01/07/2015 | 08:30
Podem extreure dues lectures diferents en clau catalana dels fets de Grècia. En pirmer lloc, una lectura sobre el dret a decidir i l’interés que la UE pugui mostrar sobre un hipotètic referèndum català. La reacció furibunda de la troika davant la proposta del govern de Syriza de consultar al poble grec sobre l’austeritat no és un bon indicador per als interessos catalans. Les institucions europees tenen mala salut democràtica: sembla que el dret a decidir no és un valor en alça a la Unió, un detall del que l’independentisme hauria de prendre nota.
Una altra rèplica catalana i espanyola del terratrèmol grec és la que afecta a Podem i, per extensió, a totes les candidatures i confluències d’esquerra alternativa. Si Tsipras guanya el pols a la troika i aconsegueix una reestructuració del deute grec, les tesis de Podem surten reforçades. En canvi, si Grècia acaba expulsada de l’euro, a curt termini l’esquerra alternativa en pot sortir debilitada. Una mal escenari per Syriza pot animar Rajoy a avançar les eleccions espanyoles al setembre, cosa que probablement alteraria la convocatòria d’eleccions catalanes que Artur Mas hauria de convocar de cara al 27-S. I això sí que té implicacions molt rellevants en la política catalana.
Un avançament electoral al Congrés espanyol no hauria de suposar necessàriament un ajornament del 27-S, però la contaminació que podria generar-se entre les dues convocatòries seria un poderós argument a favor de postposar les “eleccions plebiscitàries”. El període d’stand by serviria perquè CiU guanyés temps, el terreny de joc sobiranista es clarifiqués i es refredés l’ascens dels ‘Comuns’. Fins a cert punt els republicans també respirarien alleujats, al no haver de mesurar les seves forces de manera imminent a una hipotètica Catalunya en Comú que cavalqués encara sobre l’èxit electoral d’Ada Colau, i a una CiU recentment renascuda a partir d’una Llista del President. La incògnita és si un ajornament de les eleccions catalanes fins després de les generals pot acabar de refredar el procés sobiranista diluint-ne del tot el caràcter plebiscitari, o, per contra, hi pot jugar a favor. Després de les eleccions espanyoles també quedarà més clar si Podem pot ser o no una alternativa de canvi a l’Estat espanyol a curt termini.
El que passi a Grècia, doncs, pot ser important a curt termini per a Catalunya i l’Estat espanyol. La gran lliçó de fons que se’n pot extreure és que el sobiranisme és un debat que va molt més enllà de les fronteres d’un estat propi: sense sobirania econòmica no hi ha independència que valgui.
[Píndola emesa a El Món a RAC 1, 1 de juliol de 2015]