Crític Cerca
Opinió

L’Espanya republicana també perd la guerra a les llibreries

08/01/2016 | 08:00

7118287175_668e691cef_zAl llarg de l’assaig ‘La Guerra Civil como moda literaria‘ (Clave Intelectual, 2015), el filòleg David Becerra ha examinat més de 150 novel·les publicades entre 1989 i 2011. S’aborden obres d’autors tan diversos com Camilo José Cela, Dulce Chacón, Javier Marías, José María Merino o Isaac Rosa, prologuista de l’estudi. Becerra se centra en l’anàlisi ideològica de les narracions, sense por a introduir-se en el terreny de l’historiografia. I conclou que la novel·lística recent ambientada en la Guerra Civil espanyola no ha trencat vincles amb el relat històric imposat des del franquisme i, menys encara, amb els discursos pactistes de la Transició. L’Espanya republicana, d’alguna manera, també ha perdut la guerra en el present i a la ficció.

La Guerra Civil com a decorat

Al llibre, se citen diversos textos promocionals d’algunes de les novel·les abordades. En ells, es parla d’un conflicte bèl·lic que serveix de “teló de fons” de les seves trames respectives. Per a Becerra, la coincidència lèxica és significativa: sovint, un enfrontament que va causar centenars de milers de morts és solament una escenografia, un decorat que dóna color a històries d’amor o de revenja. A banda del perill de la banalització, aquest enfocament té altres conseqüències: aquest “teló de fons” es descontextualitza i es despolititza. D’alguna manera, es reforça la imatge d’una guerra fratricida, entre persones enfrontades, que dilueix la naturalesa fonamental del conflicte: un govern elegit democràticament va ser atacat per militars colpistes.

Ressons de la mitologia dels vencedors

Les relectures filofranquistes del passat dutes a terme pels escriptors Cesar Vidal i Pío Moa també han tingut manifestacions literàries. Per a Becerra, la monumental ‘La enfermera de la Brunete’, de Manuel Maristany, és una obra feixista. ‘Enterrar a los muertos’, de Ignacio Martínez de Pisón, dóna per bona una tesi desacreditada per historiadors com Ángel Viñas: que la URSS maniobrava per ‘sovietitzar’ la república espanyola. La idea de la croada alliberadora franquista només pot ser defensada des de posicions molt extremes, però les representacions d’una República immersa en el caos, i d’una lluita obrera que es vehicula a través de la violència cega, són elements narratius més acceptats que poden ser emprats per justificar el cop d’Estat militar.

978849420739El consens de la Transició

Becerra dedica més atenció a diversos autors de l”establishment’ progressista espanyol, com Almudena Grandes, que als novel·listes autoconscientment revisionistes. Apunta més a una esquerra poruga, o a una transversalitat ideològica lleument progressista. I assenyala, per exemple, algunes idees inquietants incloses a ‘La noche de los tiempos’. El seu autor, Antonio Muñoz Molina, escenifica una mena de xoc inevitable entre esquerres i dretes espanyoles, que difumina la responsabilitat dels colpistes. L’habitual igualació entre el terror roig i el terror blanc també exaspera l’assagista, que remarca que la primera realitat va ser combatuda pel govern republicà mentre que la segona fou coordinada i encoratjada pels comandaments franquistes. Segons Becerra, el concepte de memòria històrica defensat per l’administració Zapatero va promoure una dialèctica de la reconciliació… que deriva fàcilment en una certa igualació de responsabilitats i de violències. Obres més confrontatives com ‘La muerte imposible’, de l’exdirigent d’Izquierda Unida Felipe Alcaraz, són caracteritzades com una excepció.

La novel·la històrica com a gènere postmodern

‘Soldados de Salamina’ apareix classificada com una mostra evident de postmodernisme literari. El narrador de la novel·la no creu en la possibilitat de poder reconstruir la història, perquè la veritat passa a ser relativa i depèn del punt de vista. Aquest relativisme pot ser innocent, però també facilita la penetració del relat feixista de la història, que passaria a ser una de les moltes versions acceptables del passat. Al cap i a la fi, el llibre de Javier Cercas tracta d’un dels fundadors de Falange, Rafael Sánchez Mazas. Becerra identifica, potser de manera excessiva, la humanització del feixista amb la seva absolució. Però aquesta preocupació és compartida per Jordi Font, per al qual ‘Soldados de Salamina’ “ha afavorit l’afiançament d’unes pautes socials (…) que s’acosten al que, en altres països que han patit l’opressió del feixisme, es coneix com a revisionisme”.

La novel·la històrica com a gènere neoliberal

L’assaig no solament tracta de la conjuntura estatal, també atén a realitats internacionals. I vincula el gust per la novel·la històrica amb la fi de la història neoliberal, propugnada pel filòsof Francis Fukuyama en ple desmantellament del bloc soviètic. Amb la constitució d’un capitalisme globalment hegemònic, el present es converteix en una realitat estàtica per l’absència aparent d’alternatives. Com a exemple d’aquesta creença, Becerra cita un escrit d’Almudena Grandes sobre el seu llibre ‘Inés y la alegría’: sense la lluita antifranquista, escriu la madrilenya, “mai hauria arribat a ser possible l’Espanya avorrida i democràtica des de la qual em puc permetre el luxe d’evocar-la”. El ciutadà contemporani, sotmès al tedi de viure en un món feliç, opta pel turisme literari: visita temps passats de conflictes i emocions, impulsat per una certa nostàlgia de l’aventura. Implícitament, la història es representa com quelcom finalitzat i sense caps per a lligar. No caldria, doncs, “reobrir ferides” que ja han cicatritzat.

L’escriptor com a reproductor d’ideologia

El balanç de Becerra és dur: són infreqüents els escriptors que es qüestionen en profunditat les convencions d’aquesta versió ‘pop’ de la lluita entre la República i l’exèrcit colpista. Isaac Rosa és un dels pocs exemples esmentats: anys després de publicar ‘La malamemoria’, va signar la reedició autocomentada ‘Otra maldita novela sobre la Guerra Civil’, on ell mateix criticava la seva obra de joventut. Segons ‘La Guerra Civil como moda literaria’, les inèrcies, el seguidisme dels discursos ambientals, s’imposen a la reflexió: “L’autor, lluny de ser causa i efecte dels textos que escriu, no és més que la mediació imprescindible perquè la ideologia es reprodueixi (…) La seva funció és convertir en objecte la ideologia dominant, assegurant d’aquesta manera la seva reproducció permanent”. El filòleg també inclou una càrrega de fons contra la indústria editorial: és casual que moltes d’aquestes mirades despolititzades de la Guerra Civil siguin publicades pel Grup Planeta, fundat per un empresari ben relacionat amb el franquisme com José Manuel Lara?

I mentrestant, una veu del passat

NO-PASSARAN-WEBLes ficcions literàries i audiovisuals ambientades en la Guerra Civil segueixen sent un nínxol de mercat rendible per a editorials, productores cinematogràfiques i televisions. En aquest context, el segell independent Tigre de Paper ha apostat per una veritable recuperació històrica: la versió catalana de ‘No passaran!‘, d’Upton Sinclair (‘La jungla’). Candidat a governador pel Partit Socialista i posteriorment pel Partit Demòcrata, aquest escriptor estatunidenc  va guanyar el Premi Nobel de Literatura l’any 1943. Poc abans, va publicar una novel·la curta amb què contribuí al finançament de la resistència republicana. La seva vocació divulgativa marca el plantejament narratiu, que pren la forma d’un viatge iniciàtic: Rudy, un orfe de classe acomodada, descobreix de manera fortuïta l’obrerisme i l’antifeixisme a través d’un jove jueu. Aquesta immersió progressiva en l’amenaça feixista i el conflicte espanyol tenia, en el seu moment, una vocació propagandística. Ara, serveix de fotografia d’un moment de solidaritat internacionalista i d’esperances derrotades.

 

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies