Cinc conseqüències catalanes dels resultats del 20-D

Les eleccions del 20 de desembre ens deixen un escenari espanyol completament trencat. El PP no té possibilitat d’articular una majoria estable amb Ciutadans. A l’esquerra, un hipotètic pacte entre el PSOE i Podem dependria del suport dels sobiranistes catalans. Mai el Congrés espanyol s’havia enfrontat a un context tan plural i de complexa gestió. A priori es dibuixen tres escenaris: impossibilitat d’acord i noves eleccions (cosa que no es pot descartar a hores d’ara), govern de “gran coalició” (amb el PP al capdavant i el suport o els abstencions de PSOE i C’s) o pacte de les esquerres amb els sobiranistes i en concret amb ERC i Democràcia i Llibertat, perquè els números, per la banda basca, no acaben de sumar.

Més enllà d’això, la lectura dels resultats a Catalunya ens deixa amb algunes conclusions bàsiques. En un moments de boira baixa a Madrid i Barcelona, aquestes serien les cinc conseqüències catalanes del resultat del 20-D.

La governabilitat d’Espanya depèn de 17 diputats independentistes

PP i C’s sumen 163 diputats, i el PSOE, Podem, les confluències i IU en sumen 161. En aquest marc, els 17 diputats independentistes al Congrés esdevenen claus. L’independentisme hauria de ser conscient d’aquesta força i posar la pilota a la teulada de Pedro Sánchez: suport a un govern d’esquerres a Espanya només a canvi del referèndum (i res més que un referèndum).

ERC ha descartat aquest escenari d’entrada. Mas, més intel·ligent, va deixar ahir oberta la porta. Podem i els seus aliats haurien de jugar fort a defensar el tema del referèndum, per dos motius: 1) els ha donat molts vots a Catalunya 2) ara com ara, a vint diputats de diferència, Podem no té cap incentiu per investir un Sánchez i un PSOE decadents, en el marc d’una legislatura que podria ser curta. Pablo Iglesias ha marcat el referèndum com una línia vermella, una actitud proactiva que sovint genera gran incomoditat en part de l’independentisme, que basa el seu discurs en la idea que amb Espanya “no hi ha res a fer”. Un discurs a la defensiva que caldrà revisar.

El PSOE, doncs, té poques opcions: o referèndum, o la dolorosa tria entre cavar la seva pròpia tomba pactant amb el PP o anar a unes eleccions que també poden enterrar-lo. Fins ara, el PSOE ha descartat qualsevol pacte per investir Rajoy, però tot podria canviar si aparegués un candidat alternatiu que, recordem-ho, no caldria que fos diputat.

Victòria dels Comuns: pren forma una nova esquerra catalana

En Comú Podem ha aconseguit un resultat històric per a l’esquerra catalana, superant els 927.000 vots i guanyant amb força a totes les ciutats grans de l’àrea metropolitana a excepció de Sant Cugat. La victòria dels Comuns és clara a la ciutat de Barcelona, on suma 218.000 vots, 42.000 més dels que va treure Ada Colau a les municipals i 10 punts per sobre del resultat d’ERC, segons força a la capital catalana en les eleccions del 20-D.

Comença així a configurar-se una nova hegemonia a l’esquerra, propulsada sobre el carisma de Colau, amb un pes molt important dels moviments socials i amb un bastió importantíssim de poder: l’Ajuntament de Barcelona. És una notícia de regust agredolç per ERC, que pretenia liderar aquesta hegemonia d’esquerres i que veu com els Comuns prenen la davantera. També la CUP ha de reflexionar sobre què hauria pogut passar (i què no) en cas d’haver-se acabat integrant (i condicionant amb força des de l’inici) la confluència de Barcelona en Comú. El ‘no’ de la CUP a anar amb Colau és un dels moments claus a revisitar de la política catalana dels últims dos anys, juntament amb la consecució de Junts pel Sí i l’aval ‘cupaire’ al “nou 9-N”.

Tanmateix, el que alguns denominen ‘colauisme’ seria intel·ligent si no fes una lectura excessivament triomfalista dels resultats del 20-D. Si posem les dades en perspectiva, en el global català, En Comú Podem ha superat lleugerament en vots el resultat del pitjor PSC de 2011 i es queda molt lluny dels grans resultats històrics del socialisme català (1,6 milions de vots el 2008). EL PSC, un partit antic, desgastat i afectats per anys de gestió i presumptes casos de corrupció segueix conservant una força importantíssima a Catalunya: 589.000 vots, a tocar d’ERC.

El ‘sorpasso’ d’ERC a Convergència: es consolida el gir a l’esquerra en l’independentisme

S’ha dit poc, però el cert és que a la victòria incontestable d’En Comú Podem, que incorporava el referèndum com a element central, s’hi suma el fet que ERC ha superat Convergència en vots i escons. És el segon cop que això passa a nivell català, després de la victòria d’ERC a les eleccions europees de 2014.  Cal tenir en compte que CiU ve de guanyar les eleccions espanyoles a Catalunya: en els comicis de 2011, la candidatura encapçalada per Duran i Lleida va guanyar les eleccions amb un milió de vots, i ara s’enfonsa fins a la quarta posició en el global català, perdent pràcticament la meitat dels vots.

Els resultats fan molt difícil que ERC vulgui reeditar Junts pel Sí en unes hipotètiques noves eleccions catalanes. Surt reforçada la tesi exposada per Junqueras la setmana passada, en el sentit que Junts pel Sí va ser un error. Tanmateix, el resultat de Democràcia i Llibertat, posat en el seu context, tampoc és tan dolent per a Convergència, a qui algunes enquestes donaven resultats molt pitjors. Els resultats tampoc són tan dolents com per condicionar necessàriament un pas al costat de Mas en les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP.

El veto de la CUP a Artur Mas, reforçat

Els resultats electorals d’ahir reforcen els espais que, en el sí de la CUP, aposten per mantenir el veto a la figura d’Artur Mas i, sí cal, anar a eleccions. La lectura que la CUP ha fet del resultat va en aquest sentit: en un comunicat emès ahir mateix, interpretava els resultats del 20-D com una evidència del “viratge” dels votants independentistes cap a l’esquerra, i emplaçava Convergència a proposar un candidat alternatiu a Mas.

Tanmateix, és molt improbable que això passi, perquè Mas és, ara com ara, l’únic actiu de Convergència en un context de forta davallada. Per tant, tot dependrà del que l’assemblea de la CUP decideixi el proper 27 de desembre. En cas que el resultat sigui favorable a la investidura, la CUP correrà el risc de deixar un ampli marge a l’esquerra sobiranista per als ‘Comuns’, força clarament emergent. En cas que decideixi no investir i finalment hi hagi eleccions, caldrà veure també quin paper juga l’espai dels Comuns en uns hipotètics comicis al Parlament.

L’ombra de Ciutadans farà menys por al sobiranisme

Els resultats de Ciutadans arreu de l’Estat espanyol són molt més pobres del que indicaven les enquestes i la presència mediàtica d’Albert Rivera. A Catalunya, els resultats de la formació que liderava Juan Carlos Girauta són especialment pobres si els comparem: 489.000 vots,  el que suposa la pèrdua de 247.000 vots repsecte les eleccions del 27-S, fa només tres mesos.

Es produeix així un fenomen interessant: Ciutadans, partit nascut a Catalunya però amb vocació estatal, ha tret millor resultat en unes eleccions catalanes que en unes eleccions espanyoles. El resultat rebaixa molt les expectatives electorals de Ciutadans el mes de març, sobretot si les eleccions no es plantegen amb un caràcter plebiscitari sinó amb múltiples vectors en disputa, i matisa un dels principals arguments dels qui consideren que és millor investir Mas que anar a eleccions.

I a tot això, Duran i Lleida… Podrà viure amb el sou de professor?