Les pràctiques laborals com un element de la precarietat juvenil

Les persones joves ens trobem travessades per una profunda situació de precarietat. La incertesa de no trobar feina o la inseguretat que les feines que trobem són inestables, parcials, temporals o en condicions d’explotació. Una situació que hauria de fer saltar les alarmes en qualsevol estat que pretengui ser social i democràtic i propugni la igualtat d’oportunitats per a tots els ciutadans.

Aquesta situació de precarietat juvenil no es limita a l’àmbit laboral, sinó que transcendeix en tots els àmbits de la seva existència. Així, la precarietat en què es troba immersa la joventut és total. Un dels elements que contribueixen a augmentar-la o, com a mínim, a mantenir-la i a perpetuar-la és l’existència de les pràctiques laborals, que constitueixen un dels elements essencials de la conjuntura actual.

Les pràctiques laborals no són un invent nou: fa molts anys que existeixen. No obstant això, mai no havien tingut el protagonisme de què gaudeixen actualment de ser com un mecanisme inevitable per inserir-se en el mercat de treball del qual els joves no podem fugir. Un creixement vertiginós que dilata, en condicions de precarietat, l’entrada de les persones joves al mercat de treball.

Aquest mètode es troba estretament vinculat a la mercantilització de l’educació en auge en els últims temps, amb un focus especial en l’ensenyament postobligatori, sobretot l’universitari. Les universitats, i els centres educatius en general, han de posar-se al servei del capital. L’objectiu ja no és la transmissió de coneixement, sinó generar treballadors preparats per entrar al mercat.

Les pràctiques laborals són la frontissa entre la formació i el treball. Una fórmula mixta que permet adquirir experiència laboral posant en pràctica els coneixements adquirits durant l’etapa formativa, els quals consolida vivencialment, i que facilita la transició al mercat de treball. Per desgràcia, el que podria resultar una experiència molt profitosa que millori la incorporació dels joves al mercat de treball sovint acaba esdevenint una experiència d’explotació i d’abús.

La funció de les pràctiques laborals consisteix a adquirir experiència pràctica per trencar el cercle viciós en què els joves no són contractats perquè no tenen experiència, i no tenen experiència perquè no són contractats. Però sovint acaben sent una fórmula més del capitalisme neoliberal per millorar beneficis empresarials a costa de retallar drets laborals.

Més enllà de les mancances i la precarietat, no existeix una inserció efectiva en el mercat de treball després del període de pràctiques, seguint l’estudi realitzat per David Hernando Becas y prácticas no laborales como vía de inserción en el mercado laboral: ¿exclusión social?, una qüestió especialment problemàtica, ja que la raó de ser de les pràctiques laborals és l’adquisició d’experiència i la inserció en el mercat de treball. Es desvirtua així l’essència de les pràctiques laborals si l’únic que aconseguim és forçar els joves a pitjors condicions laborals sense cap contrapartida a canvi.

Els abusos en les pràctiques laborals no només les desnaturalitzen, sinó que desvirtuen el dret del treball

L’ús abusiu de les pràctiques laborals comporta greus conseqüències. Per la banda dels empresaris, perquè fomenta un model neoliberal de reducció de despeses a costa dels més desafavorits i la competència deslleial cap a les empreses que sí que compleixen la legalitat, i genera incentius perquè deixin de fer-ho. I per la banda dels treballadors, perquè constitueix un sistema de relacions laborals en què es neguen als joves alguns dels seus drets laborals més bàsics i se’ls imposen condicions de precarietat molt difícils d’evitar tractant-se de la part dèbil de la relació que té un poder escàs de negociació.

En aquest sentit, també és molt perillós que desapareguin les proteccions socials més elementals en la finalització de la relació laboral. Es garanteix la plena flexibilitat en el contingut de les condicions de treball, però no només això, sinó que, quan aquesta acaba, no hi ha una adequada protecció causal i econòmica. Entre d’altres, no hi ha indemnització ni tampoc prestació per desocupació.

Els abusos en les pràctiques laborals no només les desnaturalitzen, sinó que desvirtuen el dret del treball. En algunes ocasions, com adverteix Ricardo Escudero, de la Universitat d’Alcalá de Henares (UAH), al seu article “Las prácticas no laborales y las becas como mecanismos para favorecer la transición de la formación al empleo de los jóvenes: entre la preparación para la inserción laboral y el abuso” (publicat a l’informe Jóvenes y empleo. Una mirada desde el derecho, la sociología y la economía), les pràctiques laborals passen a ocupar el lloc que correspondria al període de prova, i esdevenen un procés de selecció llarg i incert.

En els sistemes capitalistes, observem l’existència estructural d’una part de la població que resulta excedentària com a força de treball respecte a les necessitats d’acumulació de capital. Una part de la població que és utilitzada per empitjorar les condicions de treball sota la idea que, si no ho fas tu, hi haurà algú que, per desesperació, es veurà disposat a acceptar-ho.

Avui dia, les persones joves hem esdevingut un nou exèrcit de reserva del qual les pràctiques laborals constitueixen un element cabdal de la nostra precarietat. Els elevats índexs d’atur, de pobresa, de parcialitat o de temporalitat de les persones joves ens empenyen a la realització de pràctiques laborals en condicions que no són en absolut desitjables, desesperats per obtenir una experiència laboral que faci possible la nostra inserció en el mercat de treball.

La flexibilització exigida pel mercat de treball neoliberal obliga els joves a l’adaptació de contextos precaris i incerts. Un discurs disciplinari que ens responsabilitza del nostre futur laboral, quan en bona mesura és una situació que s’escapa del nostre control, i fa que ens vegem a nosaltres mateixos com els responsables de la pròpia probabilitat (o no) d’accedir al mercat de treball. Un desequilibri entre allò que creiem controlar i allò que realment depèn de nosaltres, i que comporta processos de frustració que afecten de manera negativa la nostra salut mental.

Renunciem a drets laborals, salaris dignes o condicions de treball adequades, per la necessitat d’acumular mèrits i experiència

Íntimament vinculada a la qüestió de les pràctiques laborals, es troba la idea del capital humà, segons el qual cada individu és propietari i responsable d’un capital que ha de cuidar i fer atractiu, ajustar-lo a les necessitats del mercat i de les empreses, i ha de saber vendre’l per obtenir un rendiment.

Les pràctiques laborals, doncs, són una destinació obligatòria per acumular mèrits i experiència, visibilitzar-se, acreditar-se, crear un perfil professional i una xarxa de contactes. Necessitats i inquietuds que creen una abundant mà d’obra propensa al treball gratuït, interpretat pels joves com una inversió que completa la formació i prepara el terreny per a l’accés competitiu al mercat de treball. Un salari en diferit que es concretarà en el futur. El reconeixement s’interpreta com un element més de la remuneració que justifica renunciar a drets laborals, salaris dignes o condicions de treball adequades, així com la predisposició a l’autoexplotació.

En aquest marc, per a les organitzacions empresarials, el valor de les pràctiques laborals és concedir als joves sense experiència professional l’oportunitat de desenvolupar les tasques d’un treballador, assumint el risc que el rendiment o la productivitat no seran els mateixos i, a canvi, es redueixen les proteccions socials, els drets laborals i les condicions de treball que suposen una despesa per a l’empresa. Aquesta situació contradiu de forma oberta i descarada l’esperit i la finalitat de les pràctiques laborals i provoca que es desplacin les despeses en formació, que anteriorment havien d’assumir les empreses, cap als nous treballadors, que seran ara els responsables de formar-se.

En conclusió, les pràctiques laborals, malgrat tenir la potencialitat de ser un element que serveixi per millorar coneixements, adquirir competències i habilitats i complementar la formació de les persones joves, han acabat esdevenint una font de precarietat, d’abusos i d’arbitrarietats per part de les empreses. Necessitem un replantejament profund del sistema d’inserció de les persones joves en el mercat de treball per assegurar les garanties mínimes en matèria de drets laborals, formació i reducció de la precarietat.

* La versió completa d’aquest article ha sortit publicada a la revista ‘Eines’, de la Fundació Irla (número 45).