12/09/2015 | 22:00
La mobilització independentista ha desbordat de nou els carrers de Barcelona. I, com passa sempre, després d’una manifestació comença la lluita per la seva interpretació. Des de l’esquerra apareixen dos discursos. D’una banda, el que considera la Via Lliure i el conjunt del moviment sobiranista l’expressió d’un anhel democràtic i popular àmpliament compartit, en què la gent d’esquerres hi ha de ser sí o sí. L’altra lectura és la que, simplificant molt, ens diu que el sobiranisme no és més que una construcció al servei d’Artur Mas per tapar les retallades amb l’estelada.
Quina de les dues interpretacions s’imposarà? La dreta catalana té un llarg historial a l’hora d’emprar el greuge amb l’Estat per justificar qualsevol política nociva per a les classes populars. Però ara la situació és una mica diferent. Una cosa és la reivindicació de més competències o d’una hisenda pròpia, i una altra la trencadissa que suposa crear un Estat. Si l’’establishment’ local pogués triar, què preferiria: manifestacions per la independència, o la Catalunya del peix al cove?
Al mateix temps, costa de creure que Artur Mas disposi d’algun tipus de poder paranormal per suggestionar periòdicament milions de persones com un titellaire místic. 1,4 milions de ciutadans al carrer per quart any consecutiu. Si no és una revolució democràtica, s’hi assembla bastant.
@RogerPala és tot burgesia. Som al país amb més burgesia del món.
— Pau Llonch Méndez (@paullonch) September 11, 2015
En aquest sentit, una interpretació possible seria pensar que Mas i una part de CiU s’han vist obligats a moure’s cap a posicions independentistes per no quedar desbordats per la pressió popular dels últims temps. Simple qüestió de supervivència davant de l’evolució de les pròpies bases. Una altra qüestió és si aquest moviment els acabarà sortint a compte… O no tant.
El sobiranisme, tigre o gatet?
El sobiranisme no es comporta com un tigre indomable, però tampoc no és un gatet dòcil. Mas i Convergència fa anys que intenten cavalcar l’animal. A estones ho aconsegueixen, però no l’acaben de controlar del tot. I això que disposen de bones eines per domar la fera. Ostenten la clara hegemonia en el camp de generació de relat. Exerceixen una creixent influència en les entitats de la societat civil (Jordi Sánchez és una persona molt més pròxima a Mas del que mai ho va ser Carme Forcadell). Tenen el poder institucional, que els permet controlar el comandament a distància del procés. O es fa com jo vull o no hi ha 27-S, com recordava David Fernàndez en una entrevista a la ‘Directa’.
.@HiginiaRoig: “CDC va dir: o anem junts en una llista o no hi ha eleccions” https://t.co/Fr1Ltkr2Kv pic.twitter.com/zAUA2Oyiid #ViaLliure11S
— Directa (@La_Directa) September 11, 2015
I, tot i això, Convergència i Mas no se n’acaben de sortir amb èxit. A cada bugada electoral han perdut un llençol (-10 diputats el 2012, 2a força en les europees, pèrdua de Barcelona en les municipals). Han seguit caient a les enquestes, han perdut quota de poder institucional i han hagut de governar pendents d’ERC i fent concessions. I alerta el 27-S.
Junts pel Sí és un artefacte al qual només li val la victòria per majoria absoluta. Quedar per sota dels 68 diputats serà un fracàs. Aproximar-se a la seixantena, com assenyalen algunes enquestes, un desastre que potser hauria de fer pensar en la dimissió del número 4 de la llista. Alguns pronòstics apropen la CUP als 10 diputats. Segurament no seran tants. Però que el Govern del país acabi en mans del que decideixi una assemblea de la CUP segur que no fa gaire gràcia de Diagonal en amunt. Estem parlant d’una cosa molt seriosa.
Ei!! @saulgordillo El CIS 'cocinó' encuesta para reducir en más de 4% el voto a las filas independentistas | Público http://t.co/wkuGruoMj4
— Antoni Soy (@antonisoy) September 12, 2015
Titelles de Mas o poble organitzat?
Semblar clar que la victòria de les formacions independentistes es jugarà en els llindars electorals indecisos a la dreta i, sobretot, a l’esquerra. Hi ha un gruix de gent preocupada per les retallades i la corrupció, però també farts dels greuges de l’Estat espanyol i partidaris del dret a decidir. No són patriotes d’estelada al coll i segurament no van anar a la Via Lliure, però la independència tampoc no els genera rebuig (sobretot si no hi ha Artur Mas i Convergència pel mig). No suporten el PP. No creuen en el PSOE. Són, sobretot, gent que vol que passi alguna cosa.
Aquesta gent va votar Colau a Barcelona i va votar Podem en les europees (en les espanyoles ja ho veurem). Aquesta gent… què votaran el 27-S? Difícilment acabaran a Junts pel Sí. El virus del 3% els ho impedirà. Ara com ara es debaten segurament entre Catalunya Sí que es Pot i la CUP. És l’espai electoral clau, i on la disputa és més forta. Què pensa aquesta gent de la Via Lliure? Titelles de Mas o poble organitzat? El 27-S ho sabrem.
