22/11/2019 | 08:23
S’apropa el 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista. El feminisme viu avui un esclat d’internacionalització de la lluita, alimentat per l’ús de les tecnologies digitals i les xarxes socials, i, també, es retroalimenta amb la lluita de la classe treballadora compartint barricades amb la lluita per l’educació, la sanitat, les pensions o l’habitatge. El feminisme rebutja l’auge reaccionari i les polítiques d’austeritat i es presenta com una eina social i política. No volem ni podem oblidar les companyes mexicanes alçant-se contra els abusos policials, les treballadores tèxtils del Bangladesh contra les condicions d’explotació, els salaris baixos i la inseguretat de les instal·lacions on treballen, les argentines i andorranes lluitant pel dret a l’avortament segur, lliure i gratuït, la cadena humana a la Índia per demanar la igualtat entre homes i dones, les Unitats de Protecció de les Dones (YPJ) al Kurdistan sirià lluitant contra l’estat feixista turc, les jornaleres de la maduixa a Andalusia, el front contra l’auge del feixisme a l’Estat espanyol o el ‘no’ feminista a la Llei Aragonès al Principat.
En un moment de pauperització de les nostres condicions de vida materials, el feminisme agafa embranzida
Tal i com demostra la història, el sistema capitalista té una dinàmica interna cíclica en la qual els períodes de creixement es combinen amb els moments de crisi, una situació inevitable pel funcionament capitalista que implica la purga i concentració de riquesa en menys mans i l’increment de les desigualtats. Però és justament en aquest moment de pauperització de les nostres condicions de vida materials que el feminisme continua agafant embranzida. Les joves hem après de la història i els moviments revolucionaris, alçant-nos des de cada plaça i carrer, creant mecanismes col·lectius que ens permetin fer front als atacs que patim les dones de classe treballadora.
Aquest 5 de novembre, Feminicidio.net publicava el llistat de feminicidis i altres assassinats a dones comesos per homes a l’Estat espanyol aquest 2019, un total de 90 casos. Específicament, als Països Catalans s’han registrat 23 (14 al Principat, 7 al País Valencià i 2 a les Illes). Cal destacar les següents dos dades: a dia d’avui, el número de feminicidis a l’Estat espanyol supera en número els del 2018 i, des del 2010 (any que Feminicidio.net va començar a documentar els casos), s’han registrat 1.076 assassinats. Sense restar-li importància a les dades presentades anteriorment, és important assenyalar la dificultat d’aconseguir dades quantificables arran de la normalització i invisibilització de gran part de les expressions de violència masclista i per la immensa quantitat d’estereotips i judicis socials que l’acompanyen i travessen, tal i com apuntava CRÍTIC a “Què sabem de les agressions sexuals?” el novembre de 2018.
Però davant de les dades esgarrifoses de violència masclista, trobem l’autoorganització de les dones. Entre altres, a mesura que avança el moviment feminista, hem anat desenvolupant mecanismes d’autodefensa que ens permeten donar resposta a les violències. Euskal Herriko Bilgune Feminista es refereix a l’autodefensa feminista com a totes aquelles eines, actituds i reaccions necessàries que ens permeten arribar a l’arrel de la violència i poder acabar amb ella. Suposa, per tant, la conscienciació de la societat sobre els diferents rols assignats de dependència de gènere. A més, l’autodefensa no només és un conjunt d’eines físiques, sinó també psicològiques.
És per això que l’organització de les joves i les dones arreu és l’eina més revolucionària que tenim. No oblidem, però, en quin procés històric ens trobem, i quins són els reptes que tenim davant. D’una banda, el relat individualista penetra als moviments socials a través de debats com la identitat, i és per això que resulta imprescindible renunciar-hi. De l’altra, la institucionalització de l’agenda i acció dels moviments socials imposa una mirada a curt termini i, en moltes ocasions, reformista que no permet el qüestionament integra del sistema capitalista. Audre Lorde, escriptora afroamericana, feminista, lesbiana i activista pels drets civils, afirmava al llibre La hermana, la extranjera: “Les eines de l’amo no serveixen per desmuntar la casa de l’amo”.
El 25N i cada dia les dones treballadores seguirem aplegant-nos per denunciar les violències que ens travessen
S’apropa el 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, i caldrà que sortim al carrer. Hi sortirem, com ho fem cada dia: reunint-nos fins hores intempestives per preparar assemblees obertes de joves i estudiants, llevant-nos d’hora per aturar desallotjaments amb els sindicats d’habitatge, anant a treballar amb unes condicions laborals paupèrrimes, sortint corrents de casa per no arribar tard a la columna de barri per la manifestació. El 25N i cada dia les dones treballadores seguirem aplegant-nos per denunciar les violències que ens travessen i legitimar les eines que disposem perquè #ÉsAutodefensafeminista.
* Adriana Roca, portaveu nacional d’Arran
