Els millors del món

El món de l’esport, com el món en general, és masclista. Els esports són masculins. Es diu futbol quan juguen els homes. Futbol femení, quan juguen les dones. Qui diu futbol diu hoquei sobre patins. Això passa també amb la literatura. No hi ha literatura masculina, però n’hi ha de femenina. Hi ha bona i mala literatura. La femenina és dolenta. Fluixeta. Com les dones, en general.

El masclisme en el món de l’esport té el suport de comentaris barroers per part dels qui en parlen. Per escrit, per ràdio i per televisió. Des de declaracions fins a titulars. És un joc entre ells. Les dones esportistes, com les altres dones, també cobren menys. I la seva feina es valora, també, menys. Tant és si una dona ha fulminat tots els rècords. El millor del món serà un home. Que per això s’ho han inventat tot.

En els darrers mesos s’ha parlat discretament del paper d’objecte que fan les dones que acompanyen homes al podi. El ciclisme ha encès la metxa. Però no ha cremat tota la traca. Dones que hi són per fer un parell de petons i guarnir la fotografia. Pura estètica floral. Les hostesses d’un torneig de tennis es van queixar que van passar fred perquè no els deixaven posar una jaqueta. No es van queixar de l’existència de la seva feina. És clar. És una feina. Però que no ho veuen, les dones, que paguen pel cos com si compressin unes flors?

En un altre torneig de tennis un jugador va agredir físicament una periodista, a qui li feia petons mentre ella intentava entrevistar-lo. Els seus gestos li estaven dient claríssimament que no volia cap tipus de proximitat. Tothom reia menys ella. Maxime Hamou es devia pensar que feia gràcia. Ningú no li va parar els peus. Però després va ser expulsat de la competició. La periodista Maly Thomas va reconèixer que li hauria fotut una clatellada si no hagués estat en directe. Ja li estava dient que no: no calia ser més explícita. Però, si fem que les dones puguin ser objectes, els homes en faran el que vulguin. Les dones no som objectes. Per estrany que sembli, les dones som éssers humans. I el volei platja no ha de ser l’esport que centri totes les mirades masculines. Hi ha la possibilitat de fer-ho molt bé en totes les modalitats (per cert, fins al 2012 era obligatori jugar en biquini al volei platja).

L’exseleccionador argentí de futbol Carlos Salvador Bilardo va dir aquest any que “les dones a la platja poden anar com vulguin, però pel carrer no es poden vestir com vulguin perquè inciten a la violació”. Quan ho va voler arreglar, va ser pitjor. Va dir “estic en contra de la violació”. Com si s’hi pogués estar a favor. El típic “jo estic en contra de la violació, però la culpa és d’elles que es vesteixen com unes putes”. El problema que tenen aquests comentaris és que creen debat. Quan no hi ha debat possible. A les dones no se’ns ha de violar sota cap concepte. Tant és com anem vestides. La dona mai no és la responsable d’una violació. Sempre és la víctima. Hi ha homes que només pensen en pilotes. I ni això. L’heterosexualitat testosterònica en l’esport fa tant mal que pobre de l’homosexual que tingui algun talent esportiu. Tot hi té a veure. La superioritat moral i física dels homes “normals” per sobre de tot. Les dones, com sempre, juguen a segona. Amb sort.

Els esports que practiquen les dones són tractats com a esports minoritaris. Els esports minoritaris practicats per dones només existeixen en un univers paral·lel o un estiu sense jocs olímpics. Un home pot entrenar equips de dones (de fet, ho fan); però, si una dona vol entrenar equips d’homes (i entrar als vestidors!)… un altre debat. Quan una dona trepitja un terreny prohibit, s’engega el qüestionari. Pot? Hi té dret? I recordar sempre, no fos cas, que, si una dona és bona, és perquè un home l’ha ajudat a ser-ho. I les àrbitres? El públic ja s’ocupa de recordar-los el seu lloc. Es tanquen molt pocs estadis, trobo.

El món de l’esport, com el món en general, és masclista. Però el món de l’esport, com el món en general, ha de deixar de ser-ho. Això vol dir que tot s’ha d’explicar diferentment, tot s’ha de fer diferentment i que ha de ser ara, ja. Preparats? Llestos? Va, ja! Ara! Ja!