Crític Cerca
Opinió
Roger Palà

Roger Palà

Periodista i editor de CRÍTIC

L’únic comunicat que esperem de la patronal bancària

19/09/2015 | 02:08

Isidre Fainé, president de Caixabank. Il·lustració de Jordi Borràs
Isidre Fainé, president de Caixabank. Il·lustració de Jordi Borràs

La campanya electoral del 27-S s’ha vist sacsejada pel comunicat contra la independència de la gran patronal espanyola de la banca i de les caixes d’estalvi. L’entitat, presidida per Isidre Fainé (Caixabank), ha fet una declaració institucional en què alerta que una Catalunya independent tindria risc de “reducció de l’oferta bancària” i “exclusió financera i encariment i escassetat del crèdit”, i que les entitats podrien deixar el país si s’independitza.

La banca espanyola entra en la campanya electoral del 27-S jugant la carta de la por. Una forma més de retornar a l’Estat espanyol els múltiples favors prestats: el Tribunal de Comptes xifrava el 2014 en 100.000 milions d’euros el volum de diners públics invertits en el rescat bancari. Diners de tots que han salvat el negoci i les prebendes d’uns pocs. Ara, la banca subvencionada amenaça amb marxar del país, però tanta prepotència potser acabarà generant un altre escenari: que siguin els ciutadans catalans els qui tard o d’hora acabin deixant aquests bancs i passant els seus estalvis a d’altres entitats amb més sensibilitat. El tema va més enllà del debat sobre la independència: és una qüestió de respecte a la voluntat popular. Comunicats com el d’ahir reforcen la idea que el capitalisme financer i depredador i la democràcia són cada cop més incompatibles.

Un comunicat de termes políticament prehistòrics

El problema, però, és que el comunicat de la patronal bancària està redactat en termes políticament prehistòrics. La carta de la por i l’amenaça és una carta antiga que potser tindrà efecte en una part de l’electorat, però que ja no funciona a nivell global. Moltes coses han canviat en aquest país des del 15M i des de la primera gran mobilització sobiranista de 2010. Aquestes dues mobilitzacions, que sovint s’han volgut presentar com a fenomen paral·lels o fins i tot oposats, tenen múltiples punts de connexió. 15-M i sobiranisme han fet mutar la genètica de gran part del país. Un dels resultats d’aquest avenç evolutiu és la pèrdua de la por: l’estratègia de la por, en política, ja no funciona. Gran part de la societat catalana està en una altre fase. La banca aconseguirà l’efecte contrari al desitjat: més vots per les candidatures independentistes.

La caricatura de la independència de la dreta

Una altra reflexió també en una clau d’esquerres: s’ha dit sovint que el moviment sobiranista està hegemonitzat per la dreta catalana, que l’empra per ocultar les retallades i la corrupció. Certament, Convergència i Unió ha tingut un rol central durant en la història del catalanisme i ara del nou sobiranisme, tan a nivell de gestió política –controlant el comandament a distància del procés des del Govern- com de creació de relat. I entitats com Òmnium o l’ANC massa sovint no han estat capaces d’imposar la dinàmica social a les directrius polítiques. Però el discurs de la “independència de la dreta” és excessivament caricaturesc. Comunicats com el d’ahir són l’exemple que la creació d’un nou estat català genera tensions importants en el sí dels organismes bàsics del sistema capitalista. Una oportunitat que des de l’esquerra transformadora seria absurd desaprofitar.  L’escenari està molt obert.

I pel que fa aquesta banca antiga, obsoleta i subvencionada, farem servir –irònicament- la vella retòrica del Partit Popular: l’únic comunicat que esperem de la patronal bancària és el que anunciï la seva dissolució i el retorn del rescat. Que no passin pena: són lliures de marxar. Alternatives, en l’àmbit de les finances, n’hi ha. Citarem quatre exemples obvis molt diferents entre sí però que ahir van desmarcar-se del comunicat de la patronal bancària. Exemple 1: Caixa d’Enginyers, una cooperativa de crèdit sòlida i potent. Exemple 2: Coop 57 –una altra cooperativa de crèdit- que capta cada cop més estalvi i els seus dipòsits no paren de créixer. Exemple 3: Fiare, que des de fa uns mesos ja permet l’operativa bancària convencional. Exemple 4: Tryodos Bank, amb la seva matriu a Holanda i que també funciona amb criteris ètics. És molt probable que ahir totes aquestes entitats guanyessin més d’un i més de dos clients.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies