compra bateries a LG Chem, Samsung i Panasonic. El director europeu de relacions públiques de la multinacional, Sam Fulton, va reconèixer a Danwatch que LG Chem i Samsung són proveïdors seus, però no va voler confirmar si el liti de les bateries dels productes d’Apple prové de Xile.

Pràcticament inigualable en quantitat i qualitat

És complicat saber exactament quins aparells contenen liti xilè, sobretot perquè el metall segueix un llarg procés des que s’extreu del jaciment fins que acaba inserit a la bateria d’un ordinador o telèfon intel·ligent.

Xile exporta la majoria de liti a Corea del Sud, la Xina i el Japó, que són els principals productors mundials de bateries. Segons Andrew Miller, de Benchmark Minerals, consultora especialitzada en el mercat de bateries d’ió liti, seguir la pista del metall és difícil perquè molts fabricants tenen més d’un proveïdor. Amb tot, afirma que segurament les grans marques d’informàtica i vehicles elèctrics estan fent servir liti xilè.

“Xile és un dels proveïdors més consolidats del mercat i, actualment, la seva oferta és molt difícil d’igualar en quantitat i qualitat”, conclou Miller.

*Article elaborat a partir del reportatge d’investigació sobre el terreny de Nikolaj Houmann Mortensen, del col·lectiu periodístic danès Dan Watch, que ha coordinat SETEM Catalunya. Aquest informe s’ha realitzat en el marc de la campanya europea Make ICT Fair, finançada per la UE, en la qual participen onze organitzacions no governamentals d’Europa, entre les quals la catalana SETEM.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena pandèmia, volem continuar fent un periodisme rigorós i que aposti per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC 'Crisi o vida' (novembre 2020)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les cookies. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies