Crític Cerca
Opinió
Marc Cerdà

Marc Cerdà

Ambientòleg, doctor en Ciències del Mar i membre de l’Observatori Crític del Canvi Climàtic

Xoc climàtic a la mar Mediterrània

És indiscutible que l'escenari climàtic, poc coratjós, té un responsable directe: el capitalisme global i el seu nivell de depredació ambiental i d'extralimitació ecològica

19/03/2021 | 06:00

Parc del delta del Llobregat, al Prat, avui una zona verda amenaçada / SERGI PICAZO

La Mediterrània ha esdevingut un dels epicentres principals de la crisi climàtica capitalista a escala global. Una prova d’això és que la regió s’escalfa un 20% més de pressa que la mitjana del planeta i la temperatura és ja un grau i mig superior als valors preindustrials. Les alertes s’han encès, tot i que ja fa molts anys que parlem dels efectes de l’escalfament global del planeta.

Ara bé, si aquest 19 de març celebrem el Dia Global d’Accions pel Clima, és pel fet que, per molt que en parlem, no hem avançat. És per això que aquest dia de mobilitzacions climàtiques ens ofereix una excel·lent oportunitat per situar el focus sobre els oceans i, concretament, sobre la mar Mediterrània, per veure que en molts sentits hem retrocedit, justament quan era més important actuar.

Des d’una perspectiva climàtica, la mar Mediterrània s’enfronta a dues grans amenaces. La primera és l’augment de la temperatura de l’aigua superficial. Des del 1993, els oceans han absorbit un 93% de l’excés de calor del sistema climàtic, la qual cosa ha permès amortir l’escalfament del planeta. Però això té conseqüències: la temperatura de l’aigua superficial està augmentant més de pressa del que es creia. A la mar Mediterrània, aquest augment és de 0,4 °C per dècada i les projeccions indiquen que, l’any 2100, l’augment pot ser d’entre 1,1 i 3,8 °C, segons els escenaris climàtics. Unes temperatures més càlides alhora faciliten la desoxigenació, és a dir, la reducció de la concentració d’oxigen en l’aigua del mar.

Podem dir que les aigües de la mar Mediterrània són cada cop més càlides i menys oxigenades però també més àcides a conseqüència de l’absorció de l’excés de CO₂ atmosfèric per part dels oceans. Això repercuteix negativament sobre els organismes i els ecosistemes marins com les comunitats de gorgònies, les quals no toleren gens bé els canvis tèrmics, o com els prats de posidònia, que podrien desaparèixer tres vegades més ràpidament a finals d’aquest segle.

La biodiversitat de la Mediterrània està amenaçada greument

A més a més, la tropicalització de la Mediterrània també ha facilitat l’arribada d’espècies marines invasores, que entren en competència amb les espècies autòctones i les desplacen. És per tots aquests processos, a més de per la pèrdua d’hàbitats i la contaminació de les aigües, que diversos estudis han conclòs, que tot i que la Mediterrània és un dels mars amb més diversitat marina del planeta, la seva biodiversitat està amenaçada greument.

La segona gran amenaça i força més coneguda és l’increment del nivell del mar. Aquest increment té dos orígens: el desglaç del gel terrestre (glaceres i casquets polars) i la dilatació tèrmica de l’aigua marina. Les dades indiquen que, en el darrer segle, la pujada del nivell del mar mitjà va ser d’uns 15 centímetres. Amb tot, el més preocupant és que, en els darrers anys, l’augment del nivell s’ha multiplicat per 2,5 respecte a l’inici del segle XX.

Però, com afecta això la mar Mediterrània? Les previsions indiquen que l’any 2100 el nivell mitjà de la mar serà d’entre 37 i 90 centímetres més alt que a finals del segle XX. Segons les estimacions, aquest increment afectaria aproximadament 175 milions de persones a la Mediterrània i, com a resultat de la pèrdua de terres fèrtils i la salinització dels aqüífers, 37 milions de persones de la costa africana podrien perdre els mitjans de subsistència. A casa nostra, l’impacte no serà més benèvol. Moltes zones com, per exemple, la Barceloneta, el delta del Llobregat o de l’Ebre, la badia d’Alcúdia o l’albufera de València poden quedar sota les aigües a finals del segle XXI.

La Barceloneta, el delta del Llobregat o de l’Ebre poden quedar sota les aigües a finals del segle XXI

Val a dir que no tot s’acaba aquí. Com hem vist en els darrers dos anys, l’escalfament planetari està augmentant la freqüència i la intensitat dels fenòmens meteorològics extrems, com els temporals. Aquest fet, conjuntament amb l’increment del nivell del mar i el canvi en els patrons de les onades, augmenta la vulnerabilitat del nostre litoral i, especialment, d’infraestructures com els ports amb els resultats catastròfics que ja hem vist amb el Glòria i el Filomena.

Òbviament, que el mar engoleixi platges, pobles o camps d’arròs no és només conseqüència del canvi climàtic. La gestió i ordenació deficients de la costa, la urbanització descontrolada, la turistificació, la construcció de ports esportius (un cada 17 quilòmetres de costa) o la destrucció dels ecosistemes litorals han tingut un paper cabdal en l’articulació d’un litoral rígid, desnaturalitzat i poc resilient.

És indiscutible que aquest escenari poc coratjós té un responsable directe: el capitalisme global i el seu nivell de depredació ambiental i d’extralimitació ecològica. Ara bé, crec que és important assenyalar que el greu dèficit de polítiques, no només de mitigació, sinó també d’adaptació al nou escenari climàtic i ambiental no fa més que agreujar els efectes, socialment desiguals, d’aquesta extralimitació. I això s’amplifica encara més en una àrea tan antropitzada i poblada com la Mediterrània. De la crisi climàtica al xoc climàtic només hi ha un pas si no ens avancem als seus efectes. La pregunta és: fins quan estarem disposades a sostenir governs que han fet de la inacció la pedra angular de la seva política climàtica?

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu a casa el llibre 'Aliment', de Martí Sales, i la revista 'Crisi o vida' 

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies