Crític Cerca
Opinió

09/02/2015 | 23:10

Foto: Parlament de Catalunya.
Foto: Parlament de Catalunya.

La compareixença d’Artur Mas a la comissió d’investigació sobre el frau fiscal  ha propiciat diversos titulars rellevants. D’entre tot el que s’ha tractat, destaca poderosament una qüestió que fins fa poc era pràcticament un tema tabú entre els mitjans i opinadors catalans i que avui, finalment, és notícia. Ho podem resumir amb un sol mot: Liechtenstein.

Aquesta tarda, el president de la Generalitat, Artur Mas, ha admès en seu parlamentària que el seu pare, Artur Mas Barnet, tenia un compte corrent al paradís fiscal de Liechtenstein. El mateix president –i la seva mare i germans– n’eren beneficiaris. Fins ara, aquest tema era considerat tabú en molts àmbits, una mera injúria de la caverna espanyolista. Avui, gairebé tots els grups polítics li han preguntat per aquesta qüestió, i Liechtenstein ha obert el TN vespre. Liechtenstein: la cinquena de les preguntes que en Sergi Picazo hauria formulat avui a Artur Mas.

La cosa ve de lluny: l’any 2008 va saber-se arran d’un reportatge publicat per Interviú i reproduït per la majoria de diaris espanyols que el pare de Mas figurava en una llista de ciutadans de l’Estat amb comptes opacs al Liechtenstein Global Trust Group (LGT). La informació provenia d’un DVD facilitat per un confident al qual el Govern alemany va pagar gairebé 5 milions d’euros. Una mena d’Hervé Falciani d’aquest petit i fiscalment privilegiat ducat, però amb interessos una mica més mundans.

La tàctica de l’estruç

Avui hem sabut que Mas no solament coneixia de l’existència d’aquest compte des del principi dels anys noranta, sinó que, a més a més, va decidir mirar cap a una altra banda, duent a la pràctica la tàctica de l’estruç: si no ho veig, és que no existeix. Ras i curt: Mas va decidir no preguntar més al seu pare sobre el tema. “No en vaig voler saber res”. Pensem-ho bé: vol dir que, quan Mas va ser conseller d’Economia sota el Govern de Jordi Pujol, responsable, doncs, de la pobra i dissortada hisenda catalana, sabia que el seu pare tenia o havia pogut tenir diners de forma irregular a l’estranger, i va mirar cap a una altra banda. No és una actitud gaire exemplar.

Es pot adduir que Mas no és responsable de les accions del seu pare, i és cert. Però sí que és responsable de les seves pròpies accions. Si coneixia un delicte, o en tenia indicis, l’havia d’haver denunciat. No ha quedat gaire clar si, al principi dels noranta, Mas sabia que ell era beneficiari d’aquest compte. “Pots ser beneficiari o no saber-ne res. Amb això no vull dir que jo no sabés res del compte del meu pare als anys vuitanta i noranta, no vull ser deshonest”, ha dit. Per cert: d’amnisties fiscals per regularitzar aquesta mena de situacions, no n’han mancat. Mas Barnet no en va aprofitar cap? Si ho sabia, el seu fill no li va aconsellar que ho fes?

Es va arxivar… perquè va prescriure

“El meu pare va tenir una causa judicial oberta; no m’afectava a mi, es va investigar, es va arxivar i no hi va haver recursos”, ha afirmat el president. Mas ha oblidat un petit detall: no es va arxivar perquè el jutge determinés la innocència de l’acusat, sinó perquè el delicte va prescriure. Rebobinem: la investigació sobre els comptes opacs de Liechtenstein va recaure sobre el jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz, i el 2010 va quedar tancada perquè la quantitat defraudada –532.000 euros– procedia d’exercicis anteriors al 2002 i, per tant, el suposat delicte ja hauria prescrit.

Queden molts dubtes sobre Liechtenstein. D’on provenien aquests diners? Mas ha negat haver-ne fet ús. Joan Herrera li ha demanat que, en un exercici de transparència, fes públic el testament del seu pare. El president no ha respost en aquest punt. Liechtenstein: la qüestió no és menor, i més tractant-se del president de la Generalitat que pretén capitanejar el procés sobiranista. Podem garantir que durant els pròxims mesos no apareixeran noves informacions sobre aquesta qüestió?

Liechtenstein. El punt flac. Un d’ells. Fem-nos-ho mirar.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebràs el llibre 'La revolta de Santa Jordina'

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació