28/04/2019 | 23:39
Considero que hi ha dues dades rellevants a subratllar d’aquest 28-A. D’una banda, les previsions no són tan catastròfiques com semblava per a les esquerres i els resultats els donen aire per continuar. De l’altra, els electors han donat una dimensió més petita de la prevista per les enquestes a Vox, han fet un espècie de “cordó sanitari” (sobretot si ho comparem amb els vots que té l’extrema dreta en altres països europeus) i això ja ens indica que Espanya no és “fatxa”, com deien alguns.
Ara la pilota està a la teulada del PSOE, que té dues possibilitats de govern. Crec que les condicions objectives perquè l’opció sigui PSOE i Ciutadans són més desfavorables pels dos costats. Per un costat, Ciutadans ha fet una campanya molt contundent contra un govern amb Pedro Sánchez i, a més, li pot interessar més assaltar l’espai del Partit Popular. Per l’altre, els socialistes són més forts quan miren cap a l’esquerra i, en aquest cas, hi ha l’opció de pactar amb Unides Podem i els nacionalistes. A Unides Podem l’havien donat per mort però ha aguantat molt millor del que semblava i pot ser la força decisiva que mantingui Sánchez a l’esquerra, com ha fet en l’últim mandat.
Com a possible soci de Sánchez, també hi ha Esquerra Republicana. A Catalunya els republicans han sabut capitanejar el vot independentista. D’això en faig dues lectures: d’una banda, hi ha part del seu electorat que els votarà sempre malgrat tot el que ha passat. De l’altra, crec que el suport també indica que hi ha gent que vol més pragmatisme i que vol jugar la partida a Espanya. Crec que ERC ara ha de fer-se gran i decidir si vol canviar. Potser ara que la competència amb Junts per Catalunya no serà tan forta -tot i que estic sorpresa que els antics convergents només hagin perdut un escó- ho tenen més fàcil per escollir la via pragmàtica. És l’única manera que els socialistes els tinguin en compte per a alguna possibilitat de govern.
L’altre gran partit d’aquestes eleccions a Catalunya ha estat el PSC. A les anteriors eleccions havia estat En Comú Podem. No em sorprèn que els socialistes hagin sobrepassat els Comuns. Primer, per aquesta dinàmica del vot útil que també hi ha a la resta de l’Estat. Després, perquè el procés ha estat una trituradora per als partits de l’esquerra. Crec que hi ha hagut una dinàmica de traspàs de vots entre aquestes dues formacions. A Barcelona els comuns tenen un projecte fort i els resultats de les generals possibiliten defensar-lo. Finalment, no em sembla que l’escó de Vox a Barcelona sigui molt greu. De fet, té tota la pinta de ser un traspàs d’alguns dels escons que ha perdut el PP, que l’acaba anivellant en nombre de diputats a Catalunya. És el mateix vot de dretes que no marxa d’aquest sector.
