El dia de la marmota lila

Encara no som a 8 de març de 2022, però ja sabem com anirà. N’hem vist passar uns quants, i hi ha un seguit d’elements que han desfilat any rere any i sabem, com hi ha món, que ens els continuarem cruspint. No fallen mai a la convocatòria.

Endavant amb el dia de la marmota edició purplewashing, oh benvingudis, passeu passeu! No us hi volem, però us esperàvem!

Ens felicitaran el dia.

Ens regalaran cremes antiestries i classes de zumba, perquè això és el que importa i fa gaudir les dones, en bloc i en exclusiva.

Ens perseguiran mitjans, institucions i entitats. Perdran el cul per posar dones a fer coses sota el seu paraigua aquella setmana, totes enxubades, per poder obviar la nostra existència les 51 setmanes següents, fins al proper 8 de març. Red flag i gomet vermell a tots aquells ajuntaments que, quan els comuniques que ja no tens disponibilitat per al març i ofereixes una altra data, se t’espolsen. Una menció especial també de les marques, que potser tindran la gosadia d’oferir pagament en producte (terrible), descomptes (pitjor) o visibilitat, que és com escopir-te a la cara, però sense haver de fer l’esforç. Perquè tothom sap que la visibilitat és una divisa vàlida per a la compra, per al lloguer i en general per a qualsevol despesa d’aquestes vides petites nostres.

És com si ja ho estiguéssim veient, perquè ho hem vist molts cops: serà l’única setmana de l’any en què es parli de noves masculinitats. Se’n pot parlar durant tot l’any, sí, però parlem-ne només durant la setmana on el feminisme té preeminència mediàtica. Guardem per als homes, de nou, l’escenari gros.

I també serà un gran moment per fer servir d’arma llancívola el “què passa amb els homes maltractats”. Com que és un tema que només apareix per qüestionar les dades de violència masclista, assumim que el que realment els molesta a aquestes persones és que es parli de violència masclista, i no la situació dels homes maltractats per les seves parelles, que evidentment necessiten assistència.

Que el nostre imperatiu últim continuï sent la bellesa també és una forma d’opressió

Veurem homes que no entenen per què no poden anar a les manifestacions a la primera fila amb pancarta i megàfon, o al bloc no mixt, i s’enfadaran quan els ho farem notar.

Llegirem frases de l’estil “MUJER BONITA ES LA QUE LUCHA”, perquè sempre fa festa reduir una lluita pels drets fonamentals a una manera d’aconseguir validació. Que el nostre imperatiu últim continuï sent la bellesa també és una forma d’opressió. La dona que lluita és lluitadora, i amb això ja n’hi ha prou; gràcies per venir a proclamar aquesta merda carrinclona.

Serà un gran moment per comprovar de nou (i en primera fila!) com la transfòbia i el racisme són ben presents entre dones que s’autodenominen feministes, excloent companyes i encarnant valors que en principi combaten, des de la seva tribuna de privilegi.

També llegirem homes fent mencions sentides de les seves àvies, germanes, cosines, mares i filles; perquè sembla que, si no hi ha parentesc, no s’engega l’empatia.exe. No els és suficient que siguem persones, amb els nostres drets corresponents.

Alguns ressentits recordaran amb nostàlgia les sufragistes, les dones que sí que lluitaven per drets de debò, els mateixos que, si haguessin compartit època amb elles, les haurien insultat i condemnat; perquè és molt important marcar el límit dels drets de les dones precisament per on no et molesta a tu. Sí al vot femení, no a qüestionar el privilegi masculí; boja, tarada, misàndrica, feminazi.

Veurem com molts avatars a Twitter es pintaran de lila i de rosa. Perquè les sufragistes cremant mobiliari urbà doncs mira, però una punta de llança del feminisme del segle XXI com és la Guàrdia Civil posant-se l’avatar del twitter de color rosa? Aquesta batalla ja està guanyada. Escac i mat, patriarcat.

Més coses roses que no aporten a la lluita feminista: un flamenc no polititzat, un petitsuís, el gland de Harvey Weinstein, la Pantera Rosa, una funda de coixí que has rentat amb alguna samarreta vermella, la pell quan t’arrenques la crosta massa d’hora, un peluix de la Peppa Pig, els guiris, el llacet de la Teresa de Les tres bessones, sabatilles de ballet, el cotó de sucre o el forn que va associar la revista Glamour a Sylvia Plath.

Si ets una dona, tens molts més números perquè et banalitzin la teva vida, obra i suïcidi

Remuntem-nos un moment a l’any 2017: la revista Glamour decideix unir dones, literatura i estil amb un article delirant que consistia bàsicament a exposar 10 objectes que haurien sigut perfectes per a Sylvia Plath, a qui definien com “una poetessa que amagava la seva fràgil psicologia rere una obra literària complexa i profunda i un estil auster i d’aire intel·lectual”. Respirem fondo.

Quins objectes ens calen per ser Sylvia Plath?

• Ulleres i pintaungles rosa.
• Abric, mocassins i pantalons de volants.
• Espelma aromàtica.
• Bolso de plàstic vintage per anar al mercat.
• Coixí on s’hi pot llegir GINSBERG IS GOD.
• Llibre per pintar.
• I un forn de color rosa.

Perquè sí. Perquè, si ets una dona, tens molts més números perquè et banalitzin la teva vida, obra i suïcidi.

Feliç 8 de març a totes, dones

lluitadores
boniques
estupendes.