Resistir i reconstruir des de l’economia social i solidària

Els contextos de crisi actuen com a proves de força per a les costures que entrellacen el teixit sociocomunitari: porten la societat al límit, i forcen l’emergència de respostes ràpides, poc planificades, gairebé impulsives. Aquestes respostes, com la mateixa ambivalència humana, es poden decantar cap al “campi qui pugui” individualista —que acaba, en última instància, afavorint els poderosos i afeblint els que ocupaven, ja per si, posicions desfavorables— o cap a l’organització col·lectiva per abordar, de manera solidària, les desproteccions que generen les crisis capitalistes. Aquesta ambivalència s’ha materialitzat durant la primera onada d’impacte de la Covid-19, quan, mentre uns feien de policies de balcó, els altres s’implicaven en xarxes de suport mutu o aplaudien els sanitaris des de les finestres. La pugna entre aquestes dues pulsions —i la seva concreció en l’esfera pública— marcarà la direcció de la reconstrucció d’un sistema socioeconòmic que, avui, està en ruïnes.

Probablement aquest és un dels aprenentatges principals d’aquesta primera onada: mentre les costures sociocomunitàries resistien, les del capitalisme saltaven pels aires, i el mostraven com un sistema estructuralment fràgil, incapaç de sostenir les condicions de vida en moments d’emergència social. Si ja era evident que, en condicions “normals”, aquest sistema es reproduïa en el temps a còpia d’empitjorar les condicions de vida de les classes populars del Nord global per engruixir els comptes de resultats de les classes dominants; de sotmetre a la fam i la misèria la gran majoria del Sud global, i de destruir els ecosistemes, la situació extrema que vivim l’ha deixat encara més al descobert: és un sistema fallit.

Però un gran naufragi com aquest pot deixar un panorama devastador, especialment quan puguem alçar la vista i veure el paisatge de nou. Precisament per això —per aturar-nos un moment i alçar la vista—, des de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), hem elaborat l’informe L’impacte de la Covid-19 sobre l’economia social i solidària: solidaritat malgrat les dificultats. Volem que l’anàlisi que presentem dilluns vinent, 16 de novembre, en el marc de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya, serveixi per treure el cap per sobre dels núvols de la tempesta i intentar sedimentar alguns aprenentatges i certeses que ens deixa la primera onada, especialment en relació amb el paper de l’economia social i solidària (ESS) en un moment de tantes adversitats. Sediments que, un cop passada la Covid-19, creiem que han de convertir-se en fonaments per a una reconstrucció sistèmica enfocada a la transició ecològica democràtica i amb justícia social.

L’ESS ha pogut fer front al primer impacte de la Covid-19, gràcies a les seves condicions de resiliència intrínseques

Per fer l’informe, hem aprofitat la recollida de dades anual que fem com a XES a través del Balanç Social, habilitant una sèrie de preguntes específiques relacionades amb l’impacte de la pandèmia. Hi han participat 129 organitzacions de tot el territori, que han compartit la seva vivència durant aquests mesos. També hem fet una mirada específica als sectors de l’alimentació i de les tecnologies de la informació i la comunicació, a través dels diagnòstics elaborats per Pam a Pam (xarxes alimentàries i TIC).

A l’informe, hem analitzat, en primer lloc, com ha rebut l’impacte de la paràlisi socioeconòmica derivada del confinament domiciliari el teixit de l’ESS, i com això l’ha afectat en aspectes econòmics, laborals i de participació. Una de les conclusions en aquest apartat és que l’ESS ha pogut fer front a aquest primer impacte, gràcies a les condicions de resiliència intrínseques a aquest tipus d’organitzacions (com la prevalença del manteniment dels llocs de treball). També hem vist, però, que l’impacte ha estat molt desigual per sectors d’activitat. Així, per exemple, els sectors agroecològic i tecnològic han vist créixer la seva activitat durant el confinament, mentre que d’altres, especialment vinculats a l’activitat cultural i educativa, han caigut en picat.

En segon lloc, hem aprofundit en l’impuls i l’articulació de respostes col·lectives de l’ESS per fer front a les emergències sanitària, sociocomunitària i socioeconòmica derivada de la Covid-19. De fet, una de les hipòtesis de partida d’aquest informe era la idea que l’ESS és un subjecte actiu de resposta a les situacions de crisis, i el que hem vist ho confirma: l’articulació i la participació en xarxes de suport mutu, l’impuls del Fons Cooperatiu per l’Emergència, Social i Sanitària, la reconversió de l’activitat productiva per oferir productes i serveis gratuïts per als sanitaris, la intercooperació econòmica per sumar forces, l’organització de campanyes d’incidència política per reclamar mesures a les administracions… Un dels dubtes que emergeixen de l’informe, però, és quina serà la capacitat futura de mantenir aquest tipus de respostes a mesura que la crisi econòmica vagi debilitant el teixit.

Cal aprofitar la finestra d’oportunitat post-Covid que s’obre per situar l’ESS al centre de la reconstrucció econòmica

Precisament per això, a la darrera part de l’informe hem obtingut una fotografia de les mesures que les empreses i entitats consideren més importants per fer front a la situació actual i futura. Aquestes mesures combinen accions urgents i de curt termini (especialment vinculades al manteniment dels llocs de treball i a l’alleugeriment de les tensions de tresoreria), amb una mirada de llarg termini, que posa el focus en les mesures estructurals sobre les quals s’hauria d’erigir la reconstrucció econòmica post-Covid-19. De fet, aquestes mesures s’estan definint ja, en gran manera a través de l’instrument Next Generation EU, impulsat per la Unió Europea. La magnitud de la reconstrucció necessària fa que hi hagi molts diners en joc. Per això, les grans empreses de capital estan, ja, posicionant-se per treure el seu botí d’aquesta crisi. Un exemple clar el trobem amb les grans corporacions energètiques i en com preparen el terreny per accedir als fons de reconstrucció europeus enfocats a la transició energètica.

Tot i aquesta amenaça, s’està obrint un debat públic en relació amb la reconstrucció post-Covid, que està permetent posar sobre la taula conceptes com els de ‘resiliència’, ‘transició’ o ‘transformació’. Aquesta situació presenta una oportunitat per a l’ESS i per al conjunt de moviments socials que aposten per una transició ecosocial amb justícia social, ja que d’aquest debat en sortiran noves legitimitats a l’hora d’abordar les polítiques socials i econòmiques del país. En clau específicament d’ESS, i atenent les aportacions de les organitzacions que han participat en l’informe, cal aprofitar aquesta finestra d’oportunitat per situar l’ESS al centre de la reconstrucció econòmica. I, de fet, destaca el paper que pot tenir la futura Llei d’ESS de Catalunya, com a iniciativa clau per apuntalar i potenciar els mecanismes i dispositius que necessita l’ecosistema de l’ESS de Catalunya, a fi de fer aquest salt endavant.

En tot cas, la foto panoràmica que ens dona aquest informe és només una fita en el camí, un far dels molts que ens han d’anar guiant fins a trobar una sortida justa i democràtica de la crisi que ha desencadenat la Covid-19.