Crític Cerca
Opinió

Reflexió, passió, tècnica: quan els escriptors expliquen com fan literatura

02/02/2017 | 20:00

img-20170130-wa0008De la mateixa manera que els aficionats al futbol tenen un entrenador dins seu, els lectors de narrativa també acostumen a ser crítics literaris vocacionals. De vegades, però, resulta saludable escoltar també la veu dels autors i de les autores perquè aporten una visió des de dins dels processos creatius. Oferim tres camins possibles i molt diferenciats. El portuguès Gonçalo M. Tavares (‘Aprender a rezar en la era de la técnica), una de les sensacions de la literatura europea del segle XXI, opta per la provocació revulsiva a través d’un manifest ple d’aforismes (gairebé poètics) sobre el seu ideal d’escriptura. Els assajos de Juan José Saer, en canvi, estan dominats per una veu meditativa, reflexiva. I Isidre Grau, un veterà de les lletres catalanes, aposta per ensenyar-nos amb esperit didàctic la tramoia de la creació de contes per a adults.

Reflexions teòriques d’un mestre de la literatura

portada-el-concepto-de-ficcion_altaL’argentí Juan José Saer va ser el responsable d’obres cabdals de les lletres hispanoamericanes contemporànies com ‘Nadie nada nunca’ o ‘Glosa’. ‘El concepto de ficción’ (Rayo Verde, 2016) aplega pàgines de crítica i reflexió sobre la pràctica literària de compatriotes (Roberto Arlt, Antonio di Benedetto, Juan L. Ortiz) i de narradors estrangers (Witold Gombrowicz, James Joyce). Una anàlisi de ‘La invención de Morel’, d’Adolfo Bioy Casares, li serveix per qüestionar un Borges amb qui l’autor manté una relació respectuosa però amb algunes decepcions. Saer tracta de la literatura pròpia i de la dels altres, des de l’admiració (William Faulkner) i des de la crítica (le ‘noveau roman’ o les novel·les d’Umberto Eco reben alguns dards). Les seves consideracions sobre la novel·la inclouen meditacions brillants sobre la representació de la vida popular… i sobre unes convencions que poden servir de xarxa de seguretat i de vacuna contra el risc. “Matrimonio de fortuna, la narración tradicional, aunque instalada en el error sirve para librarnos del riesgo de un error más grande que pondrá en tela de juicio nuestra vida entera”, afirma.

Manifest d’una acció literària apassionada

978849444098El multipremiat novel·lista i poeta Gonçalo M. Tavares també aposta per fer esclatar dics i ignorar les mesures de seguretat artística: “El llibre ha de ser un perill enquadernat”, escriu. El seu llibre ‘Breus notes sobre literatura-Bloom’ (Edicions del Periscopi, 2016) és un manifest estructurat en forma de diccionari. Admirat per José Saramago o Enrique Vila-Matas, Tavares ofereix fogonades d’un posicionament artístic decidit: defensa la creació i la lectura de literatura com una experiència estrangera, indiciària, incerta i misteriosa. La seva proposta també assenyala què s’ha d’evitar: la narració figurativa i descriptiva, l’obvietat, la lliçó moral, la certesa. L’escriptor ha d’arriscar-se, ha de desafiar el lector. “Cada frase és una oportunitat per iniciar un món”, afirma el portuguès. I cada frase de ‘Breus notes sobre literatura-Bloom’ és una invitació a descobrir obres com ‘Un viatge a l’Índia’, que el mateix autor posa com un exemple (híbrid, és clar, perquè la puresa no existeix) d’aquesta literatura-Bloom que és propòsit, fita ideal i potser inabastable de concisió suggeridora, d’intensitat constant: “L’escriptor-Bloom escriu cada frase com si fos l’última que el lector llegeix”.

La fusteria de contes

0001Si Tavares tendeix a l’abstracció, a la declaració d’intencions que és alhora una forma artística en ella mateixa, Isidre Grau opta per una explicació didàctica de la creació de relats curts a ‘L’arquitectura del conte’ (Godall, 2016). L’autor d’‘Els colors de l’aigua’ usa la seva experiència acumulada com a narrador (ha publicat més d’una vintena de títols) i com a docent (a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, per exemple). També remet, però, al mestratge de Julio Cortázar, d’Ernest Hemingway, d’Horacio Quiroga, d’Edgar Allan Poe o d’Anton Txékhov. Els primers capítols del llibre suposen un enjogassador procés de definició del concepte de conte, a través de comentaris d’alguns d’aquests precedents il·lustres. Posteriorment, s’inclouen set relats (de Karel Capel, Calders, Kafka, els germans Grimm…) que serveixen de referents a través dels quals analitzar els múltiples camins de la creació literària: el tractament del temps, la manera de construir personatges i un llarg etcètera d’aspectes estilístics. Els dies 16 i 18 de febrer, l’Espai Contrabandos acollirà un taller pràctic sobre creació literària amb aquest volum com a material de base.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebràs el llibre 'La revolta de Santa Jordina'

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació