07/05/2015 | 11:22
La darrera barrabassada del ministre Wert contra el català ocupa avui les portades de gran part de la premsa del país. És lamentable l’obsessió del PP contra el model d’immersió lingüística, àmpliament acceptat a Catalunya. La reacció del Govern d’Artur Mas ha estat, com és habitual en aquests casos, contundent. El govern ha comptat amb el suport de tots els partits a excepció de PP i Ciutadans. Tanmateix, més enllà dels focs artificials i les declaracions èpiques del moment, hauríem de fixar-nos en un petit detall que de moment sembla que passa força desaparcebut: malgrat el que digui la consellera Rigau, la llei Wert ja s’està aplicant a Catalunya. I el que és pitjor i ens hauria de fer una mica de vergonya aliena: altres comunitats com Andalusia o Astúries no ho estan fent.
El dilluns passat, la subscriptora de Crític Carolina Pacin publicava aquest article al blog Fem Crític on explicava bastant bé la situació: malgrat l’oposició retòrica de CiU a la llei Wert i les múltiples declaracions que la consellera hi ha realitzat en contra durant els últims temps, el cas és que la primera mesura que contempla la normativa ja s’està aplicant: la Generalitat està realitzant les proves als alumnes de tercer de primària que contempla aquesta llei. Un alumne de tercer de primària té entre set i vuit anys. Té algun sentit fer-li un examen inspirat en la vella “revàlida” franquista?
L’aplicació o no d’aquesta mesura depèn exclusivament de la Generalitat. Astúries o Andalusia, per exemple, han decidit declarar-se insubmises i no realitzar les proves. Conflicte institucional. Aquí, al país del 9N i les consultes sobiranistes, això no ha estat així i el Govern està acatant obedient les directrius del ministeri. El que passa és que la Generalitat tampoc ha fet bandera de l’aplicació de la llei. Mestre en l’art de marejar la perdiu, l’executiu català intenta passar-hi per sobre de puntetes, perquè alinear-se amb els postulats de Wert ja se sap que no queda gaire bé quan vols declarar la independència en 18 mesos a comptar del 27 de setembre. Però a la pràctica és el que està passant.
El govern més sobiranista està aplicant la llei espanyola d’educació més retrògrada
Se suposa que el Govern està construint estructures d’estat de cara el 27S. L’educació hauria de ser aquí una de les principals. Té sentit que a les portes d’aquest procés la Generalitat comenci a implementar una mesura retrògrada com la LOMCE? Si hi hagués un consens total a l’Estat espanyol o entre la comunitat educativa sobre la seva aplicació, la cosa seria més complexa de gestionar a nivell d’opinió pública. Però tenint en compte que el rebuig entre famílies és molt majoritari, i que d’altres comunitats autònomes també s’hi han negat… Quin sentit té plegar-se a les exigències de Wert? Cap ni un. A no ser, clar, que hi estiguis d’acord des d’un punt de vista ideològic.
El tema, però, té implicacions que van més enllà de les proves de tercer de primària. Cal veure què passarà amb l’assignatura de religió. I, a més, si ara no hi ha insubmissió amb una qüestió tan trivial, quines garanties hi ha que, en un futur pròxim, la Generalitat no s’acabi de plegar en la defensa a ultrança del model d’immersió? No està escrit enlloc que la consellera i els responsables d’Educació estiguin disposats a assumir el cost judicial i polític d’una estratègia d’insubmissió institucional. Perquè una qüestió són les declaracions rimbombants i l’altra els fets. I els fets són que, de moment, la Generalitat no està aplicant insubmissió a la llei Wert amb el tema del català. Intenta emprar subterfugis, recorre als tribunals… Però fuig d’encarar el conflicte institucional.
En el cas del rebuig a la LOMCE, de moment, el eps d’oposar-se a la llei està recaient sobre les famílies, que s’han organitzat per aplicar insubmissió a les proves. On recaurà el pes de la insubmissió institucional pel tema del català? Deixarem els mestres desemparats? Amb l’educació, al final, acaba passant una mica com amb la consulta del 9N: el govern diu molt fort que hi està d’acord, però a la pràctica fa que mira cap un altre costat. Qui va obrir els col·legis electorals per la consulta? N’ha quedat alguna constància al DOGC d’un dels moments més rellevants de la història dels últims anys? Mentrestant, la societat va tirant milles i salvant els mobles.