Crític Cerca
Opinió
Roser Casanovas

Roser Casanovas

Arquitecta i sòcia fundadora de la cooperativa Col·lectiu Punt 6

La necessitat d’un habitatge cooperatiu amb perspectiva feminista

Per canviar les condicions de vida de les persones i posar les cures al centre, hem de construir espais que donin suport a noves formes d'organització social

10/06/2021 | 06:00

Actualment, el dret a l’habitatge no està garantit. Accedir a un habitatge i gaudir d’unes condicions adequades d’habitabilitat són problemes estructurals de la nostra societat. Les dinàmiques econòmiques que es donen a les nostres ciutats que prioritzen el benefici econòmic i l’acumulació de capital han fet que l’habitatge es converteixi en un bé especulatiu i que les persones veïnes siguin expulsades a barris o municipis més allunyats, posant en risc la vida quotidiana de les persones, erosionant les xarxes veïnals i la vida comunitària.

En aquest context, és essencial desenvolupar estratègies d’accessibilitat a l’habitatge per a tota la població incorporant-hi la diversitat d’experiències i de necessitats. I és precisament aquí on el gènere és una variable imprescindible que condiciona tant l’accés com l’ús de l’habitatge. Existeix encara una bretxa salarial molt important entre dones i homes: les dones tenen una menor taxa d’ocupació, unes majors taxes de temporalitat, més reduccions de jornada i precarietat, que contribueixen a la feminització de la pobresa.

Les dones són majoritàriament les responsables de cuidar persones dependents grans i malaltes i dediquen més hores setmanals a la cura de la llar i de la família. Tots aquests factors dificulten la independència econòmica de les dones i el seu accés a l’habitatge amb les condicions actuals. A més, si encreuem el gènere amb altres variables com l’edat, l’origen, la diversitat funcional o les responsabilitats familiars, les dificultats s’agreugen encara més.

El tipus d’habitatges que s’han produït durant les últimes dècades ha variat molt poc malgrat l’heterogeneïtat de situacions

A més a més de quines possibilitats tenim les dones per accedir a un habitatge, també hem de tenir en compte com són els espais dels nostres habitatges i quins rols estan perpetuant. El tipus d’habitatges que s’han produït durant les últimes dècades han variat molt poc malgrat l’heterogeneïtat de situacions i de les unitats familiars actuals. S’han donat per òbvies i inamovibles certes característiques, com, per exemple, la distribució en espais tancats i poc visibles d’algunes tasques domèstiques (safareig, cuina, guardats diversos…).

Això ha fet repetir estructures jeràrquiques i rígides de la família nuclear patriarcal que queden reflectides, entre d’altres, en la nul·la consideració que té el treball de la cura i les seves necessitats. “La casa” ha estat utilitzada com a espai de perpetuació de la divisió sexual del treball, assignant a les dones la responsabilitat de realitzar quotidianament una sèrie de tasques domèstiques dins de la casa, necessàries perquè el treball productiu fora de casa pugui desenvolupar-se.

Si alguna cosa ha evidenciat la crisi sanitària actual, entre moltes d’altres, és el privilegi que significa tenir un habitatge en el qual sentir-se segura i que s’adapti a les necessitats de les persones usuàries quant a l’accessibilitat, la cura de les persones dependents, els cicles de la vida, la corresponsabilitat i la col·lectivització de les tasques reproductives. Per això, és necessari repensar models d’habitatge on la sostenibilitat de totes les vides possibles sigui prioritària i es donin les condicions materials per poder cuidar altres persones i autocuidar-nos.

Dones Cohabitant, un projecte de vida comunitari feminista a Barcelona

Actualment, des del Col·lectiu Punt 6 desenvolupem el projecte Dones Cohabitant per impulsar cooperatives de dones col·lectivitzant les cures, subvencionat per l’Ajuntament de Barcelona. Aquest projecte té com a objectiu principal la creació d’un grup de dones caps de família que generin un projecte comunitari de vida, que s’ajusti a les seves necessitats, que sigui un espai segur, fet i gestionat per dones i que aporti possibilitats per a la gestió comunitària de les cures en el mateix projecte o en el barri on s’integri.

A Dones Cohabitant, un grup de dones caps de família s’han agrupat per generar un projecte comunitari de vida

El projecte recull les contribucions col·lectives prèvies de teòriques i activistes feministes que han proposat compartir espais comunitaris fora de la llar per reivindicar que les tasques de cures i reproductives han de ser responsabilitat social i pública, fent-les visibles en els entorns urbans i comunitaris. Hi ha altres projectes similars encapçalats per dones per construir nous espais per a noves relacions socials en diferents llocs del món com, per exemple, Mujefa a l’Uruguai o Frauenwohnprojekt Ro*sa a Viena, entre molts d’altres, i, actualment, a Barcelona hi ha l’experiència de La Morada, que serà la primera cooperativa d’habitatge en sessió d’ús feminista.

Sabem que la diversificació dels models de tinença és una manera de lluitar contra l’especulació i afavorir l’accés a habitatge assequible. Fa anys que el moviment cooperatiu pel dret a l’habitatge ha crescut i implica cada vegada més persones i entitats, reivindicant alternatives a l’accés a l’habitatge a través del model de l’habitatge cooperatiu amb cessió d’ús que promou valors comunitaris de convivència i trenca amb la propietat individual. Malgrat l’innegable avenç que han suposat aquests projectes, aquests no resolen totes les problemàtiques vinculades amb l’habitatge.

Proposem crear xarxes comunitàries de suport i de cures al voltant de l’habitatge que involucrin diferents persones

Tal com assenyala Cristina Carrasco, la vida de les persones, i especialment la de les dones, no està compartimentada, sinó que és un desplaçament continu entre temps i espais que afecta les diferents dimensions de la seva vida, per la qual cosa és necessària una anàlisi integradora per comprendre la complexitat humana. Per això, creiem que les condicions de l’entorn urbà en el qual se situa l’habitatge i com aquest entorn facilita o no la vida quotidiana de les persones són crucials per garantir el dret a l’habitatge i el dret a la ciutat.

Crear xarxes comunitàries de suport i de cures entorn de l’habitatge

Cal deixar de pensar l’habitatge des d’una perspectiva individual, que moltes vegades se centra a resoldre el problema de la unitat de convivència. Des d’una perspectiva i metodologia feminista, proposem crear xarxes comunitàries de suport i de cures al voltant de l’habitatge que involucrin diferents persones vivint en diferents models d’habitatge (públic, cooperatiu, masoveria urbana, habitatge social i fins i tot habitatge privat) per compartir espais col·lectius i contribuir a la col·lectivització de les tasques domèstiques, de cures i comunitàries. El grup de les Dones Cohabitant poden ser part d’una xarxa comunitària en el seu entorn pròxim.

Aquestes xarxes comunitàries de cures al voltant de l’habitatge contribueixen de manera activa en:

  • Primer, utilitzar la vida quotidiana per analitzar el rol de l’espai en l’entorn significa donar el mateix valor a totes les esferes de la vida: la productiva, reproductiva (treball domèstic i de cures), la comunitària i la personal.
  • Segon, reconèixer el valor social del treball no remunerat i promoure una divisió més equitativa entre esferes.
  • Tercer, trencar la divisió públic-privat, entre l’esfera privada de la llar i l’espai públic, portant el treball domèstic i de cura a l’espai públic per entendre’l com una responsabilitat social.
  • Quart, entendre que aquesta organització diària té implicacions de disseny urbà, de salut i de benestar que influencia les aspiracions i expectatives de les persones,
  • Cinquè, contribuir a democratitzar les polítiques d’habitatge perquè la participació activa de les dones sigui central en la recerca de solucions d’habitatge assequible i més equitativa.
  • Sisè, generar un nou mercat d’habitatge cooperatiu en un entorn ja construït rehabilitant el parc actual a través d’una nova forma d’organització social.

Per canviar les condicions de vida de les persones i posar les cures al centre de veritat, hem de construir nous espais que donin suport a noves formes d’organització social.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu a casa el llibre il·lustrat '8 hores', d'A. López i P. Gálvez, i la revista 'Crisi o vida' 

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies