25/05/2015 | 08:00
La victòria d’Ada Colau i Barcelona en Comú fa entrar la capital catalana –i, de retruc, el país sencer– en territori desconegut. Mai en els últims 40 anys un partit de matriu rupturista havia assolit el poder en una gran capital a Catalunya. Hauríem de retrocedir als anys trenta del segle XX per trobar-nos amb una situació similar. Barcelona en Comú ha aconseguit la fita a partir de tres premisses: l’aposta per un front ampli d’esquerra popular que ha unit de la socialdemocràcia a l’esquerra alternativa, la visualització de la figura del canvi en la personalitat d’Ada Colau i una anàlisi del moment polític basada en una tesi similar a la de Podem, l’existència d’una finestra d’oportunitat per prendre el poder institucional. Els resultats demostren que no s’equivocaven.
Ada Colau ha guanyat les eleccions amb 11 regidors i serà alcaldessa en ser la llista més votada. La governabilitat de la ciutat serà complexa, però menys del que podria semblar en primera instància, perquè amb els resultats a la mà no hi ha cap majoria alternativa de 21 regidors que pugui qüestionar-la. Tot i això, governar no serà fàcil per a Barcelona en Comú. La victòria de Colau es dóna en una situació d’extrema fragmentació. L’Ajuntament està més dividit que mai. En la legislatura anterior, CiU en va passar de tots colors per governar amb 15 regidors, 4 més que la segona força. Ara BeC té tan sols un regidor més que CiU.
Les aliances més lògiques de Barcelona en Comú se situen també a l’esquerra. Una hipotètica aliança amb la CUP i amb ERC pot fer més fàcil la gestió del dia a dia municipal. Tot i això, les dues formacions independentistes no vendran fàcilment el seu suport, i més si Colau segueix tenint un posicionament tebi amb la qüestió nacional. En aquest sentit, a Ada Colau se li presenta un primer problema: com pensa tirar endavant la consulta sobre l’adhesió de Barcelona a l’Associació de Municipis per la Independència?
Guanyar eleccions o guanyar el poder
De les eleccions d’avui, en surt reforçada també ICV-EUiA, que a Barcelona s’ho va jugar tot en l’aposta per les confluències i ha assolit el govern. Sens dubte, ara els ecosocialistes miraran de fer servir la seva força i influència en el si de l’estructura del govern municipal de Barcelona. I és que és ara quan comença el repte més important d’Ada Colau i del nucli impulsor de Barcelona en Comú: guanyar de debò la ciutat de Barcelona. Perquè una cosa és guanyar unes eleccions, i una altra de molt diferent guanyar el poder. Colau s’enfrontarà a diversos reptes, tant interns com externs. La gran pregunta serà si podrà fer polítiques realment trencadores o, per contra, el govern de Barcelona en Comú esdevindrà una mena de reedició del tripartit d’esquerres que va governar la ciutat des del final de la dictadura fins al 2011. Hi haurà marge per fer polítiques de canvi? Podrà imposar-se la política transformadora al pragmatisme i al tecnicisme dels despatxos? En aquest sentit, els 100 primers dies seran clau per veure si el canvi es visibilitza.
Més enllà de Barcelona, i pensant en el setembre, l’escenari es mostra absolutament obert. Les forces d’esquerres partidàries del dret a decidir han superat el milió de vots a Catalunya i són en aquests moments el bloc hegemònic a escala municipal. El sobiranisme, si és intel·ligent, haurà de redefinir el seu discurs per integrar també els anhels de canvi que formacions com Barcelona en Comú representen. No és una anècdota que hagi esmentat la qüestió del dret a decidir de forma molt explícita en el seu primer discurs en saber-se guanyadora. Al mateix temps, l’auge de la CUP i d’Esquerra arreu del país anticipen una onada: el sobiranisme vira de forma explícita cap a l’esquerra, com ja es va intuir el 2012.
