10/09/2018 | 19:30
Comencem a CRÍTIC una sèrie de videoblogs en els quals els periodistes de l’equip i alguns convidats i col·laboradors anirem comentant qüestions d’actualitat de forma periòdica. I el primer és una mica especial: per inaugurar la secció, he decidit tornar al barri del Fondo de Santa Coloma de Gramenet. Hi vaig ser fa un parell de setmanes i vaig fer un tuit que va aixecar certa expectació. I, vistes les reaccions d’alguns, he arribat a la conclusió que, de cara a fer una píndola d’anàlisi sobre la Diada, no hi ha res de millor que tornar al Fondo i fer-ho des d’allí.
Els periodistes catalans, per norma general, no solem deixar-nos caure gaire per barris com el Fondo. Jo el primer. Això té conseqüències. La Montse Santolino explicava en un article a CRÍTIC que “la Catalunya ‘catalana’ ha viscut d’esquena a l’àrea metropolitana i, quan s’hi ha relacionat, ho ha fet sobre la base dels estereotips de mitjans que s’han cregut les seves pròpies mentides”. Potser al periodisme català li fa falta una mica de visió perifèrica. I no solament per parlar d’allò que passa a les perifèries geogràfiques. També manca visió perifèrica sobre tot el que s’esdevé fora o en paral·lel a les fronteres del procés.
És potser per això que, en part, ara fa un any les coses van anar com van anar. Venim d’un cicle polític molt marcat per l’1 d’octubre, per la declaració d’independència… L’independentisme va entrar fa un any en una fase d’acceleració. Prendre velocitat és important per assolir els objectius. Però de vegades, quan acceleres, també perds una mica de visió d’allò que passa al teu voltant. Potser fa un any va mancar una mica de visió perifèrica fora del nucli dels convençuts per saber què pensa, com se sent i com ho veu la gent que es troba més enllà d’aquest nucli.
Retòrica, agror… i el llegat de l’1-O
I un any després, què? Doncs seguim encallats. De la conferència de Quim Torra no es preveu un pla estratègic a curt o mitjà termini. Tenim molta retòrica i també retrets, perquè es consolida un pol molt dur dins de l’independentisme, molt actiu a les xarxes i en alguns mitjans, que veu traïdors a cada cantonada. Primer van atacar molt els Comuns. Ara és ERC qui rep ‘foc amic’. Al final, l’objectiu sembla que sigui atacar l’esquerra.
Però, més enllà de l’agror, hi ha un llegat molt potent amb tot el que va passar l’1 i el 3 d’octubre. El politòleg Jordi Muñoz deia en una aportació recent a CRÍTIC que potser el referèndum no va tenir les condicions de legitimitat necessàries per fer la independència. Però sí que va ser un moment en què es va intuir alguna cosa nova, aquell “nou nosaltres” del qual va parlar Sergi Picazo en un article a l’octubre passat. Un nou nosaltres que de seguida es va anar diluint.
En la manifestació de la Diada d’aquest 2018 potser no hi veurem aquest nou nosaltres. Serà possiblement una ‘mani’ ‘indepe’ convençuda. Però en els pròxims temps serà necessari recuperar visió perifèrica si realment l’independentisme vol fer un pas més enllà.
