Crític Cerca
Opinió

L’Ateneu Barcelonès, un reflex del moment que vivim

13/03/2017 | 20:00

El 16 de març hi haurà eleccions per triar la Junta Directiva de l’Ateneu Barcelonès, una institució que des del carrer Canuda, al cor de la ciutat, ha vist com durant els darrers 150 anys la societat ha anat modificant com es difon i comparteix el coneixement, com s’organitzen els grups d’interès i com es vertebren els grups socials, com s’articulen les converses i com s’ordena l’espai públic. L’Ateneu va néixer com un punt de trobada per a la gent amb inquietuds socials i culturals, un espai d’activitat i d’agitació, de reflexió i d’acció, però l’evolució social i tecnològica que va del segle XIX al segle XXI l’està deixant sense paper i l’està abocant a un procés de decadència i de vulnerabilitat. Les raons són múltiples, però la situació concreta de l’any 2017 es pot analitzar a partir de tres fets estructurals que afecten tot l’espai públic: la disrupció digital, els reptes socials i la necessitat de nous lideratges.

El fenomen digital està íntimament relacionat amb com han canviat els sistemes de transmissió de la informació. Ara qualsevol empresa, institució o ciutadà té la capacitat de convertir-ho tot a uns i zeros i poder-ho enviar a qualsevol lloc a la velocitat de la llum, tant si és un text com un so, una imatge en moviment o el codi d’un programa. Les persones, les institucions, les empreses, i ara també els objectes, tenen la capacitat de generar, processar i distribuir informació en temps real des de qualsevol lloc del planeta, i elevar-la a públic sense necessitat de cap mena d’edició o supervisió prèvia. És una fita a l’altura de la invenció de l’escriptura o de la impremta, una novetat tècnica que obliga a repensar l’activitat, a redissenyar processos, a evolucionar. Seguir treballant com si res d’això hagués passat és terrible tant per a les empreses com per a les administracions, tant per a les escoles com per a les universitats, i també per als ateneus.

“Si un ateneu vol continuar sent un espai de debat, de pensament i d’activitat, haurà de ser forçosament digital”

El canvi no es redueix a una qüestió tècnica o informàtica, i cada cop és més evident que també hi ha una base cultural tan o més poderosa. Adoptar tecnologia digital ja no serveix de res si a més a més no adoptes cultura digital. Per això hi ha empreses, administracions, escoles i universitats que no aconseguiran adaptar-se, encara que inverteixin diners en tecnologia. Una població amb accés a més informació i amb més eines per comunicar-se i organitzar-se, més eficaç en els seus processos, que s’organitza en xarxes, que comparteix tasques, que genera sistemes basats en cadenes de confiança, que es vertebra en models meritocràtics i que sap mobilitzar-se sense nodes centrals. Una població més exigent, que demana transparència, millors serveis i que vol participar. El canvi és ja tan evident que ara, quan t’acostes a una empresa, una institució o un ateneu, tardes molt poc a deduir si és un grup de persones orientat al futur (connectats en xarxa, col·laboratius, compartint informació i recursos) o al passat (encara basats en la jerarquia, orientats al poder, bloquejant l’accés a la informació i als recursos). Si un ateneu vol continuar sent un espai de debat, d’intercanvi d’idees, de pensament i d’activitat, haurà de ser forçosament digital, i això no dependrà només de quanta tecnologia incorpora, sinó sobretot de si és capaç d’adoptar noves maneres de funcionar i noves maneres de decidir.

Tot això té lloc en un context social ben delicat. La situació econòmica fa posar en risc el sistema de pensions, la tecnologia amenaça de destruir cada cop més llocs de treball, el nivell d’endeutament dels estats ja és insostenible i la retallada ja fa temps que ha arribat fins i tot a la salut i a l’ensenyament. Cada cop hi ha més grups socials que se senten traïts pels encarregats de vetllar per l’espai públic. Governs i partits polítics que roben, empreses que prioritzen el benefici de l’accionista abans que el benefici social, bancs que desnonen sense contemplacions o companyies energètiques que tallen el subministrament. Les bosses d’indignats cada cop són més àmplies: els desnonats i els estafats per les preferents, el preu de la llum, els llibres de text a l’escola que s’han de canviar cada any…; massa coses que et fan dubtar de l’honestedat de massa empreses, de massa administracions, de massa legisladors i de massa institucions. I, quan dubtes d’allò que ens ordenava i ens mantenia units, molts s’aboquen a l’individualisme. La victòria de Donald Trump és la victòria de l’egoisme, com egoista és que Irlanda aprofiti les escletxes legals d’Europa per permetre que Apple no tributi res a Barcelona i només una mica a Dublín. Campi qui pugui, que és el contrari a l’esperit d’un ateneu. Cal tornar a tenir una agenda connectada amb els reptes socials de la ciutadania, cal atendre als diferents grups socials i cal demostrar que l’Ateneu és un espai prou plural i obert perquè totes les idees s’hi puguin debatre. Ara que tothom parla del procés, també cal parlar de la pobresa, i cal fer un esforç per demostrar que encara existeixen espais oberts a tots els temes.

“Creixen les propostes liberals agressives, volgudament maleducades i que busquen la confrontació de manera sistemàtica”

Noves maneres de generar i difondre la informació i el coneixement, noves maneres d’organitzar-se i d’actuar, noves maneres d’expressar-se, i, per tant, calen noves maneres de funcionar. Tot l’espai públic està buscant quina és la millor manera d’organitzar-se. L’actual sistema de partits dona símptomes evidents de fatiga per una excessiva jerarquia i la seva tendència al pensament únic; les modalitats assembleàries com ara la CUP semblen poc àgils per a segons quines situacions, i algunes modalitats associatives semblen tenir dificultats quan han d’assumir major dimensió bé sigui en nombre de membres o en abast territorial. Per no oblidar l’actual proliferació de propostes liberals marcadament agressives, volgudament maleducades i que busquen la confrontació de manera sistemàtica. Ocupen l’espai públic amb les seves sortides de to i busquen espais de legitimitat sense més argument que “ara em toca a mi”. Són fàcils de reconèixer per un abús de la primera persona del singular, pel seu atac sistemàtic contra qualsevol que pensi d’una manera diferent, i per la instrumentalització de les causes i de les institucions posant-les al servei del seu projecte personal.

En aquesta conjuntura tot l’espai públic està a la cerca d’un nou model que el projecti cap al futur. Catalunya reflexiona quin model d’Estat vol; els partits polítics i els sindicats busquen com tornar a ser representatius, com també ho fan les cambres de comerç i les associacions; i el mateix passa al món dels negocis, des dels mitjans de comunicació fins a les finances passant per l’automoció o l’oci: tothom sent amenaçat el seu model de negoci i explora models de futur. Resoldre-ho depèn de molts factors, però hi ha tres variables que sempre hi són: el moment digital entès no solament com a tecnologia, sinó també com a factor cultural; la nova agenda de reptes socials, entenent i coneixent bé les noves necessitats i els nous col·lectius, i la tria de quin model de lideratge volem, si treballarem en xarxa i en equip o si per contra preferim l’estil Trump.

Com deia Oriol Bohigas, l’Ateneu Barcelonès ha estat sempre un reflex de la societat. I la societat, en els seus àmbits polítics, culturals i empresarials ara té el repte d’adaptar-se a la nova realitat digital, ser capaç d’atendre els nous reptes socials, i trobar nous lideratges eficaços i compromesos que ens evitin caure en mans de Donald Trump o de Geert Wilders. Cal actuar. Dir que tot va bé i voler continuar com fins ara ja no és una opció. No ho és al país, no ho és a la feina, i no ho és a l’Ateneu.

Genís Roca és arqueòleg, president de la consultoria Roca Salvatella i membre de la candidatura Ateneu2021.cat a l’Ateneu Barcelonès.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebràs el llibre 'Homenatge a Catalunya'

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació