Quant ens costarà la vacuna?

L’esperada vacuna contra la Covid-19 comença a ser tangible, però resulta com a mínim curiós que el Regne Unit hagi començat ja a vacunar, quan la resta de la Unió Europea encara espera la validació de l’Agència Europea del Medicament i quan els britànics encara són part de la Unió Europea.

Potser el més curiós de tot és que no sabíem quant havia pagat la Comissió Europea a les quatre multinacionals que estan desenvolupant la vacuna utilitzant la tecnologia mRNA (que no és la típica manera de fer una vacuna com han fet els xinesos i russos), uns 1.000 milions de dosis, i només ho hem sabut gràcies a l’error d’una ministra belga que va fer una piulada a Twitter i que va esborrar en poques hores. Fins aquell moment només es tenien dades gràcies als comunicats de premsa de Pfizer, Moderna, etc.

Pfizer Inc. i BioNTech regnen ara com a campions en la cursa per la vacuna contra el coronavirus a banda i banda de l’Atlàntic. Divendres passat, dia 11, els dos socis van rebre una autorització d’ús d’emergència per part dels reguladors dels Estats Units, i ara esperen l’arribada als diferents estats dels primers 2,9 milions de dosis de manera imminent.

A Rússia, d’altra banda, ja estan utilitzant la seva pròpia vacuna, que no fa servir la polèmica tecnologia mARN. La vacuna Pfizer/BioNTech s’ha de mantenir a -70 °C. Distribuir aquesta vacuna crearà problemes logístics i tindrà un gran cost, especialment per als països amb ingressos baixos i mitjans i de les franges tropicals, o sigui l’Àfrica, l’Amèrica Llatina i una part d’Àsia.

La cursa per la vacuna, l’estan guanyant els països capitalistes i les grans multinacionals farmacèutiques

La Xina, que també participa en la cursa per la vacuna, ha arribat a acords amb alguns països per a la seva implementació. La vacuna de Sinofarm ha arribat al 86% d’eficàcia als Emirats Àrabs, on estan vacunant el personal sanitari de manera experimental (la majoria voluntaris). Però la cursa l’estan guanyant els països capitalistes al voltant de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) i les grans multinacionals farmacèutiques, i estan utilitzant l’Organització Mundial del Comerç (OMC) com a terreny de batalla.

Els països rics i les grans multinacionals farmacèutiques s’han compromès a posar a l’abast de tothom vacunes i tractaments contra el coronavirus. Al mateix temps, bloquegen els esforços per fer els productes més fàcils de produir i distribuir a les nacions més pobres. Aquesta contradicció entre els bonics discursos a Davos i la crua realitat del mercat ha posat estats com l’Índia o Sud-àfrica en peu de guerra dins de l’OMC. La guerra per la patent ja ha començat i té tots els números per ser llarga.

La indústria i els governs rics van fer concessions sobre els drets de propietat intel·lectual relacionats amb els medicaments durant la dècada del 1990, i a principis dels 2000, sobre les patents dels medicaments contra el VIH. Aleshores, els fabricants de medicaments van portar el Govern sud-africà als tribunals pels seus esforços per fer els medicaments més assequibles. Sembla que aquesta gent té la memòria llarga, i ara volen recuperar els calés que creuen que hi van perdre. Avui, vivim l’obertura d’una segona etapa, una nova guerra: una guerra on els governs europeus estan fent el treball brut de les grans multinacionals.

I, aquí, Europa hi té un paper brut. La Comissió Europea insisteix que la propietat intel·lectual no impedeix una distribució ràpida de productes contra el coronavirus. El seu rol és “part de la solució del desafiament de l’accés universal i equitatiu a les vacunes i als tractaments la Covid-19”. Això és el seu comunicat oficial, segons Politico.

Els únics països europeus que han donat suport a la iniciativa índia i sud-africana són Noruega, Portugal, els Països Baixos, Luxemburg i Bèlgica. L’altra font de pressió als governs i a la Comissió Europea és el Parlament, amb alguns eurodiputats dels socialdemòcrates, Verds i liberals, i per descomptat l’esquerra, que s’han enutjat per l’oposició de la Comissió davant la política. Però la majoria de dretes continua la seva ruta.

Quant costa i qui en té la patent?

Un element clau per comprendre la raó d’aquest comportament és saber el preu de la vacuna. Qui l’ha pagat i qui se’n beneficia. Una pandèmia global és, sens dubte, un negoci molt beneficiós per a alguns.

El que la Comissió està pagant per dosi no era, com hem dit, informació pública. Les diferents directives europees sobre contractes públics i concessions han sigut un dels elements de batalla durant el debat sobre els tractats de lliure comerç –recordeu el Tractat transatlàntic de comerç i inversions (TTIP, per la sigla en anglès) i els milers de ciutats i de regions que es van declarar lliures de l’acord. De fet, la persona clau a la Comissió responsable de la vacuna és una experta en política comercial i no sanitària.

És un escàndol que ningú no hagi pogut veure ni els resultats dels tests, ni les clàusules dels contractes. Els eurodiputats de la comissió de salut pública només ho han pogut fer amb les regles dels tractats de comerç, és a dir, la infame dark room on no es pot agafar ni paper ni el telèfon! El mateix que amb el TTIP.

Alguns productors de vacunes sí que han explicat quant costa, com AstraZeneca, que va dir que vendrà la seva vacuna a un cost d’uns 2 euros per dosi fins al final de la pandèmia. La companyia podria declarar-ne la fi el juliol del 2021 i començar a augmentar els costos.

Moderna ha explicat que el preu per dosi és entre 32 i 37 dòlars. Després, ha fet un acord amb els EUA per cobrar al voltant de 25 dòlars per dosi. Reuters va informar que la UE va obtenir una vacuna per menys de 25 dòlars per dosi. Totes les xifres que ara surten a la premsa estan basades en els comunicats de premsa de Pfizer, de Sanofi, etc., i no pas en els documents dels contractes. Tampoc ningú de fora d’aquestes empreses i dels reguladors no ha pogut veure’n cap dada objectiva. Després criticaran el secretisme xinès o rus!

No sabem quant pagarem els europeus, però se’n poden fer càlculs: 1.000 milions de dosis a uns 15 o 20 euros per dosi

Ara que sabem els preus, ens preguntem tots quines són les raons perquè el preu oscil·li entre 1.5 euros d’Astra Zeneca i els 18 euros de la dosi de Moderna. Seguim sense veure aquests contractes milionaris, ni els resultats dels tests ni cap control social sobre el diner públic. El fet que la Comissió no hagi de practicar les seves pròpies regles és un element que només dona arguments als complotistes i als antivacunes.

Com a resposta a aquesta política de la Comissió Europea, ja s’ha posat en marxa una iniciativa ciutadana europea per evitar que les grans multinacionals del sector se’n beneficiïn encara més, gràcies a la Covid-19. Demanen a la Comissió que “la informació sobre els costos de producció, les contribucions públiques i l’eficàcia i la seguretat de les vacunes siguin públiques”. Així que, si pots, signa!

Aquesta pandèmia ha posat de manifest que els nostres sistemes sanitaris no estaven a l’altura. Una gran part d’aquesta incapacitat han sigut els anys de retallades i de privatitzacions. La sagnia permanent dels pressupostos públics està en línia amb les mateixes multinacionals, que no volen donar les patents a la resta del món. Aquesta política ha estat promoguda a Europa per la Comissió, que, sense tenir-hi competència, ha demanat reformes i més reformes. Cal un canvi de 180 graus i cal que la recerca mèdica estigui en mans públiques i sota control social: la vida de milions de persones en depèn. També cal començar a dir, sense tabús, que el sector privat no és el promotor d’innovació, sinó una font de cobdícia i que cal posar en mans públiques tot el sector medicosanitari per planificar les necessitats de la nostra societat.