21/08/2015 | 18:09
És correcte que CiU, ERC i CUP vulguin dur a votació l’adhesió de Barcelona a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Hi ha un rerefons electoral clar (Trias no va voler dur el tema al plenari durant els quatre anys que va governar perquè, segons deia llavors, no hi havia garanties que tirés endavant) però en tot cas és políticament legítim i resulta rellevant, en el marc del procés sobiranista, que Barcelona defineixi si vol ser o no en aquesta entitat.
Una altre tema, però, és si és intel·ligent en una clau independentista forçar aquest debat en l’actual context. Si es du a un plenari, l’adhesió de Barcelona a l’AMI no està ni molt menys garantida. Dependrà dels vots de Barcelona en Comú. Com que BComú representa moltes sensibilitats (favorables, indiferents o contràries a la independència) aquesta formació duia al programa el projecte de realitzar una consulta sobre l’adhesió (municipis governats per CiU, com Almatret a Lleida, també ho han fet). Aquesta consulta no s’ha fet encara. Sense consulta prèvia, si es força una votació al ple, també seria legítim i lògic que Barcelona en Comú s’abstingués.
Si BComú s’absté en bloc, Barcelona no serà a l’AMI perquè CiU, ERC i CUP no sumen majoria absoluta al consistori. Si BComú decideix donar llibertat de vot als regidors, tampoc és segur que els números surtin, i més si tenim en compte que dels deu regidors del grup de CiU a l’Ajuntament (sí, CiU sembla que encara existeix a Barcelona) hi ha una regidora d’Unió que s’abstindrà. Com a mínim quatre dels onze regidors de BComú hi haurien de votar a favor per sumar-ne 21. Tot plegat és molt fràgil, i més en un context en que molta gent a BComú, encertadament o no, considera que la petició de realitzar el ple ara està motivada només per una clau electoral.
Qui perd i qui guanya amb el debat de Barcelona i l’AMI?
Li surt a compte al l’independentisme arriscar-se a perdre la votació per l’adhesió de Barcelona a l’AMI a pocs dies del 27S? En cap cas. Que la capital de Catalunya decidís no adherir-se a l’AMI seria un revés per al sobiranisme i reforçaria la idea de la Catalunya dual. En aquesta clau, l’estratègia de forçar la votació a les portes del 27S sense tenir garantit l’èxit del ‘sí’ és poc intel·ligent per part de l’independentisme.
Qui surt beneficiat de l’actual context? Només CiU, que té com a objectiu bàsic forçar les contradiccions de BComú en l’àmbit nacional. És el relat pel que aposta CDC i els principals creadors d’opinió sobiranistes en el marc del 27S: no es busca eixamplar els marges de l’independentisme, sinó atacar l’esquerra pel dret a decidir que representen espais com BComú o Catalunya Sí que es Pot. A curt termini, aquesta estratègia li pot servir a Junts pel Sí (coalició de la que participa CDC) per guanyar les eleccions de setembre. Però no serveix per convèncer més gent ni per construir majories àmplies.
Quins són els escenaris possibles a partir d’ara?
N’hi ha com a mínim tres.
1) La votació sobre l’AMI arriba al ple abans del 27S. Els independentistes perden o guanyen depenent del que decideixi BComú. És un escenari arriscat. Ara com ara, BComú té pocs incentius per sumar-se a qualsevol acord amb CDC.
2) BComú acorda amb CiU, ERC i la CUP fer la consulta per l’adhesió a l’AMI abans del 27S. Seria una bona jugada política que reforçaria el 27S en la clau del dret a decidir. Però seria complicat de gestionar tècnicament i també políticament, perquè tot indica que Convergència s’hi oposaria ja que suposaria cedir la iniciativa política a BComú en matèria nacional.
3) Supeditar l’adhesió de Barcelona a l’AMI al que passi el 27S, en la línia del que proposava Eduard Voltas en aquests tuits. És a dir: es postposa la votació fins després de les eleccions. Si el 27S les formacions partidàries de l’adhesió a l’AMI superen el 50% dels vots, es convoca un ple i els regidors de BComú dónen suport a l’adhesió. Hi hauria opcions que Junts pel Sí i la CUP superessin el 50% dels vots a Barcelona? En les eleccions de 2012, CiU, ERC, CUP i Solidaritat van treure el 47,4% dels vots a la ciutat. A les europees de 2014, en què no es presentava la CUP, ERC i CiU van treure el 42,7% dels vots.
Si CiU, ERC, CUP i BComú acordessin aquesta (amb perdó) tercera via, hi ha qui podria dir amb raó que BComú estaria avalant el caràcter plebiscitari del 27S. Voldria dir això que BComú i Ada Colau avalen l’estratègia d’Artur Mas i CDC? No necessàriament. L’escenari plebiscitari, agradi més o menys, a hores d’ara no només és patrimoni de CDC sinó que també el defensen ERC i la CUP, formacions amb les que BComú pretén arribar a acords. En aquest sentit, avalar ni que sigui indirectament el caràcter plebiscitari del 27S pot ser un gest que també podria tenir contrapartides en clau de governabilitat a Barcelona. Si ens posem barrocs, una fórmula imaginativa seria que, en un escenari de victòria independentista el 27S a Barcelona, BComú no votés en bloc a favor de l’adhesió a l’AMI, sinó de forma proporcional als resultats del 27S. I en tot cas, al final cal recordar que la votació no seria per trencar Espanya, sinó per adherir-se a una associació de municipis.
Passi el que passi, però, el debat sobre l’adhesió a l’AMI no deixa de ser una prova més de la capacitat de CDC per marcar l’agenda i les dinàmiques del global del sobiranisme. I així serà, mentre l’independentisme d’esquerres no recuperi la iniciativa ideològica i política.
