16/09/2014 | 20:10
El deute de la Generalitat amb la gran banca és un problema de primer ordre tot i no trobar-se inserit en l’agenda mediàtica. La submissió dels poders públics al capital financer s’ha traduït en els últims temps en l’adopció d’una sèrie de mesures legislatives —tant a Catalunya com a l’Estat espanyol— que prioritzen el pagament del deute a qualsevol altra mesura, encara que d’això se’n puguin ressentir sectors tan sensibles com la sanitat o l’educació. Per això a CRÍTIC hem decidit néixer posant l’accent en aquesta problemàtica, i fent-ho a partir de la publicació d’unes dades fins ara inèdites: el deute de la Generalitat amb la banca, detallat partida per partida i entitat per entitat. Fins ara, la Generalitat s’havia negat a fer públic el detall del deute repartit per bancs. De tot plegat se’n poden extreure moltes conclusions. En tot cas, apuntem cinc mesures que la Generalitat, si s’ho proposés, podria prendre ara mateix sobre el deute amb la banca:
Transparència total
Les dades amb les quals avui obrim el primer reportatge de CRÍTIC són d’interès general i haurien d’estar disponibles per a la consulta ciutadana. Malauradament, no és així. La Generalitat s’ha negat a facilitar-les amb l’argument que és una informació que afecta tercers. L’interès informatiu de les dades, però, és inqüestionable. Els ciutadans tenim dret a saber qui són els principals creditors de l’administració pública catalana, més encara quan en alguns casos es tracta d’entitats rescatades amb diners públics. El Govern ha fet passos importants en matèria de transparència els últims anys, però en cal encara més.
Auditoria del deute
Vista la situació crítica del moment, és imprescindible que la Generalitat engegui com més aviat millor una auditoria sobre el deute, amb l’objectiu de determinar si en algun cas concret podria ser considerat il·legítim o odiós segons criteris internacionals. I, en cas que així sigui, estudiar seriosament quines opcions d’impagament o de quitança hi ha. Aquesta auditoria hauria de comptar amb la participació de la societat civil i d’experts de sensibilitats plurals. Processos realitzats per països com l’Equador poden ser un exemple a tenir en compte.
Moratòria immediata en el pagament d’interessos
També seria lògic, vista la situació crítica que passa el país, que la Generalitat decretés una moratòria en el pagament dels interessos dels crèdits a retornar a aquelles entitats que han rebut diners públics en format de rescat bancari. No seria la solució definitiva, però alleugeriria l’asfíxia. La conselleria dels interessos del deute és la tercera en volum per darrere de sanitat i d’educació. Aquesta moratòria es podria aplicar sobre els crèdits a curt o llarg termini que la Generalitat ha de retornar a Catalunya Caixa (669 milions d’euros) o a Bankia (810 milions). Si tots ens hem d’estrènyer el cinturó, la banca també, i més si parlem d’entitats rescatades amb diners del contribuent. A l’hora, tampoc no estaria fora de lloc, per interès nacional, aplicar aquesta moratòria a la principal entitat bancària catalana: CaixaBank. En moments excepcionals, mesures excepcionals.
L’ICF ha de ser el banc públic català
És urgent accelerar el procés de conversió de l’actual Institut Català de Finances (ICF) en una banca pública catalana que sigui conduïda sota criteris ètics i solidaris i faciliti líquid a l’economia productiva no especulativa. Aquest punt és imperatiu, més quan es troba inclòs en el Pacte per la Llibertat, l’acord signat entre CiU i ERC pel qual el president Mas va ser investit president. La previsió de la Generalitat és que la transformació culmini el 2015, i no seria sobrer plantejar també fins a quin punt convindria que el renovat ICF fos l’embrió d’un banc central d’una hipotètica República Catalana. No sabem si un futur Estat català podrà ser dins o fora de la UE, i cal estar preparat per a qualsevol context.
Derogar la Llei d’estabilitat pressupostària
El PP i el PSOE van posar-se d’acord a l’agost de 2011 per modificar la sacrosanta Constitució espanyola per formalitzar que el pagament del deute als bancs passés per sobre de qualsevol altra prioritat. A partir del 9 de novembre, en cas que s’enceti un procés constituent que doni lloc a una República Catalana, seria necessari tenir en compte que la constitució del futur estat hauria d’evitar la supeditació de l’actual Constitució espanyola al retorn del deute. Aquí no s’hi val a aplicar el dogma de “Primer la independència i després ja veurem”. Un primer pas seria que el Parlament derogués de forma immediata la Llei d’estabilitat pressupostària de 2012, aprovada per CiU, pel PP i pel diputat Joan Laporta, i que fixa unes condicions draconianes pel que fa al dèficit públic.
