Crític Cerca
Opinió

Què és el Fons Europeu de Defensa i per què no és bo per a la pau

Si el Fons Europeu de Defensa segueix el seu curs, fins al 2027, s'hauran finançat productes relacionats amb la tecnologia militar per un valor de 51.000 milions d'euros

20/06/2019 | 18:41

El nou Parlament Europeu sorgit de les eleccions del 26 de maig hauria de replantejar-se la implementació de l’anomenat Fons Europeu de Defensa, que va ser aprovat el 18 d’abril pel Parlament anterior. Mitjançant aquest Fons es pretén cofinançar (amb càrrec al pressupost de la UE i als pressupostos estatals dels estats membres) projectes de recerca i desenvolupament militars. La indústria europea de seguretat i defensa ha aconseguit així un objectiu que ha perseguit des de fa anys. Aquest sector industrial, a través d’un ‘lobby’ potent a Brussel·les, inspira les polítiques de seguretat i de defensa de la UE. Va aconseguir convèncer els dirigents europeus de la necessitat de donar suport al sector per fer-lo “competitiu i innovador”.

El 2015, la comissària europea de Mercat Intern i Indústria va crear un Grup de Personalitats (GoP) d’assessorament sobre recerca en defensa i va convidar la indústria de defensa a participar-hi. D’un total de 16 membres, 7 eren presidents d’empreses d’armament (Indra, MBA, Saab, Airbus, BAE Systems, Leonardo, Liebherr-Aerospace), 2 eren presidents de centres de recerca militar (Fraunhofer-Gesellschaft i TNO), 1 era el director d’un institut d’estudis internacionals (Finnish Institute of International Affairs) i (només) 6 eren polítics europeus. Aquest GoP va aconsellar la posada en marxa d’un programa de recerca en defensa per consolidar la base tecnològica i industrial de la defensa europea. La Comissió Europea va adoptar les seves recomanacions en aspectes fonamentals com el nivell de finançament, la propietat intel·lectual, un mercat garantit i, des del 2021, un programa de finançament dotat generosament. Aquest va ser l’origen del Fons aprovat per l’Eurocambra anterior poques setmanes abans de les eleccions europees.

La recerca militar serà subvencionada al 100% amb fons de la Unió Europea i també el 20% del desenvolupament de productes

Nihil novum sub sole. Efectivament, el procés descrit és completament anàleg al que, en la dècada passada, va conduir la Unió Europea a aprovar un programa de recerca en seguretat. També llavors es va crear un GoP d’assessorament sobre recerca en seguretat en el qual va participar el sector industrial de seguretat i de defensa. També aquest GoP va suggerir la implementació d’un programa de finançament de recerca en seguretat, que la Comissió Europea va assumir. Cal dir que, des de fa anys, la indústria d’armament ha anat ampliant la seva producció cap a la tecnologia de seguretat i de vigilància. Actualment, a més d’avions o tancs de combat, també fabrica radars, sensors, sistemes de detecció, dispositius de vigilància i d’identificació biomètrica, tecnologia destinada als murs fronterers, etc. D’aquest programa de recerca en van sorgir productes i tecnologia de seguretat, que avui dia les empreses europees del sector ja estan venent, d’una banda, als estats comunitaris que pretenen convertir la UE en una fortalesa contra la immigració (recordem els murs que es construeixen per tot Europa) i, d’altra banda, a tercers països als quals la Unió està externalitzant el control de la immigració.

L’execució del Fons significarà la culminació de la jugada mestra que el sector europeu de defensa i de seguretat ha dut a terme des de la dècada passada. Fons públics subvencionaran la recerca (el 100% dels costos, a càrrec de la UE) i el desenvolupament (el 20%, a càrrec de la UE, i la resta, a càrrec dels estats membres) de productes i tecnologia militar. La indústria de defensa durà a terme aquesta recerca, es quedarà amb la propietat intel·lectual del material i de la tecnologia de defensa resultants i vendrà aquests resultats als estats membres que, segons la regulació del Fons, s’hauran compromès a això.

A manera de preàmbul de la implementació del Fons de Defensa, la Unió Europea ja ha posat en marxa dos programes de finançament, dins de l’actual període pressupostari de la UE, que finalitza el 2020. Són l’Acció Preparatòria sobre Recerca en Defensa (Preparatory Action on Defence Research, PADR), que abraça el període 2017-2019 i el Programa Europeu de Desenvolupament Industrial en matèria de Defensa (European Defence Industrial Development Programme, EDIDP), a desenvolupar el 2019-2020. La PADR finança recerca militar, amb un pressupost de 90 milions d’euros. L’EDIDP finançarà el desenvolupament de prototips, d’equips i de tecnologia, amb un pressupost de 500 milions d’euros. Es tracta, per tant de recursos públics de la UE per a recerca militar.

El text de regulació del Fons de Defensa recull la necessitat d’assegurar el compromís dels estats membres de cofinançar els projectes de desenvolupament

El Fons de Defensa s’integrarà en el Marc Financer Plurianual 2021-2027 de la Unió. Estarà dotat amb 13.000 milions d’euros procedents dels pressupostos comunitaris (una quantia susceptible de ser modificada durant la negociació dels pressupostos de la Unió per al període esmentat). Concretament, 4.100 milions per a projectes de recerca i 8.900 milions per a projectes de desenvolupament de prototips. Però això no és tot: la subvenció dels projectes de desenvolupament sota la cobertura del Fons no excedirà normalment el 20% dels costos subvencionables. La resta anirà a càrrec del finançament estatal dels estats membres. És a dir, que el finançament de la fase de prototips per part del Fons tindrà un previsible efecte multiplicador de manera que la despesa total serà 5 vegades l’aportat pel Fons. El text de regulació del Fons preveu que un dels criteris perquè un projecte sigui subvencionable sigui que les entitats que optin a la subvenció han de demostrar que els costos no coberts pel Fons quedaran coberts per altres mitjans de finançament, per exemple, mitjançant contribucions dels estats membres. El text recull la necessitat d’assegurar el compromís dels estats membres de cofinançar els projectes de desenvolupament. S’estima que la suma dels recursos procedents del pressupost comunitari i dels recursos procedents dels pressupostos estatals dels estats membres sobrepassarà els 50.000 milions d’euros.

En un paràgraf anterior s’ha comentat el compromís dels estats comunitaris d’adquirir els productes resultants dels projectes subvencionats pel Fons. De fet, un altre dels criteris per accedir a les subvencions serà la demostració, per part de les entitats que opten a subvenció, que els estats membres es comprometen a usar o posseir, de manera conjunta i coordinada, els productes o la tecnologia finals.

L’acord preveu que la Comissió nomeni experts independents que l’assisteixin en l’escrutini ètic i en l’avaluació de les propostes. Aquesta llista d’experts no es farà pública, amb la qual cosa no estarà subjecta a control públic. Se seleccionaran a partir de convocatòries dirigides a ministeris de Defensa, organismes governamentals relacionats amb Defensa, instituts de recerca, universitats i indústria de defensa. És a dir, que de nou les empreses del sector de defensa i de seguretat participaran en la presa de decisions que els concerneixen: la selecció dels projectes que elles mateixes presentaran i l’examen ètic d’aquests projectes. D’altra banda, encara que el text de regulació explicita que els experts no avaluaran ni assessoraran sobre matèries respecte a les quals tinguin conflicte d’interessos (en particular, respecte a la seva posició actual), no s’evitarà el fenomen de la ‘porta giratòria’. Un alt càrrec de l’Administració que actuï avui d’expert pot afavorir determinats projectes i ser premiat en el futur per l’empresa beneficiada, ja que no s’estipulen períodes d’incompatibilitat. És ben sabut que el fenomen de la ‘porta giratòria’ està molt més arrelat en l’àmbit de la defensa que en altres sectors industrials.

En circumstàncies excepcionals (sense especificar) es podrà adjudicar finançament de la UE a un projecte sense una convocatòria de propostes

Es confereix a la Comissió l’autoritat en la implementació del programa de treball i en les decisions d’adjudicacions. La Comissió estarà assistida per un comitè compost pels estats membres (“el Comitè”). El Parlament Europeu no participarà en aquesta implementació. El finançament de la Unió s’atorgarà a partir de convocatòries competitives per a possibles propostes. No obstant això, en circumstàncies excepcionals (sense especificar) es podrà adjudicar finançament de la UE a un projecte sense una convocatòria de propostes. No creiem que aquesta sigui la manera òptima d’evitar situacions de corrupció i de privilegis.

Si el Fons Europeu de Defensa segueix el seu curs segons està planejat, entre el 2017 i el 2027 s’hauran finançat la recerca, el desenvolupament de prototips, els assajos, la producció i l’adquisició de tecnologia militar amb fons públics per un valor de 51.000 milions d’euros. I la gran beneficiada serà la indústria europea d’armament. A més, la UE haurà de desviar partides destinades a usos civils cap al Fons de Defensa, si els estats membres no augmenten les seves aportacions al pressupost de la Unió. Si la UE pretén contribuir al benestar dels seus ciutadans i a la pau mundial, dedicar tants diners al sector militar és una de les pitjors opcions possibles.

** Teresa de Fortuny és investigadora del Centre Delàs d’Estudis per la Pau

Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC 'Justícia Global'

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació