12/07/2018 | 19:00
La decisió del tribunal alemany d’extradir Puigdemont només per malversació i descartar la rebel·lió ha desfermat de nou l’eufòria en el món ‘indepe’. Certament, la decisió representa un cop molt dur a la tesi del jutge Llarena i dóna molts arguments els advocats de les defenses dels presos i exiliats. Però… Pot cantar victòria l’independentisme? És la decisió de Schleswig-Holstein l’estocada definitiva al procés judicial contra els impulsors del referèndum de l’1 d’Octubre?
En el sí de l’independentisme hi ha qui de vegades ha pecat de voler fer Pasqua abans de Rams. Però també hi ha veus que es posen les mans al cap enfront de determinades reaccions eufòriques. “Més dura serà la caiguda”: així va titular la fiscalia l’arxivament del comunicat de premsa amb què va donar a conèixer les querelles per rebel·lió interposades contra Puigdemont i Forcadell el passat mes d’octubre. Hi ha qui encara no ha assumit del tot la potència de l’escenari repressiu derivat de l’1-0. “Puigdemont triomfa una mica”, ha titulat el diari alemany ‘Frankfurter Allgemeine’. Probablement això sigui més acurat.
La clau a partir d’ara: el paper de la Fiscal general de l’Estat
La importància de la decisió de la justícia alemanya té implicacions més enllà de Puigdemont: a escala política, serveix en safata de plata una oportunitat al govern espanyol de Pedro Sánchez per “desescalar” el conflicte si realment aquesta és la seva voluntat. El govern del PSOE ha pres decisions que, des del seu punt de vista, van en aquesta direcció –com, per exemple, l’apropament dels presos. Però al cap i a la fi, l’acostament no ha suposat més que complir la normativa penitenciària. I al mateix temps, el PSOE segueix mantenint que cal modificar el delicte de rebel·lió per “adaptar-lo a les noves situacions i actors”. Ara, després de la decisió de Schleswig-Holstein, arriba l’hora de la veritat.
Després que Llarena hagi culminat la instrucció, les diferents acusacions hauran de presentar ben aviat les seves qualificacions provisionals. En l’escrit d’acusació hauran d’explicar quins són els delictes que, a parer seu, s’han produït en el marc de la causa. I en aquest punt és quan la Fiscalia tindria una oportunitat per repensar-se –si volgués- l’acusació inicial de rebel·lió, que és el principal argument per mantenir a presó els ‘Jordis’, els consellers i la presidenta del Parlament.
La Fiscalia té una oportunitat per repensar-se –si vol- l’acusació inicial de rebel·lió
Fins a quin punt el govern del PSOE pot influir –si ho volgués– la decisió del ministeri fiscal? La fiscalia és formalment un òrgan independent del govern. Però el fiscal general de l’Estat, que en defineix les línies mestres, el nomena l’executiu. El govern de Pedro Sánchez va designar per al càrrec María José Segarra, exfiscal en cap de Sevilla i membre de la Unió Progressista de Fiscals. El seu perfil és, sobre el paper, menys dur que el del difunt fiscal Maza, que va iniciar el procés contra l’1-0.
És obvi que decisions de la fiscalia no passen per consell de ministres però és evident que el procés per l’1 d’Octubre s’ha convertit en un judici d’Estat. De fet, la querella que el va iniciar va ser signada pel llavors fiscal general Maza. Per tant, seria lògic que la fiscal general de l’Estat hi tingués alguna cosa a dir. En la seva compareixença al Congrés fa pocs dies, Segarra va afirmar que no s’havien de descartar canvis en la posició de la fiscalia sobre el judici de l’1 d’Octubre.
No hi hauria res que impedís a Llarena acceptar la llibertat dels presos a l’espera de judici, segons les defenses dels acusats
Hi ha un factor important: la situació de presó provisional podria variar en cas que en les seves conclusions la fiscalia optés per no acusar pel delicte de rebel·lió o el mantingués però rebaixés substancialment la petició inicial de 30 anys de presó. Això faria més difícil per a Llarena seguir justificant la situació l’empresonament. De fet, si de debò hi hagués una voluntat de començar a retornar el conflicte al terreny estrictament polític, la mateixa Fiscalia, si volgués, en el seu escrit d’acusació podria sol·licitar la llibertat sota fiança a l’espera de judici. Però fonts de les defenses recorden que la decisió sempre està en mans dels jutges i que tampoc ara hi hauria res que impedís a Llarena acceptar la llibertat dels presos a l’espera de judici.
Els escrits d’acusació, segons apunten a CRÍTIC fonts de la defensa dels acusats de l’1-0, es presentaran probablement el mes de setembre. Les setmanes que resten fins a l’agost, les parts encara s’hauran de posicionar sobre si el sumari està ben conclòs o no. I el mes d’agost no és hàbil per realitzar actuacions (tot i que el Suprem podria habilitar-lo excepcionalment, una opció que ha estat sobre la taula).
Hi ha opcions que la Fiscalia modifiqui la seva posició?
Fonts de la defensa dels acusats expliquen a CRÍTIC que, sabent com procedeix en altres processos d’envergadura similar, és “poc probable” que si s’ha de produir una rebaixa en les peticions, s’esdevingui en la fase de qualificacions. Un altre tema seria que es pogués produir més endavant: a l’hora d’elaborar les conclusions del judici. Aquest és un escenari que tampoc es pot descartar.
La Fiscalia no és l’única acusació personada amb la causa que té vinculació amb el govern espanyol: també hi ha l’advocacia de l’Estat
Tàcticament, segons aquestes fonts, la fiscalia hi té més a guanyar si s’espera a aquesta fase per modificar les seves peticions. Hi ha diverses raons que ho explicarien: d’una banda, guanyaria temps per veure com evoluciona el context polític. De l’altra, posaria més pressió a l’independentisme. I en el rerefons hi hauria una tercera qüestió: la possibilitat d’un possible pacte amb alguns dels acusats per, bo i admetent el delicte, pactar una pena menor. Un fet que va ser apuntat per l’advocat de Toni Comín, Gonzalo Boyé, en una entrevista a Vilaweb. Lletrats com Andreu Van den Eynde (que porta la defensa dels encausats d’ERC) o Jordi Pina (advocat de Rull i Turull) han negat públicament que estiguin negociant pactes.
Al marge d’això, cal tenir en compte que la Fiscalia no és l’única acusació personada amb la causa que té vinculació amb el govern espanyol. També hi ha l’advocacia de l’Estat, un organisme que penja directament del ministeri de Justícia. L’advocacia es presenta com a acusació en causes en què hi ha risc pel patrimoni de l’estat o quan el govern pot ser víctima d’algun delicte. Segons apunten fonts de la defensa, durant el procés “han tingut un paper de convidat de pedra i s’han anat adherint a les tesis de la fiscalia”. Però per la seva dependència directa del govern, el seu posicionament sobre el delicte de rebel·lió en les qualificacions provisionals serà indicatiu de la voluntat del PSOE de rebaixar o no la tensió judicial. En aquest cas no hi hauria excusa possible.
Puigdemont es pot deslliurar de la presó si és extradit?
Serà extradit finalment el president Puigdemont? La decisió del tribunal encara pot ser recorreguda per les defenses. Al mateix temps, el Tribunal Suprem estudia opcions com recórrer la decisió de la justícia alemanya davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, la qual cosa dilataria més el procés. Fins i tot hi hauria l’opció que Llarena finalment rebutgés l’entrega només pel delicte de malversació, com apuntava ahir Ernesto Ekaizer al diari ‘Ara’. Per tant tot és obert i ningú té una bola de vidre per saber què passarà. Però si finalment és enviat a Espanya –encara que sigui només per ser jutjat per malversació– en l’actual context l’expresident podria acabar ingressant a la presó.
Un escenari en què Puigdemont acabés ingressant a presó no hauria de ser menystingut
El delicte de malversació contempla penes d’entre 2 a 6 anys, ampliables a vuit si s’ha causat “un greu dany” sobre el servei públic. Tot i que no és tan greu com una pena de 30 anys per rebel·lió, n’hi hauria prou per sol·licitar la presó preventiva. A més, cal tenir en compte que en el cas de Puigdemont la justícia espanyola consideraria amb tota probabilitat que hi ha un risc de fuga acreditat que justificaria l’ingrés en un centre penitenciari. ‘El Mundo’ apuntava ahir altres opcions: que Puigdemont acabés burlant la presó restituint econòmicament el que hauria malversat.
Quan Puigdemont arribi a Espanya (si finalment ho fa), s’haurà d’instruir una causa contra ell. Aquest procés requerirà el seu temps. Difícilment s’executarà l’extradició per celebrar el judici al cap de pocs dies. Un escenari en què Puigdemont acabés ingressant a presó no hauria de ser menystingut, tot i que de vegades no és pres en consideració en determinats espais del sobiranisme abonats a l’eufòria i els dies històrics. L’impacte d’un president de la Generalitat entrant a presó tindria unes conseqüències polítiques avui encara difícils de calcular.
