19/12/2023 | 06:00
Ha estat defensada en els darrers anys per l’expresident dels EUA Barack Obama, pel papa Francesc o pel secretari general de l’ONU, António Guterres, i és una de les propostes que apareixen amb més regularitat en els debats sobre les mesures a adoptar per fer front als grans reptes del segle XXI. I, tanmateix, continua sent una iniciativa força desconeguda per a grans sectors de la població. La renda bàsica universal és una d’aquelles utopies reals de les quals va parlar el sociòleg estatunidenc Erik Olin Wright. Encara que ho pugui semblar per l’impuls que ha pres aquesta proposta en els darrers anys, especialment arran de les conseqüències econòmiques provocades per les mesures per combatre la propagació de la Covid-19, la renda bàsica universal no és una idea nova: la proposta d’atorgar un ingrés individual i incondicional a tota la població ha estat plantejada per diversos autors des del segle XVIII i els investigadors de la renda bàsica fins i tot han trobat antecedents en Thomas More i Josep Lluís Vives. La mesura s’ha estudiat i difós amb altres noms —“ingrés ciutadà”, “salari ciutadà”, “renda incondicional”, “dividend ciutadà”— fins a arribar al que avui s’empra més sovint de “renda bàsica universal” (RBU).
La realització d’un pla pilot de renda bàsica a Catalunya va ser una de les propostes incloses en l’acord d’investidura de Pere Aragonès com a president de la Generalitat al qual van arribar la CUP i ERC. Per dissenyar, desplegar i avaluar el Pla pilot de la renda bàsica universal, el Govern va crear al juny del 2021 l’Oficina del Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal, que, durant el 2022, i una vegada constituït el seu equip tècnic, va començar a treballar en el disseny del projecte.
Quin és l’estat actual del Pla pilot de la renda bàsica?
Una proposta com la de l’RBU està destinada a ser rebuda amb incomprensió, si no directament rebuig, per determinats sectors socials, i el cas català no n’ha estat malauradament una excepció. El grup parlamentari Partit dels Socialistes de Catalunya-Units per Avançar (PSC-Units) va presentar al mes de març passat una esmena a la votació dels pressupostos generals que va ser aprovada i que va impedir a l’Oficina del Pla Pilot disposar dels fons i dels mecanismes legals necessaris per al seu desplegament. Mesos després, el 9 de novembre, el PSC-Units per Avançar va presentar una moció en què demanava directament el tancament de l’Oficina del Pla Pilot que va tirar endavant amb els vots de la dreta i de l’extrema dreta, però també ho va fer una altra, impulsada pel grup parlamentari d’ERC, que en demanava la continuïtat.
Aquesta situació al Parlament de Catalunya —que possiblement té també alguna relació amb una competició electoral que no té res a veure amb la proposta de l’RBU com a tal— contrasta amb l’ampli suport a l’RBU a Catalunya. A finals del 2022, la Direcció General d’Anàlisi i Prospectiva (DGAP) del Departament de la Presidència de la Generalitat va dur a terme una enquesta per conèixer l’opinió dels catalans sobre l’RBU. És una enquesta que malauradament no ha estat prou difosa, però que creiem que aporta molta informació sobre l’opinió de la població catalana sobre aquesta proposta.
Només els simpatitzants de Vox i del PP puntuen de mitjana menys de 5 sobre 10 si estan d’acord a implementar una RBU
Quan, per exemple, es pregunta als enquestats si estan d’acord amb la implementació d’una RBU en un grau del 0 al 10, la valoració mitjana un cop llegida la definició era de 6,6. No existeixen grans diferències en el grau d’acord si s’analitza la mostra d’enquestats segons el sexe, la situació laboral o el nivell d’estudis. Sí que trobem, però, diferències quan s’observa per partit polític: només dos partits tenen simpatitzants que, de mitjana, no donarien suport a la implementació de l’RBU (menys de 5): es tracta de Vox (amb una valoració de 4,4) i del PP (4,9). Pel que fa a la resta dels partits, els seus simpatitzants —incloent-hi els del PSC-Units i de Junts— de mitjana donarien suport a aquesta mesura. La puntuació més elevada, la trobem en els simpatitzants de la CUP, d’En Comú Podem i d’ERC, que tindrien un grau mitjà d’acord de més de 7 punts sobre 10.
En relació amb la incondicionalitat, la universalitat o la individualitat de l’RBU, totes tres un grau de suport majoritari positiu (més del 50%): la incondicionalitat és valorada com un tret positiu, o més aviat positiu pel 53% dels enquestats; la universalitat, pel 66%, i la individualitat, pel 63%. A més, la reforma fiscal progressiva que precediria la implementació de l’RBU és percebuda de manera positiva pel 73% dels enquestats, i el 66% creu que l’import de 800 euros al mes és del tot adequat.
Una de les objeccions més freqüents quan s’escolta parlar de l’RBU és que la gent deixaria de treballar. Els resultats d’aquesta enquesta ho desmenteixen. Què diu la gent que faria amb una RBU en relació amb l’àmbit laboral? El 68,6% de les persones que treballen afirma que no faria cap canvi des del punt de vista laboral; el 20,1% seguiria amb la feina actual, però reduint el seu horari, i només el 3,7% diu que deixaria de treballar. I a què destinarien els diners de rebre l’RBU? El destí principal serien les despeses quotidianes, seguides de l’habitatge i de l’oci. A més, es preguntava si es pensava que s’havia de dur a terme un pla pilot abans de la implementació de l’RBU: el 76% opinava que sí.
El 72% dels enquestats creu que la seva vida canviaria cap a millor si rebessin una renda bàsica universal
També es va preguntar a les persones enquestades sobre els canvis que creuen que podria tenir la implementació de l’RBU. El 72% creu que la seva vida canviaria, i, com més es creu que la vida canviaria, més a favor s’està de mitjana amb la implementació de la mesura. Els canvis concrets més percebuts generalment serien un nivell més alt de tranquil·litat i de benestar, i una millora econòmica.
En què consisteix el Pla pilot del Govern?
Tot i reconèixer les limitacions pròpies de tipus pressupostari, legal, temporal, territorial i de cobertura, l’Oficina del Pla Pilot s’ha aproximat tot el possible en el disseny de la prova a les característiques d’una RBU. Hi ha, però, aspectes d’una RBU real que el Pla pilot no podria recollir, concretament, el que fa referència al finançament i la integració en el sistema de protecció social del context en el qual s’aplica. En el cas de Catalunya, l’aplicació d’una RBU real implicaria una reforma essencial de l’actual sistema fiscal i del sistema de prestacions socials.
El Pla pilot del Govern s’ha dissenyat amb un univers de 10.000 persones participants, de les quals unes 5.000 rebran l’assignació monetària i participaran en activitats d’avaluació (grup de tractament) i unes altres 5.000 podran participar en actuacions d’avaluació, com ara contestar a les enquestes (grup de control). De les 5.000 persones que rebin l’RBU del Pla pilot, es preveu que la meitat serà escollida aleatòriament per domicilis de tot el Principat, mentre que l’altra meitat correspondrà a la població de dos municipis.
L’objectiu general del Pla pilot de la renda bàsica universal a Catalunya és poder observar els efectes d’una RBU sobre la població a Catalunya considerant la seva possible implementació a gran escala. El Pla pilot se centraria en els aspectes menys estudiats, almenys en el context dels països desenvolupats, en relació amb els efectes de les característiques suficient i universal de l’RBU.
Per establir la quantia suficient, es pren com a referència la que estableix el llindar de la pobresa
Pel que fa a la característica suficient, la major part dels projectes pilot que s’han dut a terme en altres països proporcionaren quanties monetàries insuficients per cobrir les necessitats materials bàsiques. Per això, el Pla pilot català es proposa aproximar-se al màxim possible a una quantia suficient, prenent com a referència la que estableix el llindar de la pobresa. Respecte a la característica universal, és una altra qüestió rellevant per a la recerca i a la qual els projectes pilot fets de moment no han dedicat prou atenció. Què passaria si totes les persones residents en un territori concret, com un municipi, rebessin l’RBU, i no només unes quantes persones aïllades sense contacte ni vinculació entre elles? Quins serien els efectes sobre l’entramat institucional (ús de serveis bàsics: salut, educació i serveis socials) i les dinàmiques comunitàries de cohesió social i econòmiques del territori? La condició de la universalitat pot donar lloc a efectes agregats, diferents de la suma dels efectes individuals. Així doncs, l’Oficina del Pla Pilot ha plantejat la importància d’implementar el Pla pilot a escala territorial i assegurar que tota la població d’un territori rep l’RBU. Finalment, en el Pla pilot català es va acordar una quasi universalitat, ja que pel fet de no poder fer cap reforma fiscal, en el pilot es va optar per excloure’n el 10% més ric de la població.
Quant als objectius específics, el Pla pilot de l’RBU es proposa observar, d’una banda, els efectes individuals i dins les llars de rebre una RBU en diferents àmbits com ara la pobresa, el consum, la inversió, l’estalvi i els deutes, l’educació, la salut, l’ocupació, les relacions de gènere dins les llars, el benestar subjectiu i l’autonomia, els valors i les actituds. I, de l’altra, els efectes comunitaris —agregats— en diferents municipis de Catalunya en relació amb l’ús de serveis bàsics com la salut, els serveis socials i l’educació, el teixit associatiu i la desigualtat de renda.
El Pla preveu una duració limitada de 24 mesos, així com les actuacions necessàries per avaluar-ne els impactes
El disseny del Pla pilot català de la renda bàsica universal —que ha incorporat les aportacions i millores fetes per la societat civil, pel món acadèmic i per diversos sectors professionals— preveu una duració limitada de 24 mesos, així com les actuacions necessàries per avaluar-ne els impactes. Finalitzat el Pla pilot, es farien públics els resultats a la ciutadania i a la comunitat acadèmica per facilitar l’estudi i el debat públic sobre la proposta.
Per tots aquests motius —pel seu suport social, per un disseny que ha rebut un consistent reconeixement acadèmic internacional—, cal seguir defensant la proposta de l’RBU al nostre país, una política transformadora que no és, com la caricaturitzen sovint els seus detractors, patrimoni d’un grapat d’acadèmics i d’activistes, sinó que compta amb un suport ciutadà real, ampli i estable.
* Sergi Raventós i Àngel Ferrero són membres de l’Oficina del Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal de la Generalitat de Catalunya.
