15/02/2021 | 00:24
Tothom està dient que el pròxim Govern de Catalunya el formaran ERC i JxCat amb el suport de la CUP. I molt probablement serà així. Però atenció: no és aquest l’únic escenari possible. Els resultats electorals del 14 de febrer dibuixen altres opcions. Hi ha dos escenaris que potser són més improbables, però que no s’han de menystenir: un Govern d’ERC i dels Comuns amb el suport extern del PSC, i una possible repetició electoral, perquè sigui impossible assolir cap acord sòlid.
L’escenari més probable és la reedició del Govern actual, però en aquesta ocasió amb una presidència que previsiblement recauria sobre Pere Aragonès. Això, però, dependrà de la CUP. Els cupaires han fet un resultat excepcional que els retorna a la centralitat política que van tenir l’any 2015. Entre les propostes de la formació encapçalada per Dolors Sabater hi ha la de realitzar un nou referèndum d’autodeterminació l’any 2025. Al mateix temps, JxCat ha proposat en algunes ocasions l’opció de reactivar la declaració d’independència. Són programes polítics allunyats del pragmatisme independentista de què ha fet gala ERC durant els últims temps.
Les negociacions entre ERC, JxCat i la CUP no seran fàcils. Els juntaires i els cupaires tenen programes que divergeixen en l’àmbit social, però no tant en el nacional, on la CUP, aparentment, és més prop de Junts que no pas d’ERC. Això podria posar les coses difícils als de Pere Aragonès a l’hora de negociar un acord d’investidura. També està en joc la possible entrada de la CUP al Govern, una opció que una part de la formació anticapitalista no descarta, però que no és vista amb bons ulls per una gran part de l’organització.
És possible que el nou Govern de Catalunya el decideixi una assemblea de la CUP. Tornarem a veure debats intensos en el si de la CUP sobre si donar o no suport al Govern? Quines seran les condicions en aquesta ocasió? En tot cas, sembla força clar que, amb el resultat actual, la CUP no haurà de debatre si empassar-se o no el gripau d’investir Laura Borràs.
Un Govern d’ERC i dels Comuns amb el suport extern del PSC
Però el Govern independentista no és l’única opció que té ERC sobre la taula: si ho volgués, també podria mirar cap als Comuns i cap al PSC; no per repetir un tripartit, que els seus protagonistes (amb excepció d’En Comú Podem) ja han dit per activa i per passiva que no volen realitzar, sinó per formar un Govern d’esquerres amb Catalunya en Comú que pogués tenir l’aval extern del PSC.
Es tractaria de reeditar la fórmula del Govern de l’Estat, en què ERC dona suport des de fora a un Govern dels socialistes i dels Comuns. En aquest format, però, seria el PSC qui seria fora de l’executiu, que podria ser format per republicans, Comuns i personalitats independents de l’òrbita socialista.
La fórmula del Govern Aragonès-Albiach no s’ha de descartar d’entrada. És una fórmula que tindrà un regust amarg per al PSC (que ha guanyat les eleccions en nombre de vots per primer cop des dels temps de Pasqual Maragall). Però és una fórmula vàlida per al PSOE de Pedro Sánchez, ja que li permet consolidar l’aliança amb ERC al Congrés. Un quid pro quo que podria garantir estabilitat parlamentària a Sánchez, i al mateix temps situaria fora de la centralitat política l’independentisme més unilateralista que representen JxCat i la CUP. Res no impediria, però, que els cupaires arribessin a acords de Govern amb els republicans i els Comuns en àmbits socials.
La repetició electoral no és una quimera
Però hi ha un tercer escenari: que Catalunya torni a les urnes en uns quants mesos. Tenint en compte la mala relació entre ERC i JxCat, sumada a les possibles exigències de la CUP, no és quelcom de descartable.
Cal tenir en compte que els resultats de Junts per Catalunya són els pitjors que ha obtingut l’espai convergent en tota la seva història. Però, tot i això, la pèrdua de diputats no és gaire pronunciada respecte al 2017. La situació podria bloquejar-se per diversos motius: per exemple, que Laura Borràs pretengués una presidència compartida amb Pere Aragonès i aquest no hi accedís, o perquè plantegés reactivar la DUI i els republicans no ho volguessin, o perquè la CUP plantegés un programa polític que ni ERC ni JxCat no poguessin assumir.
Gir històric cap a l’esquerra: 83 diputats del PSC, d’ERC, dels Comuns i de la CUP
El resultat electoral del 14-F envia alguns missatges, però un dels més importants és que la societat catalana gira de nou cap a l’esquerra. Els dos primers partits són el PSC i ERC, amb 33 escons cadascun. Els Comuns mantenen els seus 8 escons en un context difícil de polarització en clau nacional que mai no els juga a favor. I la CUP duplica els seus resultats del 2017, ubicant-se en 9 diputats. En conjunt, aquests partits sumen 83 diputats. Mai en la història de Catalunya quatre formacions progressistes no havien assolit aquesta representació política. És un gir històric cap a l’esquerra.
