Cerca
Opinió

Per què cal un memorial a l’activista Berta Cáceres a Barcelona?

11/09/2018 | 20:00

Aquest article vol oferir quatre motius bàsics amb els quals instar l’Ajuntament de Barcelona a impulsar un memorial en favor de l’activista hondurenya Berta Cáceres, que va ser assassinada el març de 2016. La seva defensa del medi ambient i dels drets de les poblacions indígenes la va portar a protestar contra el projecte de construir la presa d’Agua Zarca (Hondures), però després de diverses amenaces de mort i d’enfrontaments amb l’empresa constructora, va ser assassinada a casa seva.

Perquè sabem que el futur del planeta Terra és el nostre futur

Segons l’informe que acaba de publicar Global Footprint Nerwork, aquest any l’1 d’agost la humanitat ja ha consumit tots els béns naturals – en la lògica mercantil se’ls anomena “recursos”- que el planeta és capaç de regenerar. Dit d’una altra manera, en 2018 la humanitat haurà explotat recursos 1,7 vegades superiors als que la Terra genera en aquest temps.

Aquesta és una de les diferents formes que s’han proposat els darrers anys per expressar gràficament la dramàtica certesa que estem consumint recursos a una velocitat cada cop més superior, alterant els cicles naturals de tots els ecosistemes.

De fet, des de la dècada dels 70 la humanitat ve acumulant el més perillós i indefugible de tots els deutes: el deute amb el planeta.

Cal dir que aquesta cultura de producció i consum, esperonada per l’afany de lucre desmesurat de les elits globals, es reparteix de forma desigual en el món, tenint les monarquies del Golf Pèrsic i els Estats Units en la banda més alta del malbaratament de béns naturals i a alguns països sudamericans i centreafricans en la banda més baixa.

Perquè sabem que la defensa de la vida, els drets humans i les llibertats és la solució, no el problema

La creixent competència pels béns naturals a nivell global està impulsant arreu un increment de la violència contra activistes socials i mediambientals. En paraules del novel·lista peruà Manuel Scorza, una “guerra silenciosa” exercida des dels poders polítics i econòmics, nacionals i transnacionals, per explotar les matèries primeres arrabassant els territoris de les comunitats que hi viuen.

Segons Global Witness, 1.250 activistes pel medi ambient han estat assassinats els darrers 10 anys

L’ONG anglesa Global Witness publica cada any les creixents xifres d’activistes en defensa del territori i el medi ambient assassinats al món. Segons l’informe 2017, van ser 207 persones l’any passat, amb un acumulat de 1.248 persones assassinades els darrers 10 anys.

Però aquests assassinats no són més que la part més visible. La irrefrenable pressió dels negocis extractivistes inclou la deriva cap a règims autoritaris a cada cop més països, el desmantellament de legislacions de protecció dels drets humans i del medi ambient, la utilització de cossos armats públics i privats de seguretat (amb accions violentes emparades o no en la legalitat), la compra de mitjans de comunicació, la corrupció de les institucions polítiques i judicials, etc.

En aquest context les dones que protagonitzen molts d’aquests moviments són doblement atacades, no només pel que fan, sinó també pel que són. Com dones es veuen exposades també a les violències físiques i psicològiques, discriminacions i assetjaments que es dirigeixen contra elles per desafiar les normes patriarcals establertes.

Perquè estimem el que era i el que defensava Berta Cáceres

Per diferents raons, l’assassinat de Berta Cáceres el 3 de març de 2016 va estar un petit punt d’inflexió en la consciència global sobre aquests fenòmens. Va ser com un llampec il·luminant per un instant la negra nit d’indiferència davant del degoteig de tantes morts i injustícies ignorades per l’opinió publicada global.

Com a dirigent del Consejo Cívico de Organizaciones Populares e Indígenas de Honduras -COPINH-, Berta Cáceres, era una dona acostumada a caminar totes les comunitats i paisatges del seu poble lenca, i, a la vegada a participar en trobades i denúncies a nivell nacional i internacional, tant a Amèrica com a Europa. Era una dona connectada a la cultura de la seva gent gran, i, a la vegada, a les inquietuds de les noves generacions d’activistes, rurals i urbanes. Tenia un cor arrelat en l’espiritualitat ancestral del seu poble i, a l’hora, immers en la lluita feminista o la defensa innegociable dels drets la gent LGTBI. Estimava la pau i per això participava activament en el moviment antimilitarista contra les bases dels Estats Units. al seu país i a tota Amèrica.

Per un compromís com a ciutat

És per això que, quan un conjunt ampli i divers d’entitats de Barcelona proposem un memorial a Berta Cáceres al nou Parc de les Glòries, ho fem com un homenatge extensiu, no només a totes aquelles persones activistes que han estat assassinades, sinó també a totes les persones que a tot arreu, inclòs al nostre país, treballen i enfronten riscos i injustícies per les mateixes causes.

“Sabem que un memorial a Berta Cáceres no canviarà res per si mateix. Però serà un símbol”

Volem que aquest memorial compti amb el més ampli suport social i polític possible. No des de la ingenuïtat -sabem que la política ho travessa tot- sinó amb la voluntat que aquest sigui un gest que transcendeixi la jugada política curta o una conjuntura electoral. Un gest endegat des de la ciutadania i que tingui les veïnes i veïns de Barcelona com a protagonista principal.

Les paraules del discurs de Berta Càceres a la recepció del Premi Goldman, en 2015, Berta Cáceres encara ressonen com una mena de testament: “Despertem! Despertem, humanitat, ja no hi ha temps! (…) Construïm societats capaces de coexistir de manera justa, digna i per la vida. Ajuntem-nos i seguim amb esperança defensant i tenint cura de la sang de la terra i dels seus esperits”.

Sabem que un memorial a Berta Cáceres no canviarà res per si mateix. La nostra societat i la nostra ciutat seguiran tenint al davant els mateixos deures, en tots els ordres de la nostra vida. Però serà el símbol d’un compromís, un senyal que Barcelona envia, en primer lloc a si mateixa, de que ho hem entès i volem entomar el repte.

Àlex Guillamon és coordinador de l’ONG Entrepobles

Una mica d'impossible o m'ofego

Agafa aire. Suma't a CRÍTIC ara que fem deu anys!

Subscriu-t'hi!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Habitar' (2024) i un pack de productes de marxandatge

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies