Crític Cerca
Opinió
Roger Palà

Roger Palà

Periodista i editor de CRÍTIC

Seria possible algun acord entre Junts pel Sí i el PSOE després de les espanyoles del 20-D?

19/10/2015 | 01:00

El grup parlamentari de Junts pel Sí. Foto: CDC
El grup parlamentari de Junts pel Sí. Foto: CDC

Artur Mas, 22 de juliol de 2015, darrera sessió de control del Parlament de Catalunya abans de la convocatòria del 27-S: “Aquestes eleccions no són bàsicament per escollir un president”. Sort que havia de ser així: tres setmanes després de les eleccions del 27-S, la política catalana segueix encallada precisament en aquest punt: qui serà el pròxim president de la Generalitat. Aquestes eleccions no són per escollir president, i un got és un got, i un plat és un plat. Maleïda hemeroteca.

Les eleccions que havien de ser només un plebiscit sobre la independència han acabat sense un veredicte clar i configurant el tauler polític més endimoniat de les últimes dècades. Som en un pantà ple de boira baixa. Els dies passen. El calendari té terminis que cal complir. Tal com van les negociacions, la cosa, si és que ha d’anar, anirà per llarg. Com el comandament a distància del procés segueix en mans de CDC i molt concretament d’Artur Mas, són CDC i Artur Mas els qui marcaran els tempos. És potestat del president de la Generalitat decidir quan es convoca la sessió constitutiva del nou Parlament, en els 20 dies hàbils posteriors a la celebració de les eleccions. Aquest dia és d’avui en vuit: dilluns, 26 d’octubre.

El primer debat d’investidura podria coincidir amb l’aniversari del 9-N

La data de constitució del Parlament marcarà un nou límit: 10 dies hàbils per triar president. Si la cambra es constitueix finalment el 26 d’octubre, la data límit per al debat d’investidura seria… el 9 de novembre. Convergència té un gran guionista o un expert en numerologia en nòmina: el 15 d’octubre, 75è aniversari de l’assassinat de Companys, Mas declarava davant del TSJC enmig d’un bany de masses. I en l’aniversari del 9-N (o molt a prop), la CUP es pot veure votant en contra de la investidura del president de la Generalitat que va fer possible el 9-N. Més #PressingCUP. Si no volies camamilla… dues tasses.

Si Mas (o el candidat que sigui) no és escollit per majoria absoluta en la primera votació, hi ha una segona votació dos dies després en què pot ser escollit per majoria simple. Aquest serà el primer ‘dead line’ rellevant de la CUP. Si dos dels seus diputats votessin a favor i la resta s’abstinguessin, el candidat de Junts pel Sí tindria més ‘sís’ que ‘nos’ i podria ser investit president. Si això no passa, Catalunya entrarà en una situació semblant a la d’Andalusia al mes de març passat. La legislació marca que el Parlament té dos mesos –a comptar des de la primera votació– per escollir un president i, si no se’n surt, automàticament es convoquen noves eleccions. Si la primera votació és el 9 de novembre, el límit per triar president se situaria entorn del 9 de gener. Com que el 9-G és dissabte, la data lògica podria ser l’11 o el 8 de gener. Ja ho veurem. En tot cas, sembla que podríem allargar fins després de Reis. S’apropen sobretaules intenses.

Es mouran poques fitxes fins després del 20 de desembre

En tot cas, que el límit per escollir president sigui gairebé 20 dies després del 20 de desembre és molt rellevant, perquè el 20 de desembre hi ha eleccions al Congrés espanyol. Unes eleccions que en clau catalana prenen especial importància. L’escenari polític català dels pròxims mesos té quatre possibles sortides: 1) la CUP cedeix i avala un Govern de Junts per Sí amb Artur Mas al capdavant. 2) Junts pel Sí cedeix i, per obtenir el suport de la CUP, proposa un candidat que no sigui Artur Mas. 3) Junts pel Sí i la CUP no arriben a cap tipus d’acord i hi ha noves eleccions. 4) El resultat del 20-D obre un escenari que col·loca Junts pel Sí en disposició d’obtenir el suport d’algun altre partit a la investidura de Mas.

Sembla lògic pensar, doncs, que, si l’opció 1 no es dóna (perquè la CUP no cedeix), Junts pel Sí voldrà determinar si és possible plantejar l’opció 4 abans de decidir-se per qualsevol altra opció: la segona suposaria un cataclisme per a Convergència, i la tercera obriria un escenari incert que podria desmotivar la massa social sobiranista. Res no és descartable quan ets dins d’un pantà ple de boira, però sembla poc probable que abans del 20-D s’assoleixi cap acord.

Espanya, 20-D: tancament del règim o tímida obertura

Pedro Sánchez, secretari general del PSOE. Foto: PSOE
Pedro Sánchez, secretari general del PSOE. Foto: PSOE

Què pot passar a Espanya el 20-D? La majoria d’enquestes coincideixen que Mariano Rajoy no reeditarà la majoria absoluta, que el PSOE no experimentarà un enfonsament similar al que ha patit el PASOK grec i que Ciutadans i Podem irrompran amb força al Congrés i, si bé no estaran en condició de disputar la victòria, sí que tindran l’oportunitat de decantar majories. Això pot obrir diversos escenaris de Govern: des d’un tancament de règim fins a algun tipus de tímida reforma constitucional. El PSOE ho ha plantejat. Podem hi podria jugar. També podria Ciutadans, si tot plegat es vesteix amb l’argument de la regeneració política. Fins a cert punt, el PP s’hi podria veure arrossegat. Això sí: a menys que hi hagi una àmplia victòria de Podem o dels seus aliats, sembla improbable que aquesta reforma pugui incloure la possibilitat d’un referèndum sobre la independència o alguna cosa que s’hi assembli.

Podria ser que Junts pel Sí (en cas de reeditar-se) donés suport a Madrid a un Govern del PSOE a canvi d’una reforma constitucional? Ara com ara, a Convergència s’esquincen les vestidures quan es planteja aquest escenari, i no diguem a Esquerra. Però després del 20-D… ja ho veurem. El país està cansat. Els resultats del 27-S han acabat en empat tècnic. Junts pel Sí sempre ha dit que, si hi ha una oferta de Madrid, s’escoltarà. I Convergència l’escoltarà més si el favor pot ser recíproc i Mas pot sortir de l’atzucac de dependre de la CUP. Extremament rellevant, aquesta entrevista a Miquel Iceta: “Estamos dispuestos a hablar, a pactar y a gobernar con Junts pel Sí. Si con ello evitamos el choque de trenes, lo voy a hacer”. En el fons, si una hipotètica nova Constitució es porta a referèndum, no deixarà de ser –també– un referèndum imperfecte sobre la independència. Una consulta legal i acordada.

En tot cas, al marge d’aquests ‘dead lines’, n’hi ha un altre d’important: 6 de novembre, data límit per constituir coalicions per a les eleccions. Es reeditarà Junts pel Sí? Quin format prendrà la proposta de Barcelona en Comú per a les generals? De moment, tot és un fangar boirós. Per Nadal, però, s’esvairà la boira i l’escenari quedarà més clarificat. Els dinars de Nadal i de Sant Esteve seran una bogeria. Aneu encarregant els termos de camamilla. Potser caldrà passar-se directament a les Aromes de Montserrat.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebràs el llibre 'La revolta de Santa Jordina'

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació