Crític Cerca
Opinió
Roger Palà

Roger Palà

Periodista i editor de CRÍTIC

Crisi al Govern: en surt Convergència, hi entra Convergència

El nomenament de Ramon Tremosa com a conseller d'Empresa és un torpede a la línia de flotació de l'estratègia social d'ERC i una provocació als Comuns, que van aprovar els pressupostos de la Generalitat

03/09/2020 | 20:39

El nou conseller d'Empresa, Ramon Tremosa, durant l'acte de presa de possessió amb Quim Torra. Foto: Pau Cortina / ACN

Quim Torra ha desvinculat la remodelació del Govern català de la crisi oberta dins de l’espai de Convergència. Un conflicte entre diferents faccions que dilluns passat, amb l’anunci de Carles Puigdemont que deixava de militar al PDECat, va culminar en una escissió en dos partits que són, a la vegada, Convergència: la Convergència de Puigdemont i la Convergència del PDECat, que reivindiquen per a si la marca de Junts per Catalunya. La consellera d’Empresa sortint, Àngels Chacón, era l’única del Govern que seguia alineada amb la Convergència del PDECat, i la seva destitució ha estat interpretada per aquest espai com una purga política.

La remodelació del Govern serà llegida pels altaveus del puigdemontisme com un gest d’autoritat i una forma de marcar distàncies amb Convergència Democràtica de Catalunya, un partit del qual ara ningú no vol sentir a parlar. Passa, però, que els consellers que han deixat el Govern eren consellers de Convergència o estretament vinculats a Convergència, i els qui ara ocuparan les conselleries d’Empresa, de Cultura i d’Interior segueixen sent, bàsicament, consellers de Convergència o estretament vinculats a Convergència. De fet, alguns d’ells tenen una estreta filiació ja no amb el PDECat o amb Junts per Catalunya, sinó amb la coalició Convergència i Unió.

Fem una mica de memòria històrica: el nou conseller d’Empresa, Ramon Tremosa, va ser escollit eurodiputat per CiU en dues ocasions, el 2009 i el 2014. De fet, va ser eurodiputat molt abans del gir sobiranista, quan la CiU de Mas i de Duran i Lleida va pactar amb el PP els pressupostos de la Generalitat després de la desfeta del tripartit. Àngels Ponsa no representaria precisament la renovació de l’espai sobiranista: ha estat diputada per Convergència o els seus partits successors del 2011 al 2017, i abans havia estat tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de Sant Cugat entre el 1995 i el 2003 durant els governs de CiU, a part d’ocupar càrrecs per CiU en diverses administracions. Miquel Samper, nou conseller d’Interior, ha estat presentat en primera instància com un advocat de prestigi, però va ser candidat per CiU a l’alcaldia de Terrassa el 2015, diputat de CiU del 2015 al 2019 a la Diputació de Barcelona, i persona pròxima a Germà Gordó, exsecretari del Govern i exconseller de Justícia per CiU.

Artur Mas i Ramon Tremosa durant una campanya de les eleccions europees. Foto: CDC

Tremosa: la dreta independentista es reforça al Govern

El nomenament més rellevant de Torra, per la càrrega política de profunditat que incorpora, és el de l’economista Ramon Tremosa, provinent dels sectors de l’independentisme liberal que, durant la fase final del tripartit, van carregar durament contra ERC després d’haver-hi flirtejat. El seu nomenament és un torpede a la línia de flotació de l’estratègia d’ERC, que busca marcar perfil social amb Pere Aragonès a Economia o Chakir el Homrani a Treball i Afers Socials. A un altre nivell, també és una provocació als Comuns, que van aprovar els pressupostos de la Generalitat amb la condició que es convocarien eleccions al més aviat possible.

La trajectòria de Tremosa sempre ha estat vinculada a l’independentisme més crític amb els republicans pels seus pactes amb l’esquerra. Durant el tripartit, l’avui conseller s’havia destacat per la seva posició contra l’Estatut amb la plataforma Economistes pel No, però poc després, en un gir malabarista d’aquells que a Catalunya sembla que no tenen cap cost polític, va acabar fitxant per la CiU d’Artur Mas, justament el partit que poc abans havia acabat pactant un Estatut rebaixat amb el Govern de Zapatero, mentre que ERC va inclinar-se pel ‘no’ en solitari. Són coses que ara la gent no recorda, però que cal tenir una mica presents.

Membre fundador del Cercle d’Estudis Sobiranistes, que van impulsar Alfons López Tena i Hèctor López Bofill, i que acabaria convertint-se en un lobby d’allò que avui alguns anomenen l’independentisme hiperventilat, Tremosa, tal com va publicar ‘El Punt Avui’, va ser sondejat en el seu dia per Joan Carretero per liderar la llista de Reagrupament a Catalunya, però el seu fitxatge europeu el 2009 va frustrar l’operació. La seva proximitat amb els ‘reagrupats’, però, era notòria, i la formació va acabar fent campanya per la seva candidatura el 2014.

Del pas de Tremosa per Europa n’ha quedat en la memòria sobretot la seva complicitat amb Oriol Junqueras i Raül Romeva, llavors eurodiputats d’ERC i d’ICV-EUiA respectivament. En un moment, això sí, en què Junqueras i Romeva eren versos lliures o independents en el si dels seus partits. Però el cert és que en tota la seva trajectòria s’ha caracteritzat per les seves posicions de dreta, tant al Parlament Europeu com als mitjans de comunicació. El 2009 mateix va encetar l’era de l’austeritat europea votant la reelecció del conservador José Manuel Durão Barroso com a president de la cambra, tota una declaració d’intencions. Va ser l’únic eurodiputat català que va mostrar-s’hi a favor juntament amb Santiago Fisas, del PP. “La dreta europea no és com l’espanyola”, explicava llavors.

El 2012 deia que les retallades eren “necessàries i infranquejables” i les presentava com l’única solució possible per reduir despesa pública. De fet, deia coses com que “Mas és com Merkel: ambdós són polítics coherents, predictibles i consistents”. Més tard, el 2014, es definia com un “liberal d’esquerres”. Ja havien començat altres temps en què defensar l’austeritat no tenia bona fama.

Samper, un cap dels Mossos que va ser pròxim a Germà Gordó

A més de l’expulsió de Chacón, Torra també fulmina Miquel Buch en un moment en què ha baixat la pressió mediàtica per la seva gestió dels Mossos d’Esquadra durant les protestes independentistes. Tanmateix, el substitut de Buch, Miquel Samper, no té precisament la trajectòria d’un Maulet. De fet, en temps no gaire llunyans va ser col·laborador de Germà Gordó, representant de l’ala menys sobiranista de CDC.

Gordó va ser secretari del Govern durant el primer masisme i conseller de Justícia durant l’etapa de CiU i de Junts pel Sí, i el 2017 va ser imputat per la seva presumpta participació en la trama del 3%. Gordó acabaria liderant el corrent Nova Convergència, amb el qual va estar a punt de presentar una candidatura per dirigir el PDECat, que finalment va retirar. De fet, en la llista de Gordó, segons va publicar ‘Nació Digital’, hi figurava Miquel Samper, llavors regidor de CiU a Terrassa.

Samper era amic personal de Gordó des dels temps en què el primer presidia el Consell de l’Advocacia Catalana. El conseller d’Interior actual també ha estat vicepresident del Consell de l’Advocacia Espanyola, és Creu de Sant Raimon de Penyafort del Ministeri de Justícia i Gran Creu al Mèrit de l’Advocacia Espanyola.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena pandèmia, volem continuar fent un periodisme rigorós i que aposti per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu els podcasts de '5 dies de fúria' i el pròxim Dossier CRÍTIC 'Crisi o vida'

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies