16/07/2021 | 06:00
Rècord històric de llicències d’exportacions d’armes aprovades. L’any 2020. En plena pandèmia. Pel Govern suposadament més progressista de la història. Dit d’una altra manera, mentre observàvem com la garantia dels drets humans estava encara més en risc a causa de la crisi humanitària, el Govern espanyol negociava amb les empreses armamentístiques i amb estats implicats en conflictes bèl·lics la venda d’armament. No els importa si contribueixen a ferir i matar gent si això els permet enriquir-se més.
Els mitjans de tirada estatal afins al Govern espanyol han tingut la indecència d’explicar que enguany s’han reduït un 10,4% les exportacions d’armes donant a entendre una suposada voluntat política. Un titular clarament enganyós. La pandèmia és el motiu pel qual s’han reduït totes les exportacions de productes industrials. Que no ens venguin la moto. Una prova d’això és que el nombre de llicències d’exportacions d’armes ha augmentat un 163%. És a dir, en els pròxims mesos hi haurà més exportacions que mai!
Del darrer informe compartit pel Govern de l’Estat destaca que els dos països extracomunitaris on s’han exportat més armes i s’han aprovat més llicències són l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs. Casualment, on s’allotja el rei emèrit després del seu exili. Aquests dos estats estan utilitzant la majoria del seu armament en la guerra del Iemen, matant tant militars com civils. El grup d’experts sobre el Iemen del Consell de Drets Humans de l’ONU ja ha cridat en ocasions reiterades a interrompre qualsevol transferència d’armes a estats que participin en aquest conflicte bèl·lic. El Govern espanyol, per la seva banda, està obviant les declaracions dels organismes internacionals enviant-hi armes petites i lleugeres, granades o vaixells de guerra.
Els silencis del Govern espanyol davant de violacions flagrants dels drets humans no són casuals
Evidentment, els silencis del Govern espanyol davant de violacions flagrants dels drets humans tampoc són casuals. L’any passat van enviar armament a Colòmbia, al Marroc, a Israel o a Turquia, per posar exemples coneguts on es cometen agressions constants amb plena impunitat. Observant els negocis armamentístics d’aquest Govern, malauradament no ens sorprèn que callin davant els assassinats als manifestants de Colòmbia, l’agressió militar al Sàhara Occidental, l’apartheid a la Franja de Gaza o la repressió cap al moviment kurd. Primer s’enriqueixen i després fan veure que els preocupa la defensa dels drets humans.
En aquest darrer mes també hem conegut diverses il·legalitats comeses per governs espanyols anteriors. D’una banda, l’aprovació del Govern de Rajoy de dues llicències a l’empresa Everis per exportar armes a l’Aràbia Saudita, en un moment en què tant les Nacions Unides com el Parlament Europeu havien prohibit comerciar-hi armament. D’altra banda, la recollida de recursos econòmics entre els estats europeus i l’enviament d’aquests als Estats Units per impulsar el Pla Colòmbia, que va contribuir a matar milers de colombians entre l’any 2001 i el 2016. Per cert, això ho va negociar el rei emèrit per millorar la reputació de l’Estat espanyol a l’exterior (tal com hem sabut per una conversa desclassificada) i va ser impulsat pel Govern d’Aznar.
L’Estat espanyol és el setè exportador d’armes del món. Fa i desfà sense haver de donar-ne explicacions
No són casos aïllats. L’Estat espanyol és el setè exportador d’armes del món. A més, fa i desfà com vol, sense ni tan sols haver de donar-ne explicacions. S’amaga sota la Llei de secrets oficials per no explicar quan es decideixen les aprovacions de les llicències i per no passar la seva aprovació pel Congrés dels Diputats. Fins i tot si acabessin derogant aquesta Llei, acabarien emparant-se en el fet que la Llei de transparència exclou els interessos comercials.
Sabíeu que a Itàlia els bancs estan obligats a explicar als seus clients en quins negocis militars inverteixen? És vergonyós que això ens sembli impensable. Tot està organitzat de manera que aquest Estat, governi qui governi, segueixi sent un Estat militarista. Un Estat en el qual el negoci de la guerra governi la política, en el qual els diners que l’Estat recapta de la ciutadania es destinin a matar i en el qual la ciutadania ni tan sols pugui saber què es fa amb els seus diners. En definitiva, cada dia ens donen més motius per voler autodeterminar-nos.
